'Per Santa Llúcia, un pas de puça', les tardes ja s'allarguen

BarcelonaAvui és Santa Llúcia i el refrany ens diu que per 'Per Santa Llúcia, un pas de puça', potser referit al fet que per aquesta data les tardes ja han deixat d'escurçar-se. Una dita que d'entrada sobta pel fet que tots tenim entès que el dia es comença a allargar a partir del solstici d'hivern. Sobre la base d'això, no ens criden tant l'atenció altres refranys populars d'aquestes dates i temàtica com els de 'Per Nadal, un pas de pardal', 'Per Sant Esteve, un pas de llebre', 'Per Any Nou, un pas de bou' o 'Per Sant Anton, una passa de porc'.

El cert és que des de fa uns quants dies que les tardes ja han deixat d'escurçar-se, com sol ser habitual uns dies abans d'arribar al solstici d'hivern, enguany el 22 de desembre a les 5.49 h. L'allargament de la tarda, però, és tan sols d'uns quants segons des de la Puríssima, un fet, per tant, ben poc perceptible de moment en el terreny visual. El dia ja no es retalla a la posta del sol, però sí que es continua escurçant encara de forma efectiva als matins, a la sortida del sol. Concretament, avui l'interval de temps entre la sortida i la posta del sol és de 9 h 13 min i 35 s a Barcelona, i el dia del solstici serà de 9 h 10 min i 58 s.

Una possible explicació del perquè d'aquest refrany pot estar relacionada amb l'antic calendari julià, vigent fins que es va dur a terme la reforma gregoriana el 1582. Abans de la implantació del calendari gregorià –l'actual–, el primer va arribar a acumular un desfasament que feia que al segle XVI els solsticis i els equinoccis esdevinguessin uns 10 dies abans del que correspondria. Segons això, en aquella època el solstici d'hivern es produïa una mica abans de Santa Llúcia, cap a l'11 o 12 de desembre, i d'aquí el perquè del 'pas de puça' que ja es feia evident el dia de Santa Llúcia.

Per saber-ne més coses podeu consultar l'enciclopèdia de la paremiologia, que és la ciència que estudia els refranys.