Més de 100.000 persones al piromusical del Tricentenari

BarcelonaUnes 106.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, han viscut en directe el piromusical que posava el punt i final a les festes de la Mercè i als actes del Tricentenari a Barcelona, aquest dimecres a la nit a les fonts de Montjuïc. Un espectacle amb una important càrrega èpica que ha recorregut la història de Catalunya, des del 1714 fins a l'actualitat, a través de la pirotècnia, la música i un vídeo projectat en una pantalla gegant.

La història, titulada 'El somni d'un gegant' i basada en un text de Toni Soler, ha començat recreant el bombardeig de Barcelona de l'11 de setembre del 1714, amb un soroll de petards eixordador a l'avinguda Maria Cristina. Allà s'obria una nit de 300 anys que, tot i la foscor, també oferia la possibilitat de somiar. De la mà de l'actor Lluís Soler, l'espectacle ha repassat els somnis dels grans creadors catalans.

El primer ha estat Antoni Gaudí, definit com un "referent universal etern". L'ha seguit Pau Casals, amb el discurs a les Nacions Unides en què es va presentar com a català. La reproducció d''El cant dels ocells' ha estat un dels moments més impactants de la nit: mentre sonava el violoncel de Casals, els assistents al piromusical encenien milers de bengales il·luminant tota l'avinguda fins a la plaça Espanya.

Salvador Dalí i Antoni Tàpies han donat pas als poetes. Diverses cares conegudes han aparegut en pantalla per llegir versos d'autors com Foix o Espriu, i amb Lluís Llach recitant Martí i Pol. "Tot està per fer i tot és possible", ha sentenciat Llach, arrencant la primera gran ovació del públic. La segona, just després, ha estat per a les quatre barres de la senyera projectades a les columnes de Puig i Cadafalch.

Final enfocant la gent

El muntatge, dirigit per Lluís Danés, ha acabat escenificant que els somnis de tanta gent durant tants anys s'han convertit en un gegant que s'ha fet escoltar al món. "Hem somiat tan fort que arreu ens han sentit", ha dit la veu de Lluís Soler. Després ha vingut la melodia de la Santa Espina, amb una lletra que és tota una declaració d'intencions: "Som i serem gent catalana tant si es vol com si no es vol". I la traca final, amb colors clars i alegres al cel, i tots els focus il·luminant la gent.