Més joves amb poder adquisitiu i estudis a Ciutat Vella

BarcelonaPer districtes, el nou informe de rendes familiars a Barcelona deixa algunes fotografies reveladores. Els barris de Ciutat Vella són alguns dels que més matisos ofereixen s’hi si fa un zoom. Les rendes dels quatre barris que el formen –el Raval, el Barri Gòtic, la Barceloneta i Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera– han evolucionat a l’alça en els darrers anys. Si l’any 2000 Ciutat Vella era el districte més pobre –ocupava el desè lloc–, des d’aleshores ha anat avançant lentament, superant any rere any districtes com Nou Barris, Sant Andreu, Sants-Montjuïc i Horta-Guinardó, fins a situar-se en la sisena posició que va aconseguir per primer cop l’any 2014 i que ha mantingut i consolidat també el 2015.

Els quatre barris d’aquest districte a l’alça comparteixen característiques demogràfiques comunes, segons detalla l’informe de l’Ajuntament, com són una tendència descendent de la població resident, l’elevada taxa d’immigració, el rejoveniment de l’estructura d’edats i una població cada cop amb un nivell d’estudis més alt. “És a dir, són barris amb pocs nens i pocs vells que atreuen població més jove i formada que la que tenien anteriorment”, diu el text. El Gòtic, en particular, destaca per haver tornat a superar la frontera simbòlica de la mitjana de la ciutat –assoleix un índex de 108,5– i, tot i que “cal precisar que hi ha fortes diferències entre la zona nord i sud del barri”, en conjunt té uns indicadors de nivell formatiu de la població, d’atur i de preus residencials a la vora o “lleugerament millors” que la mitjana.

La taxa d’immigració més alta

També el Raval –que amb 47.600 habitants gairebé equival a la suma de residents del altres tres barris del districte– ha fet un salt endavant significatiu en nivell de rendes que, no obstant, no li permet passar de tram i roman en el segment baix. Aquest és el barri amb la taxa d’immigració més alta de la ciutat –pràcticament un de cada dos residents és estranger–, amb presència notable de procedents de Pakistan, Filipines, Bangladesh i el Marroc. La Barceloneta, el barri menys poblat del districte, és l’únic que retrocedeix, compensant en part el notable salt endavant que havia experimentat en el bienni anterior.

A l’altra banda de la ciutat, també crida l’atenció el cas de Sant Martí, l’únic districte que incorpora barris amb rendes molt altes, com Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou, i també molt baixes, com el Besòs i el Maresme. És, així, l’únic districte que té barris amb rendes extremes. El quocient entre el barri amb valor màxim –corresponent al barri de Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou– i el mínim –el Besòs i el Maresme– ha tornat a augmentar per cinquè any consecutiu, mostrant que a banda de ser limítrofs, tenen poques coses en comú: la composició sociodemogràfica de la població i la qualitat urbanística dels dos barris estan als antípodes. Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou van saltar amb molta força de l’estrat de renda alta a molt alta, impulsat per una població jove –té la taxa d’infants més alta de la ciutat–, amb alta formació acadèmica que viu en uns habitatges amb uns preus que doblen la mitjana de la ciutat. La Vila Olímpica del Poblenou, per la seva banda, continua sent el barri amb una taxa de titulats més alta de tota la ciutat i uns preus residencials que s’apropen als màxims