La metròpoli, el terreny dels grans acords

BarcelonaBarcelona no és una ciutat de poc més d’1,6 milions d’habitants, és una metròpoli de 3,2 milions que engloba 36 municipis i ocupa una superfície de 636 km(2). Però la governança d’aquesta metròpoli, en mans de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), és clarament una assignatura pendent. Cal aclarir els límits d’aquesta metròpoli, pensar el transport a gran escala, garantir la cohesió social i potenciar la captació d’empreses, entre altres reptes. I ara és el moment de pensar-ho. Davant d’aquesta certesa, Barcelona Global i el Cercle d’Economia van organitzar ahir una sessió per debatre sobre “Barcelona i el seu govern”, dins del cicle de conferències Pensar Barcelona.

Durant la sessió, moderada per l’advocat i vicepresident del Cercle d’Economia, Juan José López Burniol, van intervenir la politòloga de la UB Mariona Tomàs; el secretari executiu de la FIA, Miquel Nadal, i l’exalcalde de Barcelona Jordi Hereu, que va fer una de les reflexions més compartides: “Barcelona hauria de ser un punt de trobada entre veus que en altres punts es poden enfrontar”. “Siguis independentista o no, que Barcelona funcioni ens beneficia a tots”, va afegir Hereu. Aquest punt de trobada hauria de ser entre ciutadans amb diferents opinions polítiques, però també entre el sector públic i el privat. És aquesta entesa la que ha permès que Barcelona sigui el que és i cal reivindicar-la. Els tres experts, i també les persones que van intervenir des del públic, van insistir en la importància dels acords público-privats. Aquesta sinergia hauria d’ajudar a “compartir els riscos que genera la incertesa actual”, segons Miquel Nadal. L’economista va dir que, malgrat tot, “Barcelona està en disposició de jugar la Champions entre les 50 ciutats que lideraran aquest procés de canvi d’urbanització”, i va fer un símil futbolístic per demanar que no es compari constantment la capital catalana amb l’espanyola, que, per la seva situació geogràfica, pot continuar expandint-se. “Nosaltres juguem la Champions amb el tiqui-taca, ells juguen al contraatac, la nostra aposta ha de ser per la qualitat”, va dir. Nadal també va advertir que “el múscul econòmic de Barcelona no es pot sustentar sobre el turisme”.

La politòloga Mariona Tomàs va explicar que aquest repte -pensar les ciutats des d’un criteri metropolità-és global i que només el 18% de les àrees metropolitanes tenen un govern metropolità. Això sí, les coses estan canviant. Ciutats com ara Londres, París, Stuttgard, Hannover o Roma ja han fet passes endavant buscant noves governances, però encara no han trobat la manera. Barcelona, amb sessions com les d’ahir, també busca el seu model. Tant Tomàs com Hereu van coincidir que cal anar traspassant competències dels ajuntaments al govern metropolità.

Equitat i cohesió social

Per avançar cap a les noves formes de governança, però, cal anar tots junts. “Les coses a Barcelona han anat bé quan hi ha hagut equitat”, va dir una intervenció del públic. Disminuir la pobresa és cabdal per continuar avançant, com també solucionar els problemes de gentrificació que viu la ciutat. Per rellançar la Barcelona dels 36 municipis, segons la sessió d’ahir, cal entendre’s, entendre’s i entendre’s.