L’arribada d’estrangers acosta Catalunya als 8 milions d’habitants

BarcelonaDesprés d’anys d’estancament, i fins i tot de retrocés, en l’arribada de persones migrades a Catalunya, les dades provisionals del padró evidencien un salt quantitatiu el 2018. Segons el balanç de la conselleria de Treball, Afers Socials i Famílies, l’any passat Catalunya va sumar uns 80.000 nous ciutadans estrangers. En realitat van ser moltes més les persones que van arribar a Catalunya i van empadronar-se en algun municipi, un total de 140.000. Però d’aquesta xifra cal restar-ne els prop de 60.000 migrants que van donar-se de baixa del padró. Tot i així, en vista de les xifres, el secretari d’Igualtat, Migracions i Ciutadania, Oriol Amorós, constatava ahir que Catalunya està en “una fase d’arribada”. Sumant la població estrangera i la nacional, a 1 de gener d’aquest any Catalunya tenia 7.672.699 habitants i s’acosta cada cop més als vuit milions.

De fet, la perspectiva de l’administració catalana ja fa temps que és afrontar un creixement progressiu de la població, tot i que el saldo vegetatiu intern continua sent negatiu -les defuncions segueixen superant els naixements-. L’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) fa uns mesos que posava data a l’assoliment dels vuit milions d’habitants. Preveia que, com a molt tard, s’hi arribaria el 2030, gràcies a l’empenta de l’arribada d’immigrants. Tot i així, els càlculs de l’Idescat prenien com a base un creixement anual de 40.000 persones estrangeres, la meitat de la xifra assolida el 2018, segons el balanç provisional que ahir presentava el departament d’Afers Socials. Una altra dada que certifica el salt quantitatiu és la de les peticions d’asil -la tramitació de les quals és competència estatal-. Entre el gener i el juny del 2019, a Catalunya unes 7.000 persones han sol·licitat la condició de refugiats, gairebé les mateixes que les 7.800 que ho van fer el 2018.

La incògnita és la situació legal de les persones nouvingudes. Amorós explicava que “diverses desenes de milers” són ciutadans estrangers en situació irregular i carregava contra la política migratòria espanyola -les competències en matèria de regularització d’estrangeria són de l’Estat- i europea. “Un continent que sap que perdrà 150 milions d’actius en els pròxims anys ha de pensar com afrontar-ho. Pensar en immigració zero no és realista”, deia Amorós, que reclamava l’emissió de més permisos de treball per no “abocar aquestes persones a l’economia submergida”.

El Marroc, origen majoritari

Segons les dades de l’Idescat que ha fet servir la conselleria d’Afers Socials per al seu balanç, la nacionalitat majoritària de la població estrangera empadronada a Catalunya és la marroquina (un 18,6% del total). Tres quartes parts d’aquests ciutadans tenen menys de 44 anys. Comparant les dades del padró proporcionades per l’Idescat i les del nombre de residents que ofereix el ministeri de Treball i Seguretat Social, la xifra de ciutadans marroquins empadronats i la dels que tenen també el permís de residència és similar.

Aquesta tendència es dona també en el cas de la població provinent de Romania i de la Xina, el segon i el quart país d’origen més freqüent, respectivament, segons les dades proporcionades per la conselleria -el tercer és Itàlia-. En canvi, la diferència és significativa en el cas d’Hondures -el sisè país amb més nacionals a Catalunya-. Un 71% dels 41.722 ciutadans amb nacionalitat hondurenya que viuen a Catalunya són dones, i només una tercera part tenen el permís de residència.

Primer contacte entre l’Ajuntament i els manters

Després d’una setmana polèmica per la presència del dispositiu policial per fer fora els manters de Barcelona, ahir els venedors ambulants i els tinents d’alcaldia Jaume Collboni i Janet Sanz van mantenir un primer contacte per abordar el conflicte. Segons el consistori, la reunió va acabar amb l’acord de convocar una taula de negociació que tracti “de forma integral les polítiques d’ocupació i d’emergència social”. Fonts del sindicat manter, però, van rebaixar les expectatives d’aquesta primera trobada i van recordar que la pròxima reunió no té data ni hora. Ahir mateix, el secretari d’Igualtat, Migracions i Ciutadania, Oriol Amorós, tot i que va evitar posicionar-se perquè el dispositiu també depèn del Govern, va advertir que més enllà d’accions coercitives “puntuals” “la solució de fons” passa per altres polítiques.