El covid frena les migracions: arriben la meitat de refugiats i mil menors no acompanyats menys

BarcelonaDurant el primer semestre de l'any 2020 –marcat per la pandèmia del covid-19– s'han reduït a la meitat les demandes de refugi i han arribat més de 1.000 menors no acompanyats menys. Aquestes són algunes de les dades que evidencien que el pas de la pandèmia i la restricció de les fronteres ha paralitzat gran part del trànsit migratori a Catalunya. "Tots els serveis a persones migrants han patit una disminució d'entre el 30% i el 60%", ha explicat aquest matí Oriol Amorós, secretari d'Igualtat, Migracions i Ciutadania, en una roda de premsa de balanç de les migracions del primer semestre del 2020.

Si entre el gener i l'agost del 2019 van arribar 1.602 menors no acompanyats a Catalunya, en el mateix període d'aquest any només ho han fet 512. S'ha dividit per tres, doncs, el nombre de menors sols que entren al país, una tendència que en els últims anys ja anava a la baixa –l'any 2018 van arribar 2.028 menors no acompanyats–, però la caiguda durant la pandèmia ha trencat tots els esquemes. Les dades que cada any anaven a l'alça, en canvi, eren les sol·licituds de refugi. Des de l'inici de la crisi dels refugiats l'any 2013, Catalunya cada any n'ha acollit més, i s'ha arribat a la xifra màxima de 13.270 en tot el 2019. La pandèmia, però, també ha frenat les sol·licituds de refugi, ja que en sis mesos només n'han rebut 2.865, gairebé la meitat que en el mateix període de l'any passat.

I és que tots els serveis migratoris de la Generalitat han vist una forta caiguda de les persones que atenen. Al llarg del primer semestre del 2020, el servei d'assessorament en matèria migratòria Info‐migració 0format per advocats que es dediquen a guiar en temes de migració els nouvinguts– ha atès 10.663 consultes, pràcticament la meitat que en el mateix període de l’any anterior. El que també s'ha dividit per dos són les sol∙licituds de reagrupament familiar, que són els informes necessaris per acreditar l’adequació de l’habitatge, tant per demanar un nou reagrupament familiar com per renovar les autoritzacions de residència de familiars ja reagrupats.

Tot i que l'arribada de migrants a Catalunya s'ha reduït substancialment, el seu perfil no ha canviat. En quasi tots els serveis, la majoria de les persones són homes –només hi ha més dones en el servei d’Acompanyament al Reconeixement Universitari, un ens que es dedica a facilitar que els títols universitaris a països estrangers també siguin vigents a Catalunya–. Pel que fa a les nacionalitats, el Marroc continua sent el país d'origen d'on provenen més persones i els estats sud-americans també mantenen una presència elevada. En aquests últims casos, Amorós ha destacat Honduras, un país d'on cada dia venen més migrants pel seu context de "violència i inseguretat".

Crítica a Espanya per Lesbos

La setmana passada, les conselleries d’Acció Exterior i la d’Assumptes Socials i Famílies es van oferir a acollir 100 refugiats i 20 menors migrants no acompanyats que es troben en camps de les illes gregues, en particular a Lesbos, on la situació és dramàtica després que uns incendis deixessin destrossats els campaments de Mória. Per la seva banda, l'Ajuntament de Barcelona també es va sumar a la iniciativa anunciant que posa a disposició del govern espanyol un equipament municipal amb capacitat per a 55 persones.

Espanya, però, encara no s'ha pronunciat i Amorós ho considera "una falta d'humanitat i d'intel·ligècia". En primer lloc, d'humanitat perquè, segons el secretari de Migracions, "allò no és un refugi, són vides estancades en unes condicions impresentables". I també ha titllat el govern espanyol de falta d'intel·ligència perquè la seva no participació la veu com un "error estratègic": "A Espanya li convé més que a ningú que es facin operacions d'acollida europea pel posicionament de la seva frontera. Avui és Grècia, demà serà Canàries", ha dit. Per acabar, Amorós ha ezbibat: "Falta humanitat en un govern que s'autoanomena el més progressista de la història".

La sentència del Suprem que ho canvia tot

Fins fa poc, els joves migrants extutelats majors d'edat podien renovar el permís de residència i tenir el NIE en vigor acreditant cursos de formació, tant lingüístics com laborals, i també amb el cobrament d'una prestació econòmica, que podia ser la mateixa que reben durant tres anys quan se'ls acaba la tutela de la Generalitat. Però l'aplicació d'una sentència del Tribunal Suprem ara els ho posa més difícil, ja que especifica que els ingressos econòmics han de ser propis i que no compten les prestacions ni ajudes socials. Per tant, sense feina i sense la consegüent remuneració econòmica no podran renovar el permís de residència ni tenir document d'identitat espanyol. I si tinguéssin treball i sou, aquest últim hauria de ser més elevat de 500 euros.

Aquest fet, Amorós l'ha valorat com una "interpretació dura, injustificada i injusta del reglament". En aquest sentit, ha criticat que els diners que se'ls hi demanen per renovar el permís són "impossibles d'acumular" i que demanant ingressos als migrants extutelats només s'aconsegueix desincentivar que "estudiïn i que es formin", cosa que provoca que caiguin en feines precàries o en diners que provinguin de l'economia submergida. "És llegir-se la llei amb els ulls tapats a la realitat", ha criticat.

El problema per a Amorós, però, no acaba aquí, ja que ha apuntat que en la segona revisió del permís de residència es demanen uns ingressos de quasi 2.000 euros. "Això és molt greu, es demana un sou de rics a persones en situació vulnerable", ha afegit. Per acabar, Amorós ha remarcat que ja han iniciat converses per tractar la gravetat d'aquesta situació: "Ens preocupa moltíssim".