Els mateixos mestres exigeixen més requisits per ensenyar anglès

BarcelonaTrepitgen les aules per ensenyar una llengua estrangera, dediquen molts dissabtes a formar-se i impulsen, des del voluntariat, l’Associació de Professors d’Anglès de Catalunya, activa des del 1986. L’ARA ha reunit virtualment quatre docents d’anglès per debatre sobre el nivell a Catalunya, la formació del professorat i les dificultats que es troben a l’hora de fer classe. Són mestres i professores en contextos socioeducatius molt diversos, però totes tenen clar dues coses: el nivell, que ha anat pujant en els últims anys, és tan millorable entre els alumnes com entre els docents, i el moment actual, amb una enorme presència de l’anglès als videojocs, sèries i xarxes socials, és una oportunitat que no es pot deixar escapar. Però què es pot fer des de l’aula i des de l’administració perquè Catalunya faci un salt qualitatiu en anglès?

“Els mestres ens formem molt i tenim el cap ple d’idees però no tenim hores per posar-ho en pràctica”, diu Ana Cañete, mestra d’anglès a l’Escola Vinya del Sastret de Sant Esteve Sesrovires. Volen més pràctica reflexiva i més planificació, un temps que es torna imprescindible si el centre aposta per l’aprenentatge AICLE, que consisteix en aprendre anglès a partir d’altres matèries. L’Ana, per exemple, ha deixat de fer hores d’anglès per fer hores de science, perquè a la seva escola les ciències s’aprenen en anglès. Ara bé, aquestes docents avisen que, sense formació i acompanyament, aquesta aposta pot tenir un efecte contraproduent: “Hi ha profes d’anglès que no saben continguts d’altres matèries i profes que saben molts continguts però no són capaços de fer-ho en anglès”, explica Usoa Sol, professora d’ESO i batxillerat a l’Escola Sant Gregori de Barcelona, vicepresidenta de l'APAC i professora al màster de professorat d'anglès a la Universitat Blanquerna-Ramon Llull. Per això demanen temps per programar i col·laborar amb altres companys. “Si no, simplement sobrevivim a l’aula”, avisen.

“No es pot aprovar empollant”

Les docents també reclamen avançar cap a un aprenentatge més competencial. “Alguns alumnes i professors encara tenen la visió que l’anglès es pot aprovar empollant la llista de verbs irregulars”, lamenta la Usoa. Tot plegat, diu, va lligat a l’avaluació i el model pedagògic del centre i al sistema educatiu en general, perquè malgrat que sobre el paper el currículum oficial ja diu que ha de ser competencial, les mestres asseguren que no ha arribat a tot arreu: encara hi ha massa professors que ensenyen l’idioma amb un enfocament purament teòric. “La llengua serveix per comunicar-nos: què necessitem saber per anar a fer la compra en anglès? ¿I per escriure un currículum en anglès? ¿I per lligar a la discoteca en anglès? Hem de donar els recursos per fer això”, expressa Àngels Oliva, presidenta de l’APAC i coordinadora de l’especialitat anglesa del màster del professorat a la Universitat Pompeu Fabra.

Alhora demanen a l’administració decisions valentes: ser més exigents i apujar els requisits mínims per ser mestre -es demana el B2- i professor d’anglès -és necessari un C1-, col·locar els millors a infantil i primers cursos de primària perquè ara “els més petits tenen una primera exposició a l’anglès amb mestres que a vegades no tenen un bon nivell” i més diners per becar estades a l’estranger i fer mentories als professors novells. “Necessitem un seguiment formatiu, no només avaluatiu”, afirma la Maria, una professora que fa poc que s’ha estrenat en un institut de Badia del Vallès.

Per ser més selectius, la professora de la UPF també proposa fer una prova d’idioma abans d’accedir a l’especialitat d’anglès del màster del professorat de secundària. “Tenim gent amb bon nivell d’anglès, però no té res a veure saber un idioma amb saber-lo ensenyar”, argumenta. I conclou: “No podem exigir resultats si no posem condicions i més recursos”.