Més de set segles d'Encants, en un llibre
Un estudi recull la història dels Encants i la Fira de Bellcaire, d'origens molt diferents, amb motiu del trasllat del mercat a la nova ubicació
BarcelonaQuan van aparèixer els Encants? D'on ve la paraula subhasta? Quin és l'origen de la Fira de Bellcaire? Aquestes preguntes i moltes més tenen resposta al llibre 'Els Encants i la Fira de Bellcaire. Imatge i història de Barcelona', editat amb motiu del trasllat del mercat a la nova ubicació.
Tot i que no se'n sap la data exacta, sí que està documentat que el 1251 ja hi havia encants a Barcelona. Així s'apuntat al llibre, on també s'explica l'origen de la paraula "encants". Aquesta ve del fet que les mercaderies s'anunciaven a crits, o cantant; és a dir, "en cant". I subhasta ve del fet que les mercaderies s'exposaven a terra, sota un pal amb una bandereta al capdamunt; és a dir, es venia sota l'asta: "sub asta".
El primer lloc on està documentat que hi havia encants és als porxos de l'Església de Sant Jaume que era, més o menys, on avui hi ha la plaça de Sant Jaume. Des d'allà van anar a la plaça Nova i, després, al carrer del Consolat, avui del Consolat de Mar, a tocar de la Llotja i de l'actual Pla de Palau. Segles després, amb motiu de l'Exposició Universal de 1888, els van traslladar cap a la zona de l'actual Mercat de Sant Antoni, d'on van ser fets fora per una altra exposició, aquest cop la Internacional de 1929.
Així, el 1928 els Encants van ser traslladats al camp del Sidral, una mena de cruïlla de camins i vies de tren que amb el temps es va convertir en la plaça de les Glòries. Van romandre aquí fins al setembre del 2013, quan van creuar la plaça per instal·lar-se a l'emplaçament actual, al costat del Teatre Nacional.
Desmuntant errades i falsedats
El llibre comença desmuntant un seguit d'errades i dades falses sobre aquest mercat que havien anat repetint diversos autors que han tractat el tema al llarg dels anys. Els membres del Taller d'Història del Clot-Camp de l'Arpa han anat a buscar les fonts originals i això els ha permès posar sobre la taula dades fefaents.
Els autors repassen fil per randa la història dels Encants, ressegueixen les diferents ubicacions que han tingut, i posen de manifest, entre altres coses, la diferència entre els Encants i la Fira de Bellcaire, que inicialment eren dos mercats molt diferents i amb una antiguitat també molt diferent. Els Encants voregen els vuit segles d'història i des de sempre han estat, bàsicament, un mercat de segona mà, mentre que la Fira de Bellcaire data de la primera dècada del segle XIX i s'hi venien objectes vells o recuperats de les escombraries pels ferrovellers.
El més antic d'Europa
La recerca dels membres del taller d'història recupera per a la ciutat una de les institucions més antigues, amb totes les seves llums i ombres, i fa patent que els Encants són el mercat de segona mà més antic d'Europa. El llibre explica, entre altres coses, que l'any 1661, vint anys després de la seva mort, van ser subhastats en públic encant els mobles de Pau Clarís i el seu germà; que en l'edat mitjana hi havia un mercat d'esclaus de segona mà a la plaça Nova, a tocar del Bisbat; que Dalí era client habitual d'un venedor anomenat "Pintorofiu"; o que un bon dia va aparèixer a la subhasta, sense que ningú no en sabés la procedència, una màquina "enigma" utilitzada per encriptar i desencriptar missatges.
