Metges de Catalunya denunciarà l'incompliment dels acords amb Salut a Inspecció de Treball
Només un 4% dels facultatius diuen que l'ICS ha reduït la sobrecàrrega de visites i la pressió assistencial
BarcelonaTot just un any després que es firmés l'acord que va permetre desconvocar la vaga de l'atenció primària, metges i administració no han enterrat la destral de guerra i els estira-i-arronses són més vius que mai. Si dimarts passat l'Institut Català de la Salut (ICS) treia pit de la contractació de 300 metges de família en l'últim any i anunciava que un miler de professionals de l'atenció primària podrien tenir horaris més flexibles amb el teletreball, ara és el sindicat majoritari de facultatius, Metges de Catalunya (MC), qui surt al pas i nega "categòricament" l'assoliment dels compromisos pactats durant la negociació.
"L'ICS no està fent res per portar professionals a l'atenció primària catalana: ni fan res per fer més atractiva la medicina comunitària ni cap compensació diferenciada per atreure'ls", ha retret l'organització sindical, que, aquest dilluns, ha anunciat que presentarà una denúncia davant Inspecció de Treball contra l'empresa per "deixadesa en matèria de salut laboral".
Segons la tercera onada d'enquestes que ha elaborat el sindicat entre 1.260 facultatius (metges de família, pediatres, odontòlegs i ginecòlegs) des de la signatura de l'acord, només el 45% dels professionals afiliats creu que, en els últims sis mesos, la gestió de l'ICS ha reduït la pressió assistencial que pateixen.
La meitat dels metges (50,9%) no veuen descongestionada la seva agenda i només un 4% diuen no enfrontar-se ja a una sobrecàrrega assistencial. "Aquesta dada posa en relleu que s'estan produint avenços, especialment en algunes zones com Girona, però els problemes continuen existint i no s'estan complint els compromisos a què van arribar el novembre de l'any passat", apunta Elena Bartolozzi, secretària del sector d'atenció primària.
"Com a sindicat, i des de la secretaria laboral, hem decidit denunciar l'ICS davant la Inspecció de Treball perquè no s'han executat els acords que permetien disminuir la sobrecàrrega assistencial", ha explicat Bartolozzi. Segons MC, aquesta denúncia arriba després que el sindicat demanés a Salut una anàlisi de l'estat de la qüestió assistencial el 18 de juliol. "Van optar pel silenci administratiu i per això demanarem a Treball que intervingui i motivi l'ICS a complir els acords a tots els racons de l'atenció primària de Catalunya", ha indicat el president del sector de l'atenció primària del sindicat, Javier O'Farrill.
El 67% dels facultatius no descarten mobilitzar-se per protestar contra la "inacció" de l'ICS, i, d'aquests, un de cada tres metges consideren necessari tornar a convocar una vaga com la de l'any passat, que va durar quatre dies.
El 70% dels metges no té temps per visitar
Set de cada 10 metges comunitaris diuen que no tenen garantit un temps adequat per a les seves visites programades i que en pràcticament cap cas hi poden dedicar els 12 minuts que es van acordar com a mínim. A més, retreuen que han de dedicar més de dos terços de la seva jornada a l'activitat assistencial, cosa que és un altre incompliment de l'acord, que reservava un terç del seu horari a treball de formació continuada o recerca.
Segons l'enquesta de MC, un dels grans problemes de la sobrecàrrega de treball és que els equips de la primària no cobreixen les absències o les vacants: la meitat dels facultatius denuncien que mai es cobreixen i un 43% diuen que només a vegades. "Amb les vacances, per exemple, només es cobreixen el 3,4% de les absències. Això significa que quan els metges tornen veuen que només han cobert la seva agenda dos o tres dies", denuncia O'Farrill.
Els equips d'atenció primària més afectats per la sobrecàrrega de treball són els de Barcelona, Lleida i la Catalunya Central (l'Anoia, el Bages, el Berguedà, el Moianès i Osona), mentre que el personal mèdic de la demarcació de Girona, Terres de l'Ebre i l'àrea metropolitana nord (Vallès Occidental, Vallès Oriental, Barcelonès nord i el Maresme) són els que han vist una millora en els últims sis mesos.
El juliol passat l'Institut Català de la Salut (ICS) va donar per complert l'acord de sortida de la vaga de metges d'atenció primària al·legant que s'havien incorporat uns 300 metges als centres d'atenció primària de tot Catalunya. Un increment de facultatius que es va assolir, principalment, amb l'assumpció de més visites per dia (l'anomenat escreix) per part dels professionals que ja estan en plantilla: prop de 800 metges van acceptar voluntàriament atendre més població de la que tenien assignada a canvi d'una remuneració econòmica, la suma de les quals equivaldria –segons càlculs de l'ICS– a la contractació de 123 professionals més.
Metges de Catalunya denuncia que aquesta millora de què parla l'ICS se sustenta en el sobreesforç dels metges i que té "data de caducitat" perquè no podran cobrir les necessitats eternament. L'única via per pal·liar aquesta situació –defensen– és la contractació de més metges.
"Com s'explica que el 2010 hi hagués 6.645 metges a tot Catalunya i que ara només n'hi hagi 5.787? On són els 850 metges que ens falten? Només n'han contractat 120!", es queixa O'Farrill, que remarca que els 300 nous professionals (en què s'inclouen els metges que assumeixen escreixos) són insuficients i deriven d'un estudi de càrrega parcial de l'empresa prestadora del servei sanitari català.
"Davant d'aquest escenari, demanem al Govern, ara que s'estan duent a terme les negociacions dels comptes, que es destinin, tal com està previst, el 25% dels pressupostos de la sanitat en l'atenció primària, i no el 17% que s'hi està destinant ara", conclou O'Farrill.