A la meva filla de 5 anys: de petita van abusar de mi

BarcelonaLa Margarida va tardar 60 anys en explicar-ho a la seva filla. I s’hi va veure abocada. Un impuls la va posar en contacte amb aquest diari, i abans de publicar-se l’article havia de trencar el silenci a casa. Sense aquell rampell que va tenir mentre feia punt de creu al sofà, segurament mai ho hauria compartit amb la seva filla. Ella va poder sincerar-se, però molta altra gent mai arriba a dir-ho. El secret més dolorós acaba a la tomba. No obstant això, en els últims anys, el fet que els abusos sexuals comencin a no ser un tabú ha provocat que moltes persones decideixin dir-ho als propis fills. No és un moment fàcil. No hi ha un manual per definir com s’ha de fer aquest pas complex i feridor, però alhora sanador.

La Mireia l'hi va explicar a la seva filla, la Laia, fa poques setmanes. La nena estava a punt de fer sis anys quan la mare va fer-la partícip de l’experiència que va patir de petita i que va fer pública fa gairebé tres anys. Llavors, però, no era el moment de compartir-ho perquè difícilment la nena hagués entès el significat d’aquelles paraules. Fa uns dies, la petita va captar una conversa a casa i va preguntar-li a la Mireia, que treballa en una escola, si anava a gravar alguna cosa amb els seus alumnes. "Em va semblar que era el moment per prevenir", argumenta ella, que considera que aquestes qüestions, però també la sexualitat, s’han de poder tractar amb naturalitat en una època primerenca dels infants. Ella ho fa amb els seus alumnes d’ESO i si amb ells pot parlar del que va succeir-li, per què no fer-ho amb la seva filla? "Com que a l’escola, a infantil, es treballa cos i respecte, vaig aprofundir en aquest sentit", relata. Després de la conversa entre totes dues, la Laia li va donar les gràcies per haver-li confessat una cosa tan important i alhora va renyar la seva mare per no haver-l'hi dit abans i sobretot la va advertir que "no ho expliqués" a gaire gent perquè li faria passar "vergonya". "M’ho dius perquè no em passi a mi", va verbalitzar la filla després de les paraules de la Mireia. Però la menor encara va anar més enllà: "Si algú em toca i m’agrada, què passa?". El concepte del plaer des del punt de vista del menor. "Si és una persona gran, ni que sentis plaer, no és bo", li va respondre la mare, que va treure’s un pes de sobre al poder compartir amb la seva filla aquesta vivència tan personal.

"Una forma de parlar de prevenció és explicar que a la mare li va passar quan era petita i que és una situació que fa mal i no volem que li passi al nostre fill o filla", explica la psicòloga Noemí Pereda, que considera que aquestes converses, que ajuden també l’adult a sentir l’afecte del seu cercle íntim, es poden fer en edats "molt primerenques" si se sap adaptar el llenguatge. I posa d’exemple llibres com el de Bel Olid, Crida ben fort, Estela. Ara bé, s’ha de triar molt bé el moment. "El que no seria bo per a l’infant que rebi aquest relat seria veure la mare trista, plorant o angoixada. Aquestes emocions poden espantar el nen o nena", adverteix Pereda, que posa molt èmfasi en la necessitat de tractar aquests temes amb els infants sense temor: "La por que els nens i nenes tinguin contacte amb aquest tema és infundada i centenars d’estudis han demostrat que no hi ha cap raó que justifiqui no parlar amb els nens i nenes d’aquest tema".

La Marta també ho va explicar als seus fills de 4 i 9 anys fa uns mesos. Els abusos sexuals castiguen 1 de cada 5 infants. És una realitat molt estesa i no s’ha d’amagar als més petits perquè si s’hi troben sàpiguen identificar-ho. "Estic orgullós de tu", li va respondre el fill gran, el Jan, amb qui havia parlat del tema fa un temps però sense aprofundir-hi. Ara el va veure preparat per entendre-ho. Un pas per unir-los més i per evitar secrets, però sobretot per prevenir-los per si es troben en situacions similars. Com va denunciar la Fundació Vicki Bernadet la setmana passada, els abusadors no són monstres verds ni gegants, normalment són persones conegudes i fins i tot estimades que s’aprofiten d’això per enganyar els menors.