Sense metges als pobles petits
Els sindicats insten el Govern a fer més atractives per als nous facultatius les zones rurals i costaneres
BarcelonaSindicats, equips d’atenció primària, professionals i, fins i tot, el mateix departament de Salut ho reivindiquen: a Catalunya falten metges de família. L’Institut Català de la Salut (ICS) va anunciar al desembre que es contractarien 200 professionals més per a ambulatoris de tot el territori, amb l’objectiu de reduir la pressió assistencial que pateix la medicina comunitària des de fa un lustre. Mig any després, i malgrat que fonts de la conselleria diuen que les noves incorporacions van “a bon ritme”, la fita no s’ha assolit i, com a mínim, s’estima que ja calen un centenar de contractacions més. On més s’evidencia el buit és fora de les ciutats: els municipis petits no disposen de prou metges de capçalera i els Centres d’Atenció Primària (CAP) tenen problemes per cobrir les vacants. “Hem estat mig any sense un metge de referència”, explica un usuari del CAP de Banyoles (Pla de l’Estany).
Reduir la sobrecàrrega assistencial i garantir un temps de consulta de 12 minuts de mitjana per pacient, amb la contractació de metges, van ser algunes de les condicions estrella que els sindicats exigien al Govern per aturar la vaga del sector, convocada al novembre. Unes mobilitzacions que perseguien la millora de les condicions laborals de prop de 6.000 metges i que van allargar-se durant quatre dies. Els sindicats neguen en rotund que en aquests mesos s’hagi aconseguit blindar les clàusules de l’acord amb Salut, i Metges de Catalunya (MC), el sindicat majoritari dels facultatius, adverteix que les mesures s’estan desplegant de manera irregular en funció de la zona geogràfica. “Hi ha municipis semiurbans o rurals on és molt difícil augmentar la plantilla perquè no es troben metges que vulguin treballar-hi”, apunta la delegada sindical, Carolina Roser.
A Girona la UGT denuncia que les zones petites sempre queden “en un segon pla” i que molts dels graduats que escullen com a destí una població costera o rural “al cap de pocs mesos” decideixen traslladar-se a territoris més grans i cèntrics perquè “no hi ha un sistema que incentivi els professionals” a quedar-s’hi. “A Sils fa dos mesos que tenim una plaça descoberta. Ara només n’hi ha un i amb previsió de jubilar-se a finals d’any”, lamenta el cap de la secció de primària, Toni Rodrigo, que afegeix que de l’acord amb l’ICS se’n desprenia l’obligació d’incorporar a Sils dos facultatius més.
La problemàtica fora de les capitals és una vella batalla per a l’ICS. En ciutat grans com Barcelona -on també hi ha problemes per a la distribució de la tasca assistencial-, les hores es poden repartir entre els metges contractats, que assumeixen “un petit percentatge” de visites diàries per suplir les absències dels companys. “Però a zones més rurals és estructuralment molt díficil”, subratllen fonts de l’ICS, ja que hi ha una ràtio desproporcionada entre pacients i facultatius disponibles. És el cas de diversos ambulatoris que estan al límit, amb només dos metges per atendre una població de 1.500 persones.
Reforços d’estiu
Des de MC s’assegura que la situació és insostenible. La delegada d’atenció primària del sindicat, Carolina Roser, argumenta que “cal fer més atractius els municipis amb un plus econòmic o de vacances, compensant les dificultats” per motivar l’arribada de facultatius. “L’ICS hauria de ser més flexible, tenint en compte les necessitats de cada centre. Durant la negociació ja va quedar clar que la zona rural i semiurbana era un repte”, rebla Roser. L’ICS insisteix que allà on no hi ha un metge “se segueix garantint l’assistència” i que l’objectiu a mitjà i llarg termini de l’administració és buscar fórmules perquè l’atenció sigui menys presencial, així com simplificar la burocràcia per agilitzar les visites.
A la impossibilitat de trobar professionals que vulguin sortir de les ciutats grans i mitjanes s’hi suma la precarietat de l’atenció primària, que desincentiva les noves fornades de graduats quan els toca escollir places MIR. Els sindicats retreuen a les empreses “les traves internes” que algunes direccions territorials posen a l’hora de cobrir baixes o vacances, sovint amb l’excusa de la manca de recursos. “Però això no és el que ens diu l’ICS: ells van aprovar un pressupost extra per a l’atenció primària”, critica Roser.
Amb l’arribada de l’estiu, moltes localitats veuen com augmenta la població -turistes i visitants- alhora que la xifra de metges es redueix a causa de les vacances i, per això, Salut va anunciar que reforçarà amb 200 metges l’atenció primària i hospitalària a les Terres de l’Ebre, Tarragona i Girona.
Concentrar els serveis
Recentment els alcaldes de la Vall de Camprodon (Ripollès) van denunciar que només hi haurà operatius dos metges, que passaran consulta únicament a l’ambulatori de Camprodon. L’ICS defensa que es tracta d’una “concentració d’efectius” a causa de les necessitats especials derivades de les vacances i la dificultat de disposar de prou professionals. A Tarragona passa el mateix: el CAP de Falset es converteix en el gran ambulatori centralitzador de molts dels petits municipis de la zona del Priorat. La delegada de la UGT d’atenció primària de l’ICS, Montserrat Inglés, assegura que Salut reforçarà l’atenció primària del Camp de Tarragona amb vuit metges més, però lamenta que únicament sigui per a la temporada d’estiu i perquè la Costa Daurada és un dels grans destins turístics.
