El 60% dels mestres creu que escollir professors en funció del perfil que necessita l'escola millora la qualitat

BarcelonaEntre les protestes que han portat alguns sindicats a convocar una jornada de vaga dijous que ve, 29 de novembre, hi ha el decret de plantilles, que critiquen que obri la porta a seleccionar "a dit" una part dels professors, cosa que "malmet el funcionament democràtic" dels centres. Aquesta normativa, aprovada el 2014, permet que alguns professors accedeixin a una plaça pública enviant el seu currículum al centre i passant una entrevista amb la direcció, perquè els directors tenen un cert marge per reclamar i escollir professors que responguin a un perfil concret, com, per exemple, dominar l’anglès, atendre la diversitat a l’aula i tenir capacitat de treballar per projectes. Però, què n'opinen els mestres? Segons un informe de la Fundació Jaume Bofill, sis de cada deu docents consideren que seleccionar el perfil dels nous professionals millora l'aprenentatge dels alumnes i la qualitat educativa del centre. El 16% opinen que no genera millores i un 15% que la millora és moderada.

Ara bé, aquest suport varia en funció del rol del docent dins del centre. Per exemple, el 81% dels que volen triar els mestres o professors són membres de l'equip directiu, mentre que el suport cau fins al 54% en els docents que no formen part de la direcció del centre. Així, el 5% dels membres de l'equip directiu i el 20% de la resta dels claustres consideren que aquest decret de plantilles no millora l'aprenentatge ni la qualitat educativa.

En general, però, l'últim Edubaròmetre, fet a partir de 2.800 enquestes, recull que el cos de docents avala l'autonomia de centres de manera molt àmplia –el 75% hi estan a favor–: vuit de cada deu ho vinculen a més estabilitat dels equips docents, així com a més capacitat per decidir l'organització, els horaris i el model pedagògic del centre. En aquesta línia, reclamen més autonomia per al claustre per poder decidir el currículum i tenir més autonomia pressupostària. Fins i tot ho volen les direccions, ja que set de cada deu membres d'equips directius creuen que donar més poder als claustres seria positiu per a la qualitat educativa de l'escola.

La innovació, molt desigual segons l'etapa

L'Edubaròmetre també pregunta als docents sobre les noves metodologies pedagògiques. Malgrat que en general hi ha força suport als mètodes innovadors, la valoració depèn de l'etapa educativa, ja que el suport va baixant a mesura que avancen els cursos. Així, si el 88% dels docents consideren útil la innovació a primària, el percentatge cau al 75% en el cas de l'ESO. Els autors de l'estudi apunten que el fet que la selectivitat sigui una prova eminentment memorística porta els centres a enfocar així els estudis a mesura que s'acosta el batxillerat.

Segons diuen els professors, els principals esculls per no aplicar aquests mètodes a classe són la falta de temps i de recursos (73%), la falta de formació per gestionar la diversitat (35%) o la falta de formació sobre estratègies didàctiques (27%). Així, per a ells, la solució passa fonamentalment per abaixar les ràtios i tenir grups amb menys alumnes. És la demanda d'un 70% dels professors, que creuen que la prioritat ha de ser invertir en professorat i reduccions de ràtios.