Metges Sense Fronteres denuncia "l'abandonament" dels avis a les residències durant el pic de la pandèmia

Barcelona"Era espantós: una successió de portes tancades, de vegades amb clau, i persones colpejant-les i suplicant sortir. Un horror", denuncia un bomber que va treballar en residències de gent gran durant el pic de la pandèmia. "Trucaves a l'hospital i et deien «Ho sento, avui només podem admetre una persona de residències, trieu vosaltres». I tot i així l'ambulància no venia i moria al cap de poques hores o dies", recorda una treballadora social d'un altre centre. "Ens estem ocupant d'atencions mèdiques que no havíem fet abans i aquí no ve ningú a ajudar: fem tot el que podem, però necessitem algú que sàpiga de què va tot això", lamenta una directora d'una residència. "Vam aïllar tots els residents a les seves habitacions com ens recomanaven per evitar contagis. L'Eugènia va deixar de menjar i de moure's, es passava hores davant de la finestra. Tenia por que es deixés morir i vaig començar a treure-la de l'habitació cada dia una estona. Va començar a menjar fins que un dia van venir els d'atenció primària i em van dir que estava posant tothom en perill. No vaig tenir més remei que tornar-la a l'habitació. Va morir al cap de pocs dies. No dic que no s'hauria mort igualment, però tinc clar que no volia passar per això", recorda la responsable d'un altre geriàtric.

Aquests són només alguns dels testimonis de l'informe que publica aquest dimarts Metges Sense Fronteres, que en el pic de la pandèmia va abocar tot el seu personal d'Espanya a donar suport a unes 500 residències, aportant la seva experiència en combatre epidèmies en situacions de desastre humanitari arreu del món. El document és demolidor i acusa les administracions d'haver abandonat a la seva sort aquests equipaments, mentre assenyala els problemes de fons del model del sistema de geriàtrics a Espanya.

"La lògica del model de residències actual respon més a les condicions del proveïdor de serveis que a les necessitats socials i sanitàries de les persones grans. Això ha tingut un greu impacte directe en la seva salut i mortalitat: s'estima que les persones mortes en residències, fins a 29.359, representen el 69,1% de totes les víctimes per covid-19 a Espanya, segons el ministeri de Sanitat", recorda l'ONG. La resposta a la pandèmia demostra "la falta de capacitat i assistència a aquest col·lectiu tant dels serveis d'atenció primària com del sistema hospitalari", apunta.

Metges Sense Fronteres recorda com en el pic de la pandèmia tots els esforços es van centrar en pal·liar la situació de col·lapse dels serveis d'urgències i les UCI, "arribant al punt d'obstaculitzar les derivacions". "Les residències van haver d'assumir de facto una responsabilitat per a la qual no estaven preparades, ni dotades ni protegides, amb unes conseqüències desastroses per a residents, treballadors i equips de gestió i un impacte directe en l'alta moralitat".

El resum de l'informe Poc, tard i malament. El desemparament inacceptable dels avis durant la covid-19 aEspanya és que l'elevada mortalitat de la pandèmia als geriàtrics "revela una desatenció a la gent gran deguda a greus problemes del model de gestió i de la coordinació entre diferents administracions i empreses, principalment pel que fa a l'assistència sanitària: el resultat va ser l'abandonament a les residències de les persones més vulnerables al covid-19, la gent gran, i la desprotecció del personal que les cuidava".

Metges Sense Fronteres constata el que ja se sabia: que els residents afectats pel coronavirus o altres patologies no van ser prioritaris a l'hora de derivar-los als hospitals ni a altres recursos disponibles i que les residències es van veure oblidades a oferir unes cures per les quals, malgrat la seva bona voluntat, no estaven preparades. "Les residències i els seus treballadors no tenen recursos, infraestructura, formació o responsabilitat per a l'atenció mèdica i tampoc hi va haver una resposta immediata, adequada i orientada a salvar vides coordinada amb els serveis assistencials de salut", explica Ximena di Lollo, responsable de la resposta a residències de Metges Sense Fronteres.

També alerta de la falta de protocols de cures pal·liatives per a les persones en estat terminal, que no van ser traslladades i se les va "deixar morir amb un patiment evitable".

L'organització fa una sèrie de recomanacions bàsiques per evitar que la història es repeteixi:

• Que totes les residències tinguin un responsable de prevenció i control d'infeccions, es preparin protocols en cas de rebrot i es destinin diners i formació en aquest àmbit.
• Que es garanteixin reserves de materials i equips de protecció adaptats a les necessitats de les residències i es formi el personal en el seu ús.
• Que s'estableixi un equilibri entre aïllament, quarantena i convivència, amb flexibilitat en l'ocupació dels centres per tal de minimitzar l'impacte del confinament en la salut física i mental dels residents evitant aïllament "indiscriminats" i que s'estableixin mecanismes de suport psicosocial per a residents, personal i familiars.
• Un protocol de cures pal·liatives per a situacions de final de vida i acomiadament i que es permetin sempre les visites de familiars en aquests moments, amb els equips de protecció adequats.
• Un sistema d'indicadors de qualitat i ètics orientats a la qualitat de vida i una millora en el sistema de recopilació i publicació de dades perquè serveixin com a mecanisme d'alerta.