Detecten microplàstics a la placenta humana

BarcelonaNo se sabia, però sí que es podia sospitar. Els microplàstics, partícules derivades de la fragmentació de mil i un productes de consum diari i de processos industrials, també es detecten a la placenta de fetus humans en gestació. Es troben a les dues cares, a la interna, que és la que està en contacte amb el futur nadó, i a l’externa, la que està de cara a la dona gestant. Tant la mida com la quantitat fan que siguin detectables i que es puguin incorporar al torrent sanguini de la mare i el nadó. El que no està clar, de moment, és si afectaran en el llarg termini la salut de cap dels dos. En el termini més immediat no s’han trobat afectacions. L’estudi, que reprodueix resultats encara preliminars, s’ha publicat a la versió digital de la revista Environment International que es publicarà en paper aquest mes de gener.

L’estudi és tan preliminar que només ha detectat els compostos plàstics en quatre placentes de quatre dones sanes que van tenir un embaràs normal i van parir sense complicacions. Tot i que el nombre pugui semblar petit -que ho és- i que no se’n puguin extreure valoracions estadístiques, el fet d’haver trobat fins a una dotzena de compostos plàstics és rellevant, perquè mai abans se n’havien detectat i perquè l’anàlisi es va fer amb tot just el 4% de la placenta, cosa que suggereix que la quantitat de plàstics podria ser molt superior. Per la seva composició, els experts consideren que es tractaria de plàstics derivats d’envasos i embolcalls, pintures, cosmètics o productes de neteja personal.

Continuar la investigació

El seguiment i posterior estudi de les placentes ha estat dirigit per Antonio Ragusa, de l’Hospital Sant Giovanni Calibita de Roma. En la presentació de resultats, l’investigador, que també és metge obstetra i ginecòleg, va posar en evidència el valor de la troballa. “Ara que sabem que hi ha microplàstics circulant als dos costats de la placenta, cal determinar quants casos es donen globalment i si hi ha danys a llarg termini, especialment en la resposta del sistema immunitari a productes potencialment tòxics”. També, va dir, cal estudiar el desenvolupament del fetus i, de manera continuada, monitorar els nadons en previsió d’afectacions futures.

Altres estudis amb animals de laboratori han evidenciat que els microplàstics poden provocar un menor creixement fetal, però s’ignora fins a quin punt afecten el fetus, els nadons o les futures mares. Sí que se sap, però, que poden alterar el microbioma intestinal i arribar a afectar la salut d’organismes aquàtics.

En un treball de revisió elaborat, entre d’altres, per investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona i del CREAF publicat recentment a la revista Science Bulletin, es destaca la facilitat amb què les micropartícules plàstiques poden entrar a qualsevol organisme per via alimentària i provocar efectes tòxics. Potencialment, diu l’article, si l’exposició és reiterada i persistent es poden identificar alteracions en els sistemes immunitari, endocrí i nerviós. Ara com ara, però, no s’ha trobat cap d’aquests efectes en humans, tot i que sí en peixos, crustacis i mol·luscs. Estudis recents amb cultius cel·lulars alerten d’afectacions en vies neurològiques, endocrines i immunològiques en aquests animals. A l’estar considerats models d’estudi, es creu que es podrien trobar afectacions similars en humans.

Tot i que en condicions normals més del 90% dels fragments plàstics que ingerim o inhalem són execrats de l’organisme, una porció es degrada, canvia de composició i pot penetrar a les cèl·lules. Malgrat que encara no s’ha verificat, alguns estudis suggereixen la possibilitat d’alteració en l’expressió d’alguns gens. Per la seva banda, Ragusa recorda que molts plàstics es comporten com a disruptors endocrins que podrien causar efectes a llarg termini.