#MeToo: no és només cosa de dones

BarcelonaLa campanya #MeToo que aquestes últimes setmanes ha inundat les xarxes socials amb testimonis de dones que han patit assetjament sexual també ha servit perquè els homes s’adonin de la dimensió del problema. “No és un problema de dones. Els homes som part d’aquesta situació com a assetjadors o com a còmplices, i alguns també com a víctimes. Ens hi hem d’implicar perquè afecta tota la societat”, destaca Paco Abril, sociòleg, professor de la UdG i president d’Homes Igualitaris. La campanya ha servit per interpel·lar els homes, perquè a molts els ha sorprès la quantitat de dones del seu entorn que explicaven que havien patit alguna mena d’assetjament sexual. “Han sorgit casos molt greus d’assetjament però en el dia a dia quotidià molts homes ens hauríem d’interrogar sobre la qüestió”, indica Abril.

“No tots els homes són agressors, evidentment, però hi ha una franja intermèdia que no justifica les agressions i tampoc les faria, però que les tolera i les accepta i, sense voler, promou que hi hagi altres homes que les facin”, raona Julia Vega, sòcia fundadora d’Almena Cooperativa Feminista. Quan un home torni a presumir en públic de caceres sexuals o d’haver magrejat una dona, o quan faci comentaris vexatoris a una companya, els altres homes s’han de sentir legitimats per alçar la veu, opina Vega. “La majoria d’homes no s’hi senten còmodes, però no saben com canviar-ho, i identificar-ho és important”, afegeix.

I n’hi ha que han fet un exercici d’autocrítica. En paral·lel a la campanya #MeToo, hi ha homes que n’han engegat una altra amb el hashtag #HowIwillChange (Com canviaré) en què es comprometen públicament a canviar actituds masclistes. “Reconèixer actituds masclistes pròpies i assenyalar les del meu entorn pròxim, deixant de pensar que no servirà de res #HowIwillChange”, va piular el periodista Andreu Merino, que explica que va decidir participar en la campanya per obligar-se a si mateix a “no passar per alt” actituds masclistes. “Per molt que vingui de gent que ens estimem, s’ha de combatre igual”, diu Merino, que reconeix que com “qualsevol home” ha tingut actituds masclistes amb companyes, amigues i parelles. “I és possible que en continuem tenint, tot i que ens esforcem a evitar-ho”, afegeix.

En ambients d’oci nocturn és molt habitual que es normalitzin aquesta mena de comportaments. “Molta gent no té clar que no és no -diu Merino-. Segur que he insistit molt a una noia malgrat que m’havia dit que no, o he vist amics que ho feien i en lloc de dir que frenessin, no he fet res”, reflexiona. El flirteig “traspassa sovint la ratlla de l’assetjament i el tenim integrat com a societat”, opina el dissenyador Oscar Guayabero, que també ha participat en la campanya. “Volia expressar que malgrat que els homes pensem que els nostres actes són innocus o fins i tot innocents, violenten la voluntat de les dones que els reben”, assegura.

Per a l’escriptora Bel Olid, les dues campanyes són útils per visibilitzar un tema tabú i per apel·lar, especialment, als homes. “Són ells els que tenen el problema i ni el veuen ni el pateixen, no forma part de la seva vida”, diu. Hi ha homes a qui els costa empatitzar-hi perquè són situacions alienes a ells. Ells no han d’anar amb quatre ulls quan tornen sols a la nit ni demanen a un amic que avisi quan hagi arribat a casa. Hi ha homes que pensen que és una exageració. Però, com diu Merino, només cal “preguntar a les dones del voltant”.

Olid valora que els homes, per mitjà de la campanya #HowIwillChange, reconeguin actituds que no havien considerat masclistes i facin un propòsit d’esmena. L’actriu i dramaturga Estel Solé assegura que s’ha d’aconseguir que “siguin els homes els que denunciïn” aquestes actituds i no només a les xarxes, sinó també “entre els seus amics” quan “senten expressions masclistes o vexatòries”. “Han de pensar que aquestes dones poden ser les seves germanes, esposes, cosines...”, afegeix.

L’atenció, opina la regidora de la CUP a l’Ajuntament de Barcelona Maria Rovira, s’ha de traslladar als homes: “Sempre som les dones les que hem de vigilar, les que hem de saber on són els llocs més foscos... Està bé que es visualitzin els assetjaments, però també que això tingui conseqüències per als homes i se’ls posi a ells en el centre”.

Per què callen els homes?

Fins ara s’havia tendit a veure els casos d’assetjament sexual com a fets aïllats, però és una plaga que afecta totes les dones. “No és una qüestió individual, és un tema global que té a veure amb la manera com es conceben les relacions home-dona”, explica Julia Vega. I la campanya ha servit per visibilitzar una violència que sovint roman amagada perquè s’ha silenciat o s’ha naturalitzat. “La tenim tan integrada en el dia a dia que no la veiem i s’assumeix com una cosa que les dones hem de suportar”, diu Vega. Rere l’assetjament sexual hi ha la cosificació de la dona, una relació desigual entre homes i dones i un abús de poder, com reflecteix el cas del productor de Hollywood Harvey Weinstein, acusat de violacions i abusos sexuals. L’allau de missatges amb el hashtag #MeToo també està mostrant un dels “privilegis” dels homes: “Molts es pensen que tenen dret a accedir a una dona en qualsevol situació i a utilitzar el seu poder per demanar favors sexuals a canvi”, argumenta el sociòleg Paco Abril. El dissenyador Oscar Guayabero creu que costarà trencar el “dogma hegemònic en què l’home ha de conquerir la dona”. I en aquesta conquesta sovint “la voluntat de la dona és un obstacle que cal superar, no un dret que s’ha de respectar, i ho tenim molt integrat”, diu Guayabero.

També és responsabilitat dels homes denunciar-ho. Molta gent a Hollywood sabia què passava però van callar. Les dones callen per por de perdre la feina, per por que no se les creguin o per por de l’estigma social. Però per què alguns homes callen? “Per complicitat, per no haver de qüestionar-nos aquests privilegis o per camaraderia, perquè molts cops ells també ho fan en altres situacions”, respon Abril.

L’educació és fonamental per canviar aquests rols. “Escola, família i mitjans de comunicació han de projectar altres models no basats en aquesta relació desigual de poder”, indica Vega. S’ha de treballar la coeducació i trencar els rols de gènere des de petits. “No s’han de donar més eines a les dones per no patir aquestes violències, sinó que s’ha d’ensenyar els homes a no exercir-la”, conclou Maria Rovira.