Més de 250 mossos volen saltar a la Guàrdia Urbana de Barcelona i Lleida

Barcelona“Hem passat de canviar de destinació cada any a tenir moltes dificultats per arribar on volem anar o sortir d’allà on som”. Són paraules del comissari en cap dels Mossos d’Esquadra, Eduard Sallent, en la carta que va enviar als membres del cos després de ser nomenat nou cap. Sallent descriu una realitat que coneixen perfectament els agents dels Mossos que treballen lluny de casa seva i que fa temps que, sense èxit, s’hi intenten acostar. La dificultat per canviar de destí sumada a un desgast per les condicions econòmiques i laborals fa que desenes d’agents vulguin saltar a les policies locals. La Guàrdia Urbana de Barcelona i la de Lleida han convocat places interadministratives, a les quals només s’hi poden presentar agents d’altres cossos, i han rebut una allau de sol·licituds de la policia catalana: als 71 llocs hi opten 262 agents dels Mossos.

“Fa uns 15 anys era al revés: els policies locals venien als Mossos. Ara la majoria dels cossos locals superen els Mossos en les condicions, com els sous i les pagues per les hores extres, les nits i els festius. A part d’això, si ets de Girona i tens la plaça de mosso a Barcelona, és molt difícil que hi puguis tornar”, assegura el portaveu del sindicat Fepol, Toni Castejón. La Guàrdia Urbana de Barcelona ha convocat per a policies 60 places i ha rebut 323 aspirants -que són agents dels Mossos, de cossos locals o de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil destinats a Catalunya-. Pràcticament la meitat (144) són mossos, segons fonts de l’Ajuntament.

L’allau de sol·licituds de mossos encara ha sigut més accentuada, en proporció, a la Guàrdia Urbana de Lleida, que ha convocat 11 places per a policies: han rebut 150 aspirants i més de tres quartes parts (118) són mossos, segons fonts de la Paeria. El portaveu del sindicat Uspac, Josep Miquel Milagros, explica que, com ja ha passat a Barcelona, a Lleida alguns mossos no només es presenten a les places per a policia sinó també a les d’oposició lliure, de les quals se n’ofereixen més: la capital catalana n’ha convocat 233, i Lleida 20. En aquest cas, però, els agents, com tots els aspirants, han de superar el procés d’oposició amb les diverses proves i el temari. En canvi, en les interadministratives només han de fer les proves d’aptitud, personalitat i competències.

Milagros considera que la Generalitat “ha pagat la festa” als ajuntaments perquè els mossos que entren a les policies locals -sigui per una via o per l’altra- no fan el curs a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya, l’Escola de Policia, que dura nou mesos i assumeix cada consistori, perquè ja tenen la formació, com la resta d’agents d’altres cossos. Tot i això, no totes les places per a policies han tingut la resposta massiva de les de Barcelona i Lleida: la Guàrdia Urbana de l’Hospitalet n’ha convocat 16 i ha rebut 40 aspirants, quatre dels quals són mossos, segons fonts de l’Ajuntament.

Tot i això, el degoteig de sortida d’agents de la policia catalana ja s’ha evidenciat. El nou cap de la Policia Local de Palamós, que va ser nomenat fa un mes, era fins ara el cap d’investigació criminal dels Mossos a Girona. Fa un any el cap de la comissaria dels Mossos de la Bisbal d’Empordà va passar a dirigir la Policia Local de Palafrugell. De fet, aquest any gairebé totes les policies municipals de Catalunya ofereixen places d’oposició a causa de l’aprovació, a finals de l’any passat, de la jubilació anticipada dels agents locals, que ja es poden prejubilar a partir dels 59 anys. Tarragona ha convocat 22 places d’oposició lliure, Girona 11, l’Hospitalet 31, Badalona 56 i Terrassa 30.

“Se’n van agents amb molta experiència”, lamenta Castejón, i afegeix que “la desmotivació” també fa que alguns deixin el cos per entrar a l’empresa privada. Milagros valora que “és lamentable que estiguin a punt de marxar desenes de mossos amb una gran formació”. Entre el 2013 i el 2019 -l’última promoció de la policia catalana va sortir el 2012-, els Mossos han perdut més de 700 agents, més d’un centenar per any, per les jubilacions i altres motius de baixa. Des del departament d’Interior relativitzen la fuga als cossos locals i la vinculen al fet que hi ha més oferta per la prejubilació als 59 anys. També recorden que ara surt una promoció de 500 nous mossos i que ja n’hi ha una altra de 750 en marxa.

La repercussió de les baixes

El mateix conseller d’Interior, Miquel Buch, ha admès que no es pot garantir una ràtio òptima d’agents perquè no hi ha hagut promocions de mossos els últims set anys. Fonts policials expliquen que les baixes al cos -entre les definitives, les de segona activitat a partir dels 57 anys, les mèdiques i l’absentisme laboral- han fet que alguns dies en municipis costaners, com ara Sitges, hi faltin un terç dels agents. El sindicat SAP-Fepol va alertar que el cap de setmana passat la comissaria de Pineda de Mar es va quedar sense patrulles al carrer, però fonts dels Mossos apunten que en moments puntuals no hi havia patrulles lliures perquè feien altres serveis.

Fonts policials expliquen que durant els últims mesos les unitats destinades a la Ciutat de la Justícia s’havien quedat amb menys d’un terç dels efectius a causa de les baixes i que ho han compensat amb patrulles de Barcelona, cosa que implica deixar la ciutat amb menys agents al carrer. També recorden que el dispositiu Toga -que des de principis d’aquest any obliga a tenir, per ordre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, patrulles dels Mossos a totes les seus judicials la major part del dia- també ha fet disminuir la presència d’agents al carrer. Per això els sindicats veuen amb preocupació que el salt de mossos a les policies locals agreugi la falta d’efectius i que la nova promoció de 500 agents no serveixi per compensar les futures baixes.