L'onada de calor d'aquest juliol a Europa hauria sigut molt menys probable sense el canvi climàtic

BarcelonaL'onada de calor que va afectar l'oest d'Europa fa algunes setmanes hauria sigut altament improbable si no fos pels efectes sobre el clima que està provocant l'activitat humana. Aquesta és la principal conclusió a què ha arribat un estudi que s'ha publicat aquesta setmana al portal World Weather Attribution, i que s'ha fet a partir de la col·laboració de diferents serveis meteorològics d'Europa.

L'estudi revela que, en països com França i Holanda, una onada de calor d'aquestes característiques hauria sigut un esdeveniment esperable només un cop cada 1.000 anys abans de la Revolució Industrial. En les condicions actuals, en canvi, la seqüència de tres dies de temperatures molt altes que es va produir al voltant del 25 de juliol es considera un fenomen esperable un cop cada entre 50 i 150 anys. S'ha tractat, doncs, tot i el context de canvi climàtic, d'una onada de calor estranya i molt poc habitual, sobretot a França i Holanda.

L'informe també explica que l'onada de calor hauria provocat extrems de temperatura entre 1,5 i 3 graus inferiors sense el canvi climàtic. El 25 de juliol París va arribar a una temperatura rècord de 42,6 graus, un valor que no s'ha registrat mai en ciutats com Barcelona o Madrid. Països com Bèlgica i Holanda van superar els 40 graus per primera vegada, i fins i tot al Regne Unit el termòmetre va escalar fins a un valor històric per al país de 38,7 graus a Cambridge.

L'Organització Meteorològica Mundial va fer públic també aquesta setmana que a escala global aquest mes de juliol haurà sigut tant o més càlid que el del 2016, el mes que fins ara constava als registres com el rècord de temperatura per aquest mes a escala global. Cal recordar que el juny ja va ser un mes de temperatura mitjana rècord al món. Les dades extraordinàries d'aquest estiu a l'hemisferi nord tenen un agreujant: els anteriors rècords dataven d'un any amb un intens fenomen del Niño, un fenomen que acostuma a fer pujar la febre del planeta. Enguany aquesta circumstància no s'ha produït, i malgrat tot la temperatura mitjana global torna a situar-se en valors rècord.

Mentrestant el gel de l'Àrtic continua registrant mínims històrics: a dia 2 d'agost la seva extensió se situava al voltant dels 6.130 milions de quilòmetres quadrats, uns 200 milions de quilòmetres quadrats inferior al mínim històric a inicis d'agost, que datava del 2012, segons dades de la NASA.