Més italians que pakistanesos a Barcelona
Disminueixen les noves arribades i el percentatge de població estrangera a la ciutat s'estabilitza en el 17,4%
Barcelona.La dinàmica migratòria ha fet un gir a Barcelona. Han quedat enrere els anys en què les arribades de població estrangera es xifraven en milers. O en desenes de milers. El 2013 confirma l'estabilització del percentatge d'immigrants, que es torna a situar en el 17,4% en relació al conjunt de barcelonins, el mateix que l'any anterior. Ha baixat l'arribada de persones provinents, sobretot, de països de l'Amèrica del Sud i de l'Àfrica subsahariana, però també de l'Àsia central i d'Oceania i, en canvi, ha repuntat, tot i que lleugerament, la població que arriba des d'altres punts de la Unió Europea i des de l'Àsia Oriental.
En xifres globals, s'ha viscut un lleu descens del nombre d'estrangers, en 2.131 -el 0,8%-, i ara se situa en 280.047. I un canvi al capdamunt del rànquing de nacionalitats més nombroses: els italians -molts provinents de l'Argentina- han recuperat la primera posició (són 24.256), després d'haver vist com els pakistanesos els desbancaven l'any 2011.
La pakistanesa és, de fet, una de les nacionalitats a la baixa al padró de la ciutat (-11,8%), com recull l'informe La població estrangera a Barcelona , que ja reflecteix l'impacte de la crisi econòmica que ha empès algunes persones a emprendre el viatge de retorn al país d'origen. Encara que, com argumenta el comissionat d'Immigració de l'Ajuntament, Miquel Esteve, les baixades al padró no són 100% atribuïbles a les sortides del país, sinó que també hi juguen factors com que un gruix de persones s'hagin pogut nacionalitzar. Millora, a més, la percepció que tenen els barcelonins de la immigració.
"El més rellevant de les últimes dades és que confirmen l'estabilització que ja s'havia anat apuntant els dos anys anteriors i que evidencien, per tant, que tot i la crisi i la decisió d'algunes persones de marxar, la marca Barcelona encara ven i hi ha qui se sent seduït per la ciutat i la tria per venir a instal·lar-se", apunta Esteve, que remarca que el percentatge de població estrangera es manté malgrat la difícil situació econòmica del país.
Menys reagrupaments familiars
S'observa, això sí, un canvi de tendències: creix el nombre de residents europeus (un 6%) i el del Pròxim Orient (un 10%) i, en canvi, disminueix el de Sud-amèrica (-7,3%), tot i que es manté com el continent amb més presència. La crisi ha fet baixar, per exemple, el nombre de sol·licituds d'informes d'arrelament (3.000 menys) i, també, les peticions de reagrupament familiar, que s'han situat gairebé a la meitat de les que hi havia l'any 2008.
On s'ha vist un canvi més notori de dinàmica és en la població que arriba de països com l'Equador, que, des del 2005, s'ha reduït pràcticament a la meitat i que, en aquest últim any, ha baixat un 12,3%. També ha caigut el nombre de pakistanesos (-11,8%) i el de ghanesos (-10,4%) establerts a Barcelona.
Un 50% d'estrangers al Raval
Ciutat Vella continua sent el districte de la ciutat amb un percentatge de població immigrant més important sobre el conjunt de residents: el 42,6%. Una situació especialment visible al barri del Raval, on la proporció ronda el 50%. Tot i així, en xifres globals la zona amb més població estrangera és el districte de l'Eixample, que concentra el 17,5% dels estrangers establerts a Barcelona, mentre que Ciutat Vella en té el 15,7%. Segons el comissionat d'Immigració el repartiment més homogeni de la població immigrant i no tan concentrat a la zona centre és un procés "lògic", perquè després de la primera acollida, en què es tendeix a "fer pinya amb persones de la mateixa nacionalitat", arriba "l'arrelament", que ja es fa d'una manera més dispersa.
A més, remarca que "la millor notícia que aquestes dades posen de manifest és que la població es barreja cada cop més i això fa una Barcelona definitivament diversa". El nombre de llars mixtes representa el 30% del total, mentre que aquelles en què els dos conjugues són estrangers són el 8%. Una altra tendència remarcable és la caiguda en picat de la percepció de la immigració com un problema. Així ho reflectia l'enquesta municipal Òmnibus de finals del 2012 que concloïa que només la percep així un 2% de la població, mentre que el 2008 s'havia assolit el màxim del 15%.
