Metges i infermeres de primària atendran els usuaris dels geriàtrics
El Govern contractarà 117 metges de família i 130 infermeres per fer un canvi en el model sociosanitari que es vol implementar durant el 2024
BarcelonaMetges i infermeres d'atenció primària es faran càrrec de l'atenció dels 61.000 residents que viuen al miler de geriàtrics de Catalunya, en un pla que s'anirà implantant progressivament fins a finals de l'any vinent. Aquesta és una reivindicació del sector i de les famílies dels usuaris que el Govern ha aprovat aquest dimarts en la seva reunió setmanal i que suposa revertir el model imposat fa 15 anys quan es va deixar fora del sistema públic els usuaris de les residències. La mesura s'inclou dins l'estratègia dels departaments de Salut i Drets Socials de treballar en xarxa per evitar duplicitats de plans i equiparar els drets socials i sanitaris de la gent gran que viu en una residència amb qui resideix al seu domicili. L'última fase ha de culminar amb la creació de l'Agència d'Atenció Integrada Social i Sanitària de Catalunya, a debat al Parlament.
L'alta mortalitat a les residències durant la crisi del coronavirus va obligar a repensar el model basat a fer que cada centre disposés dels seus sanitaris i els usuaris no tenien assignat un professional al seu CAP de referència, ja que en aquells mesos es va evidenciar la falta de coordinació entre les residències i els CAP, fins al punt que Salut va decidir tornar a agafar el control de la gestió sanitària. Així que, com ha dit el conseller de Salut, Manel Balcells, no es comença des de zero sinó que aquest "assaig" que es va fer arran de la pandèmia es farà "estructural".
En una primera fase s'integrarà el 72% dels geriàtrics, i a partir del segon semestre del 2024 es completarà tot el programa. D'aquesta manera, els usuaris tindran professionals de primària de referència, com qualsevol altre ciutadà, en funció del lloc on sigui la residència i podran visitar-se al seu CAP com qualsevol altre ciutadà. Tindran "l'atenció garantida" no només en casos greus o de descompensació, sinó que el personal sanitari farà un seguiment de l'estat de salut i es traslladaran a les residències "quan calgui, com ho fan en un domicili", ha indicat Balcells.
Personal estructural
Per fer el canvi de model d'atenció, el Govern deixa als equips d'atenció primària autonomia per organitzar-se sobre com integren a les agendes la població que viu a les residències que hi ha en el seu radi d'acció: si nomenen personal exclusivament per centrar-se en els geriàtrics o distribueixen aquests nous pacients entre la plantilla. Aquesta operació equival a contractar 117 metges de família i 130 infermeres, que reforçaran els CAP amb més residències al seu territori i que passaran a ser personal estructural del sistema públic de salut. Bona part d'aquests provindran de les mateixes residències, ja que Salut oferirà als metges i infermeres que ara ja estan treballant en centres amb el finançament de Drets Socials la possibilitat d'integrar-se a l'Institut Català de la Salut (ICS).
15 milions de pressupost anual
En total, el Govern es dotarà d'un pressupost extra de 15 milions d'euros per a l'any vinent i l'actual partida de Drets Socials es destinarà a millorar les condicions salarials de les infermeres en aquest sector i a augmentar la ràtio de personal per als residents amb els graus II i III de dependència. El conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, ha destacat que els residents de geriàtrics "acumulen moltes malalties cròniques" (de mitjana una desena) i una prevalença de demències del 57%.
La integració sociosanitària a les residències està més desenvolupada en l'atenció de les infermeres. Actualment, el 92% dels residents són atesos per infermeres de l'atenció primària, que s'encarreguen de fer les cures i el seguiment de la pressió arterial, el sucre, etc.; mentre que només el 65% fan visites presencials amb els metges de família dels seus CAP de referència.
Les famílies organitzades dels residents recelen dels plans de Salut i Drets Socials i denuncien que durant més d'una dècada se'ls ha "discriminat negant-los el dret a la sanitat pública", en paraules de la portaveu de Coordinadora 5+1, María José Carcelén, que exigeix que els residents puguin "triar lliurement el metge que vulguin" com qualsevol ciutadà i, en aquest sentit, ha insistit que no acceptaran haver de limitar-se al professional que designi el CAP. "Hem estat anys en què els residents han hagut de fer copagament per l'atenció sanitària que en realitat és universal", ha criticat i ha avançat que portaran als jutjats els incompliments dels drets sanitaris.
També el Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya ha sortit a criticar la mesura del Govern que, tot i considerar-la bona, retreu que se centri "en el model clàssic de metge-infermera" i per això, reclamen que comptin amb ells per reforçar la visió sociosanitària. En canvi, l'ACRA, la patronal més gran de les residències, qualifica l'anunci dels dos consellers d'"històric", però fa una crida a comprovar com es farà el desplegament del nou model i si hi haurà prou professionals per poder donar resposta als residents.
