Colau activa el pla de xoc als barris “abandonats” de Barcelona

BarcelonaL’antepenúltima parada de la línia 4 del metro de Barcelona, Besòs Mar, ostenta el trist títol d’estació més degradada de tota la ciutat. El Centre Cívic del Besòs, a 500 metres de la parada de metro, ha sigut l'espai que l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha triat aquest dijous per presentar les primeres mesures del pla de barris, “el projecte més important del mandat”. Amb una inversió extraordinària de 150 milions d’euros durant els pròxims 4 anys, el pla de barris pretén reduir les desigualtats dins del que Colau ha definit avui com “els barris abandonats de Barcelona”. La previsió del seu govern, format per BComú i PSC, és actuar sobre 16 barris a l’eix del Besòs, Ciutat Vella i Sants-Montjuïc, els que concentren una vulnerabilitat social més gran, així com dèficits urbanístics, necessitat d’activitat econòmica o manca d’equipaments.

De moment, l’únic mapa de mesures que l’Ajuntament ha dibuixat és el de l’eix Besòs, que el consistori va considerar des de l’inici prioritari i que avui s'ha presentat en societat. Ho ha fet davant dels veïns i veïnes del barri perquè, segons ha assegurat Colau, la posada en marxa del pla de xoc va “més enllà d’invertir en pedra”. “Volem que el pla de barris sigui una nova forma d’actuar i col·laborar amb els veïns i veïnes, codecidint amb ells quins usos i necessitats s’han de cobrir”, ha assenyalat l'alcaldessa.

Dins dels tres districtes on el pla ja està en marxa –Trinitat Nova (Nou Barris), Bon Pastor-Baró de Viver (Sant Andreu) i Besòs-Maresme (Sant Martí)– s’activaran tres “mesures estrella” a cadascun que vertebraran el projecte global, a banda d’altres actuacions concretes que hauran de pivotar al voltant de les demandes dels veïns. A Besòs-Maresme, per exemple, el pla de barris incorpora la rehabilitació de l’antic cinema Pere IV, que l’ajuntament franquista havia cedit al grup Balañá i que el consistori va recomprar més endavant. L’edifici, que encara conserva les butaques dels anys 90, ha de ser reconvertit en un espai comunitari els usos del qual es volen decidir amb els veïns.

A Baró de Viver i Bon Pastor, l’eix central del pla de barris passa per revitalitzar el polígon industrial lligat a l’institut Cristòfor Colom, de caire professionalitzador i vinculat a l’activitat industrial. A Trinitat Nova, finalment, la gran mesura estrella és la transformació de l’Escola Sant Jordi, que vol ser reconvertida en institut escola per avançar cap a un nou model que busca l’escolarització continuada des dels 3 anys fins als 16. “Els barris on actuem fa temps que estan abandonats, es tracta de fer justícia amb una mirada d’empoderament dels veïns i activació del seu territori”, ha conclòs l’alcaldessa sobre les diferents actuacions.

En total, a través del pla de barris es vol intervenir en una superfície de 16,5 km2, on viuen un total de de 220.500 barcelonins. Els plans actuen sobre 4 eixos temàtics comuns en tots els barris: l’urbà, l’econòmic, el social i l’educatiu.

Els veïns, a l’expectativa

Als barris, el pla de xoc ha sigut rebut amb alegria però alhora amb escepticisme. "Agraïm l’empenta de l’Ajuntament, encara que arriba tard. Esperem que tot el que s’ha dit aquí es faci”, ha declarat avui el president de l’Associació de Veïns i Veïnes de Trinitat Nova, Ramon Casas, que també ha reclamat la necessitat de posar remei als que per a ell són els veritables problemes dels “barris abandonats”, la precarietat laboral i l’envelliment de la població. Són dos problemes que també ha volgut destacar Neus Bonell, veïna de la Marina i coordinadora d’entitats del barri. “Necessitem solucions, i reivindiquem que ens les donin totes; fa 30 anys que les demanem”, ha lamentat, tot i que ha valorat la direcció que dibuixa el pla. El seu homònim al barri de la Teixonera, Andreu Bernadàs, també ha agraït el pla de l’Ajuntament i ha assegurat que “es feien seves les paraules de l’alcaldessa” i que esperaven poder treballar “per a la gent i per als comerços”.

La galleda d’aigua freda l'ha abocat el president de l’Associació de Veïns Maresme, Santos Pérez Lamban, que, en declaracions als mitjans, ha lamentat que la presentació del pla de barris era “un joc de focs artificials”, ja que el document que l’Ajuntament havia donat com a definitiu “no s’havia madurat amb els agents veïnals (veïns, comerços i entitats) i li mancava rigor i participació”. “Desconeixem moltes circumstàncies que fan d’aquest pla, en la nostra opinió, una venda de fum”, ha conclòs Pérez.

Aquests són els eixos que vertebren les primeres mesures del pla de Colau als tres primers districtes on s'ha implementat:

El Besòs i el Maresme

1. Rehabilitació de la cooperativa Gregal

Es vol rehabilitar la seu actual de la cooperativa Gregal amb la voluntat de millorar i repensar el projecte del menjador social, vinculant-lo a un projecte integral que pugui acollir una escola de formació en el camp de l'hostaleria i la cuina, que serveixi de pont amb tot el teixit empresarial del Fòrum, el litoral i 22@ i faciliti la incorporació al mercat laboral de les persones aturades del barri.

2. Impuls a l'Institut Rambla Prim

S'impulsarà un nou projecte educatiu al barri, que permeti iniciar un canvi en la manera com s’aborda l'educació en els centres del Besòs i el Maresme, amb "una visió molt més transversal i integral", i converteixi l'educació "en una eina real de transformació social".

3. Rehabilitació de l'antic cinema Pere IV

La millora de l’avinguda d’Alfons el Magnànim, la transformació de solars en desús o la connexió de la rambla Prim amb el Fòrum volen generar espais públics més humans i amb més vida comunitària. Per això es vol rehabilitar l’antic Cinema Pere IV i millorar el centre cívic i altres equipaments del barri.

Trinitat Nova

4. Transformació de l'espai de les Feixes

A mig camí entre la ciutat i Collserola, les Feixes és un espai de transició entre la ciutat i el verd que l'Ajuntament vol aprofitar per resoldre les demandes d'equipaments esportius que els veïns reclamen, "a la vegada que ha de permetre la creació de nous espais lúdics, nous camins de connexió amb els barris del voltant i nous espais agrícoles".

5. Transformació de l'Escola Sant Jordi

Es vol engegar un projecte pilot que implica la transformació del projecte educatiu al voltant de la Sant Jordi per convertir-la en un institut escola que pugui desenvolupar-se en unes noves instal·lacions que agrupin els diferents centres. Això implica una agrupació dels centres educatius actuals, una transformació total de l'actual edifici de la Sant Jordi i una adaptació i unificació dels espais que ocupen les escoles bressol. Aquest nou model busca l'escolarització continuada de 0 a 16 anys.

6. Millora de l'espai entre blocs

L'Ajuntament vol millorar els carrers i places de Trinitat Nova amb "especial atenció a les necessitats dels infants i la gent gran": millora de l’accessibilitat, la il·luminació, els jocs infantils, els espais d’ombra, els camins, els espais de repòs, els espais esportius, etc.

El Bon Pastor i Baró de Viver

7. Remodelació de l'Institut Cristòfor Colom

Es remodelarà i es transformarà integralment l’Institut Cristòfor Colom, per implantar un nou projecte educatiu professionalitzador, "adaptat a la realitat social del barri i vinculat a l’activitat del polígon industrial".

8. Reactivació del polígon industrial

El polígon industrial que voreja i separa Bon Pastor i Baró de Viver és un espai que l'Ajuntament vol revitalitzar i dotar "d'una nova identitat". Per fer-ho, es promouran activitats centrades en la innovació, la formació i l'economia social i cooperativa que reactivin la zona i fomentin "l'economia circular i verda".

9. Projectes per potenciar l'esport i la cultura

S'impulsaran projectes que fomentin i facilitin la convivència, la integració i la cohesió dels veïns. Es vertebraran al voltant de l'esport i la cultura.

A banda d'aquestes mesures estrella, o projectes motor, es faran actuacions concretes de tipus variat. Alguns exemples són la compra i lloguer de solars buits per a usos comunitaris al Besòs-Maresme, la millora de l'equipament municipal Club de Lluita, la construcció d'escales mecàniques o el projecte de memòria històrica de les Cases Barates, a Bon Pastor-Baró de Viver.