Pisos minúsculs o en mal estat : l’odissea de trobar pis a Barcelona (amb càmera oculta)

BarcelonaTrobar un pis de lloguer a Barcelona que s’adapti a les butxaques més minses és cada vegada més difícil. En els últims 15 anys els preus a la capital catalana s’han disparat en un 80%. Segons els experts, dins del pressupost d’una llar el lloguer no hauria de representar més del 30% dels ingressos, però és una teoria difícil de portar a la pràctica: la mitjana anual d’ingressos dels barcelonins és de 19.000 euros, així que en principi haurien de destinar només 475 euros al mes al lloguer del seu pis. “La realitat és que, igual que passa a les grans ciutats, els barcelonins es veuen forçats a destinar entre un 50% i un 60% del sou al lloguer”, assenyala Ramon Ribera, professor d’economia i empresa de la UOC i expert en transformacions urbanes. La mitjana al barri més barat, Nou Barris, és de 518,80 euros i al més car, Sant Gervasi, 1.051,20 euros. Entremig hi ha tot un ventall de preus, mides i condicions que, en molts casos, freguen l’esperpent.

Lloguers fins a 550 euros més cars en funció del municipi

Fent una cerca a les diverses plataformes de lloguer online ens trobem amb ofertes que van des d’un pis de 12 m al carrer Blai, al Poble-sec, per 700 euros al mes o un de 30m2 a la Barceloneta per 1.000 euros mensuals. La història es repeteix de llarg a llarg de la ciutat: a Comte d’Urgell, a l’Eixample, ens demanen 450 euros per uns baixos de 27m2 de parets brutes i ventilació gairebé inexistent. Al Raval un únic espai de 25m el preu es dispara als 1.500 euros mensuals. Al carrer de Ricart ens demanen 900 euros per 30m, al Nou de la Rambla 650 per 25m i a l’Antiga Esquerra de l’Eixample 3.850 euros per 30 metres quadrats, confirmat telefònicament amb la immobiliària. Ni tan sols als barris menys cèntrics les opcions són gaire atractives: per un dels pisos més barats que trobem, a La Guineueta, de 45 metres quadrats, ens demanen 430 euros, però les rajoles de les parets estan trencades i la cuina cau a trossos.

Una futura Manhattan

Després d’unes quantes cerques, a Gràcia en trobem un que a primera vista sembla acceptable: té 60m i demanen 560 euros al mes. Les imatges del pis, però, de seguida tiren enrere: hi ha humitats a les parets, les rajoles estan trencades i gairebé no hi entra la llum. Des de l’última modificació de la llei d’arrendaments urbans, el 2013, que permet que els propietaris perdonin als llogaters una part del lloguer a canvi que arreglin el pis, l’oferta de pisos en mal estat ha proliferat. Truquem al pis de Gràcia per visitar-lo i això és justament el que ens proposen: ens perdonen entre 3 i 4 mesos de lloguer -amb l’opció de negociar-ho- si fem nosaltres les reformes. Les imatges gravades amb càmera oculta confirmen que el desemborsament que s’hauria de fer és excessivament alt com perquè surti a compte: caldrien uns 20.000 o 30.000 euros com a mínim.

L’economista Ramon Ribera destaca dos factors que expliquen per què el metre quadrat cotitza tan alt a Barcelona. El més evident és la turistificació de la ciutat, que “infla els preus i expulsa molts veïns del seu barri”. L’altre és que amb la caiguda del poder adquisitiu l’opció de compra de les classes mitjanes a la ciutat “és gairebé impossible, de manera que hi ha més demanda de lloguer que no pas oferta”. “Encara no hem arribat al nivell de ciutats com Manhhattan, Londres o París, però la tendència va cap aquí”, diu Ribera. En un futur, pronostica, “segurament hi haurà una expulsió cap a fora de la ciutat, on els lloguers són més barats. Igual que en ciutats com Londres podrem observar dues dinàmiques: o l’expulsió de les classes mitjanes o la proliferació de col·lectius molt pobres que prefereixen estar al centre compartint espais petits. Serà sens dubte una ciutat molt més dualitzada”, conclou l’expert.

La densitat també indica on hi ha riquesa

Els 7,5 milions de catalans estem repartits pel territori de manera molt desigual. A l’àrea metropolitana, que concentra 5,5 milions de la població, la densitat és un altre dels indicatius de la riquesa i la pobresa dels catalans. En aquest vídeo comparem un barri de Barcelona amb un municipi del Maresme: a Ciutat Meridiana hi viuen 30.000 persones per quilòmetre quadrat, mentre que a Teià això és 30 vegades menys, quasi un miler.

Recomanacions per no caure en estafes

Quan l’oferta és menor que la demanda i els preus es disparen, també sorgeix un altre perill: les estafes. L’advocada experta en dret immobiliari Marta Legarreta aconsella ser previsor i fer diverses comprovacions abans de decidir-se per un lloguer. El primer és assegurar-se, a través del registre de la propietat, que qui lloga el pis és el propietari real. Pot ser útil també demanar el títol de propietat del pis: “És una manera d’assegurar-se que tots els espais en lloguer -una terrassa, un pati- formen realment part del pis llogat”. Finalment, és vital exigir la cèdula d’habitabilitat i el certificat d’eficiènica energètica. Si el pis té menys de 36 m, avisa, hi ha moltes possibilitats que l’habitatge no tingui cèdula o estigui falsificada.