La (complicada) resposta a per què aquest diumenge no és Pasqua

BarcelonaLa Setmana Santa és una festa que es regeix pel calendari lunar, i això fa que cada any es mogui de dates. La idea bàsica per saber quan serà Setmana Santa en un any concret és trobar la primera lluna plena de la primavera, ja que en principi el Diumenge de Pasqua serà justament el següent a aquest pleniluni.

Aquest any no serà així. La primavera va començar dimecres a les 11 de la nit, i poques hores després es va produir una lluna plena, concretament a tres quarts de 3 de la matinada de dijous, dia 21. Per tant, si aquesta ha sigut la primera lluna plena de la primavera, el Diumenge de Pasqua hauria de ser diumenge que ve, i no pas el 21 d'abril, com està fixat al calendari. Què ha passat?

La resposta no és senzilla, però parteix de la idea que l'Església no obté els seus resultats tenint en compte els càlculs astronòmics exactes, sinó segons un sistema anomenat Computus, que es va posar en funcionament al segle IV i que es va polir amb l'entrada en funcionament del calendari gregorià, a finals del segle XVI.

D'entrada, l'Església té fixat com a dia de l'equinocci el 21 de març, tot i que en els últims anys gairebé sempre ha començat el dia 20, i en les pròximes dècades començarà fins i tot alguna vegada el dia 19. El fet que l'inici de la primavera s'estigui tendint a avançar es deu en part a la durada de l'any, que no és exactament de 365 dies, sinó al voltant de 365,25, però també a factors relacionats amb el fet que l'òrbita de la Terra és el·líptica, i a petites variacions que provoquen les forces d'atracció entre planetes.

Més decisiu és que l'Església també té una manera de calcular les llunes plenes. L'anomenada lluna plena pasqual és la que es fa servir per calcular quan és Setmana Santa; d'aquesta manera, el Diumenge de Pasqua és el primer diumenge després de la lluna plena pasqual. Durant segles el sistema per trobar-la ha sigut el següent: en primer lloc, dividir l'any en qüestió per 19 i trobar-ne el mòdul, és a dir, la resta de la divisió. En el cas del 2019 el mòdul seria 5. El mòdul és una operació poc utilitzada en el dia a dia però que es fa servir molt en algorismes, per exemple el mòdul de 7 entre 3 seria 1, ja que la divisió donaria 2 i quedaria 1 com a resta. En el cas que ens ocupa 2019 entre 19 dona 106 i alguns decimals. Per trobar la resta multipliquem 106 per 19 i ho restem de l'any. 106 per 19 és 2014, de manera que la resta és 5.

A aquest número se li sumava 1, i amb aquest resultat s'acudia a una taula:

Resultat - Lluna plena pasqual

• 1 - 14 d'abril
• 2 - 3 d'abril
• 3 - 23 de març
• 4 - 11 d'abril
• 5 - 31 de març
• 6 - 18 d'abril
• 7 - 8 d'abril
• 8 - 28 de març
• 9 - 16 d'abril
• 10 - 5 d'abril
• 11 - 25 de març
• 12 - 13 d'abril
• 13 - 2 d'abril
• 14 - 22 de març
• 15 - 10 d'abril
• 16 - 30 de març
• 17 - 17 d'abril
• 18 - 7 d'abril
• 19 - 27 de març

Per al 2019 el resultat és 6, i, per tant, la lluna plena vàlida seria la del 18 d'abril, tot i que, de fet, els càlculs astronòmics diuen que la lluna serà exactament plena el dia 19 al migdia. Per això la Pasqua serà just el diumenge següent, dia 21 d'abril. Podeu fer la prova amb altres anys. En la reforma del calendari gregorià de finals del segle XVI es va polir i sofisticar aquest sistema per evitar que es descompensés al cap de centenars d'anys.

A tot això cal afegir-hi que no totes les corrents dins del cristianisme celebren la Pasqua en el mateix moment; per exemple, la Pasqua Ortodoxa aquest any és una setmana més tard, el 28 d'abril. Per cert, dels anys recents el 2008 va ser el que va tenir la Setmana Santa més prematura, ja que el Diumenge de Pasqua va ser un 23 de març. Fins al 2160 no tornarà a arribar tan d'hora.