La meva decisió mèdica

Los Angeles P { margin-bottom: 0.21cm; } La meva mare va lluitar contra el càncer durant gairebé una dècada i va morir amb 56 anys. Va viure prou per conèixer els primers néts i per agafar-los en braços. Però els meus altres fills no tindran mai l'oportunitat de conèixer-la i experimentar com era de carinyosa i atenta.

Sovint parlem de la "la mama de la mama", i em trobo intentant explicar als meus fills la malaltia que se la va endur. M'han preguntat si a mi em podria passar el mateix. Sempre els he dit que no es preocupin, però la veritat és que sóc portadora d'un gen "defectuós", el BRCA1, que incrementa notablement el meu risc de desenvolupar càncer de mama i d'ovaris.

Els meus metges han estimat que tinc un 87% de risc de patir càncer de mama i un 50% de risc de patir càncer d'ovaris, tot i que el nivell de risc és diferent en el cas de cada dona. Només una part dels càncers de mama són resultat d'una mutació genètica heretada. Les que tenen un defecte al BRCA1 tenen un 65% de risc de patir-ne, de mitjana.

Un cop vaig saber que aquesta era la meva realitat, vaig decidir ser proactiva i minimitzar el risc tant com pogués. Vaig prendre la decisió de sotmetre'm a una doble mastectomia preventiva. Vaig començar pels pits, ja que el meu risc de patir càncer de mama és superior al de tenir càncer d'ovaris, i a més la cirurgia és més complexa.

El 27 d'abril vaig acabar els tres mesos de tractaments mèdics que implicaven les mastectomies. Durant aquest temps he pogut mantenir-ho en privat i seguir endavant amb la meva feina.

Però ara estic escrivint sobre el cas perquè espero que altres dones puguin beneficiar-se de la meva experiència. 'Càncer' és encara una paraula que infon por als cors de la gent i produeix una profunda sensació d'impotència. Però avui en dia és possible saber, mitjançant una anàlisi de sang, si ets especialment propensa a patir càncer de mama o d'ovaris, i a actuar en conseqüència.

El meu procés va començar el 2 de febrer amb un tractament conegut com a 'nipple delay', que descarta la presència de malalties en els conductes del pit darrere del mugró i atreu un flux sanguini extra cap a aquesta àrea. Això provoca dolor i l'aparició de molts blaus, però augmenta les possibilitats de salvar el mugró.

Dues setmanes més tard em vaig sotmetre a la cirurgia major, en què s'extreu el teixit del pit i és substituït temporalment per un farciment. L'operació va durar vuit hores. Et despertes amb tubs de drenatge i expansors als pits. Sembla una escena d'una pel·lícula de ciència-ficció. Uns dies després de l'operació, però, pots tornar a fer vida normal.

Al cap de nou setmanes, la cirurgia es completa amb la reconstrucció dels pits amb un implant. S'han fet molts avenços en aquest tractament durant els últims anys, i els resultats poden ser bonics.

Volia escriure tot això per dir a altres dones que la decisió de sotmetre's a una mastectomia no va ser fàcil, però estic molt contenta d'haver-la pres. Les meves possibilitats de desenvolupar un càncer de pit han caigut del 87% fins a menys del 5%. Ara puc dir als meus fills que no han de tenir por de perdre'm per culpa d'un càncer de pit.

És reconfortant que no vegin res que els incomodi. Veuen petites cicatrius i prou. Tota la resta és simplement la mama, la mateixa que sempre havia estat, i saben que els estimo i que faré qualsevol cosa per estar amb ells tant de temps com pugui. En el terreny personal, no em sento menys dona. Em sento reconfortada per haver pres una determinació forta que de cap manera no ha disminuït la meva feminitat.

Sóc afortunada de tenir un company, Brad Pitt, que és molt carinyós i comprensiu. O sigui que a tots els que tingueu una dona o nòvia que estigui passant per això, sapigueu que sou una part molt important de la transició. El Brad es va estar al Pink Lotus Breast Center, on em vaig tractar, tots els minuts que van durar les operacions. Vam aconseguir trobar moments per riure junts. Sabíem que això era el que havíem de fer per a la nostra família i que ens uniria més. I així ha estat.

A les dones que llegiu això, espero que us ajudi saber que teniu opcions. Vull encoratjar totes les dones, especialment si teniu un historial familiar de càncer de mama o d'ovaris, a buscar la informació i els experts mèdics que us puguin ajudar en aquest aspecte de la vostra vida, i a prendre les vostres decisions informades.

Reconec també que hi ha molts doctors holístics meravellosos que treballen en alternatives a la cirurgia. El meu propi règim serà penjat en el seu moment a la web del Pink Lotus Breast Center. Espero que això sigui útil per a altres dones.

Només el càncer de mama mata cada any 458.000 persones, segons l'Organització Mundial de la Salut, especialment en països amb rendes mitjanes i baixes. Ha de ser una prioritat assegurar que més dones puguin accedir a anàlisis genètiques i a tractaments preventius que els puguin salvar la vida, independentment dels seus recursos i dels seus antecedents, visquin on visquin. El cost de les anàlisis de BRCA1 i BRCA2, que està per sobre dels 3.000 dòlars als Estats Units, segueix sent un obstacle per a moltes dones.

He decidit no mantenir la meva història en privat perquè hi ha moltes dones que no saben que poden estar vivint sota l'ombra del càncer. Espero que elles, també, puguin tenir accés a una anàlisi genètica, i que si tenen un risc alt sàpiguen també que tenen moltes possibilitats.

La vida ens presenta molts reptes. Els que no ens haurien d'espantar són aquells que podem afrontar i controlar.