El mètode d’Eurovisió servirà per triar la nova seu de l’EMA

Brussel·lesComença el compte enrere. D’aquí una setmana, totes les capitals europees interessades a ser les noves seus de l’Agència Europea de Medicaments (EMA) i de l’Autoritat Bancària Europea (EBA) -que han d’abandonar Londres pel Brexit- hauran d’haver presentat oficialment la candidatura. Al novembre se sabrà definitivament l’escollida a través d’un sistema de vot que a Brussel·les ja es coneix com a Eurovisió perquè, com en el festival de música, seran els països els que votaran. Cada estat haurà de puntuar amb entre 1 i 3 punts les seves tres ciutats preferides. Si no s’arriba a un consens en la primera volta, passaran a la final les tres més votades. La que rebi la màxima puntuació de 14 països serà l’escollida.

Les principals candidatures:

Barcelona

Barcelona treballa des de fa mesos en la seva candidatura per acollir l’Agència Europea de Medicaments, que seria un impuls important per a tota l’activitat científica. La candidatura té el suport de 80 entitats i científics de renom. “És sòlida, gairebé ho té tot”, assegura una alta font comunitària sobre les opcions de la ciutat. Amb prop de 230 laboratoris, Catalunya acull el 50% de la indústria farmacèutica a Espanya, i la producció del sector representa el 3,5% de l’europea, un pes similar a la d’Holanda (4%) o Suècia (3,6%).

Per contra, Espanya és un dels estats amb més agències europees. En té tres: a Lugo, l’Agència Comunitària de Control de Pesca; a Bilbao, l’Agència per a la Seguretat i la Salut a la Feina, i a Alacant, l’Oficina de Propietat Intel·lectual de la Unió Europea. També té dues institucions lligades al pressupost europeu: la Fusion for Energy, a Barcelona, i el Centre Europeu de Satèl·lits de la UE, a Torrejón de Ardoz.

Bratislava

La capital d’Eslovàquia, que va entrar a la UE el 2004, no acull cap agència europea. Té a favor que està molt a prop de Viena, a només 50 km, i té dos aeroports, el de la capital del país i el de la ciutat austríaca. Fonts diplomàtiques apunten que és de les més valorades. Un gran punt feble: la tensió política amb Brussel·les. Tot i que es dona per segur que els països del Visegrad li donaran suport, no es descarta que l’Est compti amb el vot d’Alemanya per a l’EMA, a canvi que Frankfurt guanyi la seu de l’EBA. Com a Eurovisió, “els veïns són molts i molt importants”, apunten fonts diplomàtiques.

Estocolm

L’Agència Sueca de Medicaments és un dels principals socis de l’EMA i amb la que més compta per treballar. El país nòrdic s’ha preparat a fons per la candidatura de la seva capital amb un important diplomàtic dedicat exclusivament a treballar per a l’acollida de l’agència. Un dels seus punts a favor és també una carta que li pot jugar en contra. El país ja té experiència a acollir una agència europea: el Centre Europeu per a la Prevenció i Control de Malalties. El fet que pugui treballar estretament amb l’EMA pot ser bo, però com que és d’un àmbit semblant, el de la salut i la investigació, pot posar en risc les seves opcions.

Milà

La capital econòmica d’Itàlia és una ciutat cosmopolita i important per a la indústria farmacèutica del país. Molt valorada per la seva situació geogràfica -situada al nord del país- i l’èxit amb la gestió de l’Expo ara fa dos anys. A més, Itàlia, malgrat que és un dels països fundadors de la UE, només té una seu d’una agència comunitària important, l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA). El país defensa que és el moment que se li reconegui el seu pes. En contra, però, hi ha el fet que Itàlia encara no té cap edifici construït per rebre els funcionaris.

Dublín

L’idioma i el mateix sistema legal que el del Regne Unit -fins ara seu de l’EMA- li juguen a favor. Molt a prop de Londres, facilitaria el trasllat de les oficines i dels treballadors. Especialment, si alguns decideixen mantenir la residència a Londres, amb la qual està molt ben connectada amb centenars de vols diaris. Les autoritats irlandeses han proposat que les oficines per a la nova EMA s’ubiquin en una zona a prop de l’aeroport, on abunden empreses d’investigació, perquè amb pocs minuts es pugui arribar a la terminal. Malgrat tot, encara no hi ha un emplaçament clar.

Amsterdam

La capital dels Països Baixos, una ciutat moderna, oberta i internacional -fins a 180 nacionalitats conviuen a la ciutat-, n’ha deixat meravellat més d’un amb la seva presentació per acollir l’EMA. Entre les seves virtuts, ven les “excel·lents connexions internacionals”, amb l’aeroport de Schiphol, un dels més importants d’Europa i un dels que més vols directes ofereix amb tota la UE. La seva localització geogràfica -situada molt a prop de Londres, Brussel·les o París- i la seva connexió amb trens d’alta velocitat és un dels punts a favor. Gràcies a l’aposta de la ciutat per les start-ups, va ser guardonada l’any passat com la capital europea de la innovació. Com a altres candidates, encara li falta una seu física, però la ciutat assegura que ho té tot preparat i planejat per situar-se com la nova casa de l’EMA. Amb tot, hauran de treballar a contrarellotge perquè el 2019 estigui tot enllestit. Les autoritats ja han avançat que l’edifici es construirà a uns deu minuts de l’aeroport, al districte financer del sud de la ciutat. Si Amsterdam és l’escollida, ja s’ha garantit que es destinaran fins a 300 milions d’euros per emplaçar la nova seu.

Copenhaguen

L’estat del benestar danès vol posar-se al servei dels funcionaris de l’EMA. Un hub d’investigació mèdica i una economia forta són els punts forts de la seva candidatura. Tot i així, la ciutat ja acull l’Agència Europea del Medi Ambient. En contra hi ha la poca convicció europeista, en general, dels danesos, amb una de les poblacions més euroescèptiques de la UE. “És d’aquelles que estan una mica tapades. Que se’n parla, però menys que d’altres, però que podria ser una de les que s’ho acabi emportant”, vaticinen fonts diplomàtiques. Per això, Dinamarca ja s’ha posat a treballar en l’ofensiva diplomàtica: l’alcalde de la ciutat i el ministre d’Afers Estrangers han viatjat en els últims mesos cap a altres capitals, com Praga i Lisboa, per forjar aliances.