"Els més grans ens criminalitzen, però no ens pregunten per què sortim"

BarcelonaCentenars de joves han sortit als carrers dia rere dia des que van detenir el raper Pablo Hasél i, desmarcant-se dels actes vandàlics per pur entreteniment, la majoria de manifestants amb els quals ha parlat l'ARA coincideixen a sentir-se menystinguts i poc escoltats per les generacions més grans i espantats per un futur laboral i habitacional gens esperançador. "Estem farts, molt farts. L'empresonament de Hasél ha estat la gota que ha fet vessar el got", resumeix Eudald Rovira (18 anys), estudiant d'història.

Llibertat d'expressió i repressió policial

"Els dos primers dies hi vaig anar sobretot per defensar la llibertat d'expressió, però després pels detinguts i per la repressió policial", diu Martí Gorchs (21), estudiant d'enginyeria de telecomunicacions. "A mi em va impactar molt que el detinguessin a la universitat", afegeix l'Eudald, indignat. En canvi, la Júlia (17), estudiant de Batxillerat, no tenia pensat sortir al carrer fins que va veure com les càrregues dels antiavalots van fer perdre un ull a una noia de 18 anys presumptament `per una bala de foam. Va ser un punt d'inflexió. "Em van fer agafar ràbia", admet.

Asseguren que no els semblen bé segons quins comportaments d'alguns "infiltrats" o "oportunistes" que aprofiten per saquejar botigues, però critiquen que aquests actes de vandalisme es qualifiquin com a violència. "Violència són els desnonaments", etziba el Martí. La Júlia afegeix: "Mai trencaré els vidres d'un aparador d'aquestes marques tan cares del passeig de Gràcia o d'un local d'un banc, encara que tampoc em fan pena. Sí que no entendria de cap de les maneres que saquegessin un petit comerç". En tot cas, demanen que el focus del debat no es posi en els diners que valen els contenidors, sinó en les seves demandes. "Les generacions més grans ens criminalitzen i no ens pregunten per què sortim", es queixa el Martí.

Falta d'expectatives

Tot i que la majoria encara no han tastat la precarietat laboral –n'hi ha que tot just són a segon de Batxillerat– ni s'han de pagar l'habitació del pis d'estudiants que comparteixen, tenen por del que els espera quan acabin la carrera i els màsters: sous baixos, una de les taxes d'atur juvenil més altes d'Europa i lloguers inabastables. "El que em fa patir més és el moment que em vulgui emancipar", diu el Martí. "Viure amb els amics està molt bé, però no vull compartir pis fins als 40 anys", tem l'Eudald, que, tot i que els seus pares tenen una fàbrica d'embotits i segurament sempre li podran donar un cop de mà, li agradaria guanyar-se bé la vida treballant del que ha estudiat. N'hi ha d'altres, però, com la Sira Montes (20 anys), estudiant de publicitat, màrqueting i relacions públiques, que treballa a les tardes i als estius per ajudar els seus pares a pagar una part de les despeses de la matrícula i l'habitació de lloguer.

Coronavirus

Les restriccions del covid també han afectat l'estat d'ànim de molts joves. "Tinc amics que psicològicament estan tocats", lamenta el Martí. Critica que el Govern ho podria haver gestionat millor. En aquest sentit, celebren que el 8 de març els estudiants de segon curs puguin tornar a fer classes presencials a la universitat. "Fer els primers anys de carrera en context de pandèmia és molt complicat, sobretot a l'hora de fer vida universitària i fer nous amics", lamenta. També tenen companys que han perdut la feina que els ajudava a pagar la matrícula a causa de la pandèmia.

Frustració i 14-F

Tots els entrevistats, gairebé des que en tenen consciència, viuen en crisi i s'autodenominen fills del Procés i de la lluita feminista. "Portem molts anys demanant la independència i la llibertat dels presos polítics, i no ha servit de res", protesta l'Eudald. "Encara tinc l'espina clavada de l'1-O i crec que em costarà molt oblidar el que va passar", assegura la Júlia. Molts també s'han manifestat els últims 8-M i en altres protestes feministes, i critiquen que els seus clams no arribin, per exemple, als jutges. "A la justícia no li costa gens posar un raper a la presó per haver criticat el rei, però després fa els ulls grossos amb algunes agressions sexuals", compara la Sira. "Hi ha massa injustícies a l'Estat", afegeix la seva amiga Ruth Esteve (18), estudiant de disseny de moda, que es reivindica de dretes.

També se senten decebuts amb polítics amb qui havien confiat i actualment no veuen cap partit capaç de recollir i solucionar les seves queixes. De fet, tot i que van anar a votar –els majors d'edat– a les eleccions catalanes del 14 de febrer, van fer-ho amb desgana. "Vaig votar un partit del Govern, que no em fa gens el pes, però pitjor seria que governessin els altres", diu l'Eudald. "Vaig votar la CUP, però amb el nas tapat, perquè encara que és un partit minoritari crec que no estan prou a l'alçada", reflexiona el Martí.

Fer-se sentir

"Ha arribat un moment que ja no estem parlant de Pablo Hasél, estem cridant, estem demanant sisplau que se'ns escolti", va dir la jove influencer Juliana Canet al programa de TV3 Tot es mou. Aquest tall del vídeo es va fer viral: la majoria de manifestants amb els quals ha parlat l'ARA l'havien vist per xarxes i comparteixen gran part del seu discurs. "Ens veuen com una generació perduda i mandrosa, que s'entreté amb coses que no entenen", diu la Júlia. "Els que tenen l'edat dels nostres pares es creuen superiors –continua la Sira–, no dic que l'experiència no sigui un grau i tot això, però sempre ens infravaloren i ens miren per sobre de l'espatlla, com volent dir «Ja vindràs a mi»".