Seixanta anys de la fredorada que va matar les oliveres
El dia de la Candelera de 1956 es va baixar fins a –32 ºC a l'estany Gento. Les baixes temperatures es van mantenir durant 20 dies i van arribar a gelar les oliveres de l'interior
BarcelonaL'onada de fred es va iniciar el primer dia de febrer de 1956, va tenir diverses pulsacions, i es va mantenir enèrgica fins al dia 22. En general, però, es va tractar d'un episodi sec, amb poques precipitacions a Catalunya.
Temperatures històriques
El dia 2 de febrer es va enregistrar la temperatura més baixa a què s'ha arribat mai en un observatori meteorològic a l'estat espanyol. A l'estany Gento (2.150 m) el mercuri va arribar a –32 ºC, un valor que des d'aleshores encara no ha estat superat.
A l'Observatori Fabra de Barcelona el dia més fred d'aquell llarg episodi va ser el dia 11 de febrer, coincidint amb l'arribada de la segona injecció freda. En aquella jornada, el termòmetre es va desplomar fins a –10 ºC en aquest punt del Tibidabo, o fins a –6,7 ºC a la ciutat de Barcelona.
La llengua d'aire fred procedent de Rússia va implicar a la vertical de Catalunya temperatures inferiors a –15 ºC a uns 1.500 metres d'altitud, aproximament 20 graus menys dels que tenim aquest diumenge en aquell nivell.
A la ciutat de Girona el mercuri va assenyalar fins a –10,5 ºC el dia 3 de febrer i a Tortosa –6,4 ºC el dia 11. Cal afegir mínimes d'aquell episodi de fins a –20 ºC a Viella, –16 ºC a Puigcerdà, –17 ºC a Manresa o –9 ºC a Figueres, entre d'altres.
El perquè de l'onada d'aire fred
La causa d'aquelles temperatures extremes va ser un corredor d'aire gèlid que es va crear entre un potent anticicló, situat al nord d'Europa, i una pertorbació mediterrània. Entre els dos centres es van generar vents de gregal, del nord-est, responsables d'arrossegar la massa d'aire continental –gestada a Sibèria– directament cap al sud d'Europa i Catalunya.
Tot i que en general va ser una situació eixuta, de tant en tant la mescla amb la humitat mediterrània va afavorir nevades de caràcter feble, sobretot a prop del litoral. Les imatges superiors cedides per l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona donen fe d'aquestes precipitacions sòlides arran de mar.
La neu, en canvi, va ser molt més abundant i va caure de forma força continuada a les Balears. Va nevar amb ganes a Palma i a Lluc, però també va arribar a emblanquinar Eivissa i Formentera.
Danys letals a l'agricultura
El mes de gener havia estat relativament suau i alguns fruiters com l'ametller havien arribat a florir. L'arribada sobtada del fred va malmetre aquests conreus, i va matar milers d'oliveres de l'interior del país. Les més afectades van ser les que havien estat podades prèviament, pel fet de quedar més exposades a les baixes temperatures, i perquè havien començat a activar-se amb l'ambient temperat del gener.
A banda de les oliveres, es van arribar a glaçar altres arbres com els garrofers o diverses especies de fruiters com les pruneres.
Els cultius d'horta també van quedar malmesos arreu, i els cereals van patir poc o molt el fred extrem d'aquelles jornades. També es va arruïnar la collita de taronges de les zones pròximes al litoral.
Els testimonis d'aquell episodi recorden sobretot el "vent gèlid", que va bufar de forma habitual durant molts dies, tot i l'ambient assolellat en general. La falta d'humitat –de rosada–, associada als vents gèlids de gregal, va contribuir a fer que proliferessin les glaçades negres, que van acabar generant danys letals als teixits vegetals.
El fred va glaçar canonades d'aigua i va deixar sense aigua nombroses indústries i habitatges. Les baixes temperatures van arribar a glaçar rius i rierols, però també les fonts i els estanys de moltes localitats, fins i tot a Barcelona. L'aigua del mar es va arribar a congelar en alguns indrets de litoral entre l'Empordà i el Rosselló.
