Més ofegaments que mai abans de començar la temporada de socorrisme

BarcelonaNomés en els dos últims caps de setmana cinc persones han mort ofegades a Catalunya. Des que va començar la temporada de bany (que la Generalitat fixa del 15 de juny al 15 de setembre), han sigut onze. Però la xifra de morts al mar aquest any és gairebé del doble, amb 21 víctimes fins al 30 de juliol, la xifra més alta en l’última dècada. Les dades a què ha tingut accés l’ARA evidencien que cada vegada hi ha més ofegaments fora del període que es considera temporada de platges, quan s’activen els serveis de vigilància i socorrisme. Aquest any, abans d’iniciar la temporada i les corresponents campanyes de prevenció i crides a la prudència, a Catalunya ja havien mort ofegades 10 persones. És la xifra més alta d’ofegaments mortals abans de l’inici de la temporada de platges des que hi ha registres, que van començar el 2015. La dada més propera és del 2018, quan sis persones van morir ofegades al mar abans del 15 de juny.

“Si l’estiu arriba abans i marxa més tard, el temps d’exposició a l’aigua augmenta”, i per tant hi ha més probabilitat d’ofegaments, valora l’infermer i especialista en seguretat aquàtica Ramsés Martí. La cap del servei de gestió d’emergències de Protecció Civil de la Generalitat, Montse Font, comparteix que aquest augment es deu al fet que cada vegada fa més calor en temporades en què no hi estàvem habituats, i per tant anem més al mar fora de la temporada de bany. Per exemple, aquest any la concurrència a les platges durant la Setmana Santa ha estat més alta de l’habitual.

Ampliar la temporada de socorrisme

“Porto anys dient que els serveis de platja comencen tard i acaben massa d’hora”, crítica Martí sobre el temps en què està activat el servei de socorrisme. Segons el seu parer, també caldria que una normativa fixés alguns estàndards en aquest servei de vigilància, avançar les campanyes de prevenció i focalitzar-les en grups socials o espais concrets, com per exemple els casals de gent gran, que són el perfil majoritari entre les víctimes.

Per la seva banda, Font matisa que algunes platges “molt turístiques, on saben que hi haurà gent”, sí que allarguen el servei de socorrisme més enllà dels tres mesos de temporada habitual. Tot i així, són l’excepció, i el més habitual és que els municipis –que són els que adjudiquen aquest servei a través d’un concurs– només el contractin durant el període d’estiu. En alguns casos, els ajuntaments han avançat o modificat sobre la marxa el servei de socorrisme al veure que el risc anava més enllà de l’horari de vigilància. Per exemple, Font recorda que Tarragona ho va fer l’any passat després de dos ofegaments en dos dies, un dels quals mortal, a la platja del Miracle. 

Amb tot, la cap de gestió d’Emergències reconeix que la burocràcia associada a la contractació d’aquest servei, que es fa municipi a municipi, limita molt que cada platja pugui adaptar el servei en funció dels dies o les hores més concorregudes. Aquests contractes solen fer-se per a un període de dos anys i habitualment s’adjudiquen a principis d’any o finals de l’anterior, cosa que dificulta preveure quins dies de primavera o tardor seran més càlids i les platges estaran més plenes. 

De 100 a 200 rescats cada any

“El que és segur és que amb el canvi climàtic cada vegada tindrem més calor i més ús de les platges, s’haurà de pensar alguna manera”, conclou Font. Per això, la Generalitat ja treballa amb els ajuntaments i les empreses de socorrisme per trobar la forma d'estandarditzar el servei de vigilància, si bé Font creu que no es resoldrà aviat perquè encara hi ha discrepàncies en aspectes com cada quants metres hi ha d’haver una torre de vigilància.

Amb tot, Font posa en valor la feina dels socorristes, que cada any fan entre 100 i 200 rescats aquàtics a les platges de Catalunya. A totes aquestes persones les han tret de l’aigua abans que s’ofeguessin perquè no podien sortir per si mateixes. Per això, Font creu que “les xifres d’ofegaments podrien arribar a ser escandaloses si no hi hagués aquest servei de socorrisme”.

Vigilar els infants a la piscina

A banda de les platges, cada any també moren persones ofegades en piscines o banyant-se en aigües interiors, com en rius i llacs. Fins ara, aquest any cinc persones han mort ofegades en aigües interiors. En canvi, l’any passat no hi va haver cap víctima mortal, el 2022 n’hi va haver nou i el 2021 van ser vuit.

Des del 15 de juny han mort quatre persones ofegades en piscines: tres majors de 65 anys i un nen de set anys. Ara bé, una xifra que preocupa especialment Protecció Civil són els 25 ofegaments (23 de nens) que, tot i no ser mortals, han deixat l’afectat en estat greu o crític. “Són xifres molt escandaloses, més que l’any passat, i ens preocupen molt”, incideix Font. Per això, remarca la importància de tenir els menors sempre ben a prop a l’aigua, “a una distància que els puguem abraçar en qualsevol moment”, perquè per a un nen petit perdre l’equilibri dins l’aigua, encara que sigui en una zona on faci peu, pot suposar un ofegament en qüestió de segons. Els nens, afegeix Font, tenen una capacitat de recuperació més alta que els adults, i la majoria d’ofegaments infantils no són mortals, però segons quanta estona passin sota l’aigua poden patir lesions greus.

“Als nens se’ls ha d’ensenyar a nedar des de ben petits, i a la piscina no se’ls pot deixar sols ni el temps de mirar un whatsapp”, insisteix Font, que fa una crida a la responsabilitat dels adults. A més de tenir-los sempre a prop, també recomana que les criatures portin alguna armilla de flotació perquè sempre tinguin el cap fora de l’aigua.

Ofegaments en espais vigilats

Per a Martí, les condicions laborals dels socorristes també influeixen en la qualitat del servei que poden donar: “Seguim tenint ofegaments en espais vigilats, alguna cosa està passant. Hi ha socorristes que vigilen més de 80.000 metres quadrats”. Considera que en alguns casos les condicions de treball dels socorristes dificulten que puguin detectar si una persona s’està ofegant. La majoria de vegades, afirma, és algú altre que els avisa que hi ha una persona surant a l’aigua, quan ja s’ha ofegat. A més, adverteix que “l’ofegament és silenciós” i difícil de detectar per a algú que no hi estigui entrenat.

En el cas de les persones grans, normalment pateixen ofegaments secundaris, és a dir, que tenen algun problema de salut dins l’aigua que els fa marejar-se o perdre el coneixement durant uns instants, per exemple, i s’acaben enfonsant. Entre els adolescents, són més freqüents les conductes de risc, per exemple per banyar-se en zones perilloses o on no està permès. Pel que fa als adults, en canvi, les imprudències solen tenir a veure amb haver pres alcohol abans de banyar-se, i també hi ha ofegaments a conseqüència de caigudes.