Un mes del foc del Pont de Vilomara: “S’ha cremat tota la meva vida”

el Pont de Vilomara“Ho he perdut tot: tenia fotos antigues i records dels meus pares i de la família, la roba, dos aquaris molt grans, també un tren en miniatura que estava muntant amb 40 màquines… Tota la meva vida està cremada”. És el dur i colpidor resum del Jordi, un veí de 66 anys de la urbanització River Park del Pont de Vilomara, que ara fa just un mes ho va veure desaparèixer tot per culpa de l’incendi que va calcinar més de 1.700 hectàrees i una seixantena de cases, entre les quals la seva.

El Jordi vivia en un immoble prefabricat de fusta que no va poder assegurar perquè totes les companyies li demanaven una quota molt alta. Un cop calcinat, es va posar en contacte amb l’Ajuntament, i ara una treballadora social està mirant com el poden ajudar. Mentrestant viu al seu jardí, en una caravana que li han regalat. “Sort n'he tingut dels amics, dels veïns i de la treballadora social, perquè em vaig quedar sense res, no tenia ni roba!”, recorda. 

Malgrat la desgràcia que ha viscut, el Jordi intenta mantenir-se optimista: “Són coses de la vida, no paga la pena capficar-s’hi, paga la pena intentar buscar-hi solucions”. Tot i això, admet que no sap com ho farà: un lloguer social no és una possibilitat perquè té quatre gossos i cobra una pensió de jubilació de poc més de 700 euros, ja que era autònom. “Si he de pagar 200 o 300 euros pel pis, què em quedarà per passar el mes? La millor opció és continuar a la caravana, que almenys no pago i tinc cuina, llit i nevera”, exposa el veí, que només demana a l’Ajuntament que tiri a terra urgentment la seva antiga casa. “Veure-la cada dia així com està m’està afectant molt psicològicament”, reconeix. 

I és que a més de les pèrdues materials i econòmiques, els veïns que s’han quedat sense casa acumulen un dolor i una angoixa molt grans, sobretot perquè no saben com s'ho faran d'ara endavant. És la situació que també viuen l’Adelaine i el seu home, tots dos jubilats, de la urbanització River Park. Ells també ho van perdre literalment tot i fa un mes que viuen en cases d’amics. “És una situació molt dura, mai hauríem pensat que ens hi trobaríem, sort dels fills i dels amics que ens van ajudant”, assenyala la veïna. Ells almenys tenen una assegurança que els pagarà un any de lloguer, però ara estan pendents de saber exactament quines pèrdues els cobrirà i quines no. “Va per molt llarg: primer van fer un informe, després van tornar a venir per segona vegada, i ara estem pendents del pèrit i de si es pot salvar l’estructura o s’ha de tirar tot a terra. És un procés llarg i complicat, tot fa pujada i més pujada”, lamenta la dona, visiblement afectada per la desgràcia.

"Ens tenen abandonats"

Tant el Jordi com l’Adelaine viuen en dos dels carrers de River Park més afectats per les flames, el Senglar i l'Isard, on s’alternen les cases mig calcinades amb les que amb prou feines conserven l’estructura. Els boscos verds i frondosos que hi havia pel voltant són ara esplanades d’esquelets de troncs negres sobre una catifa de terra marró barrejada encara amb restes de cendra.

En total, les flames van afectar 47 immobles de River Park, 17 dels quals de manera total i la resta parcialment. Part dels habitatges eren de segona residència, com la casa que s’estaven construint des de fa anys José Pacheco i Paqui Estepa. En el seu cas va quedar cremada la segona planta, però s’ha salvat tota la primera i el jardí. Ara bé, no tenen assegurança que cobreixi els danys perquè encara no tenien la cèdula d’habitabilitat de l’immoble. “Estem pendents dels ajuts de l’Ajuntament. Ens han dit que primer ajudarien els que eren de primera residència i després ja es veurà les segones residències”, indica el matrimoni. 

De fet, el president de l’associació de veïns de River Park, Jaume Almirall, reclama ajudes i facilitats per als ciutadans més afectats: “Almenys que no hagin de pagar el permís d’obres per refer-se la casa, ni que hagin de pagar l’IBI d’una casa calcinada”, recalca. Almirall també lamenta la brutícia acumulada als carrers i considera que les administracions no fan prou per als ciutadans perjudicats: “Ens tenen abandonats”, retreu. 

Recopilar necessitats veïnals

Els Agents Rurals van concloure que el foc del Bages havia estat provocat i "amb molt mala baba" i ara continuen treballant amb els Mossos d'Esquadra per trobar l'autor o autors. L’alcalde del municipi, Enric Campàs, exposa que el poble està “recuperant de mica en mica certa normalitat”, tot i que l’incendi va ser un “xoc molt fort” i costarà molt refer-se'n: ”Es va cremar mig municipi”, recorda el batlle.

Campàs explica que ara estan recollint totes les necessitats que tenen els ciutadans més afectats i les estan tramitant a través dels serveis socials. “Primer estem atenent les famílies que han perdut la seva primera residència i no tenien assegurança. I a partir d’aquí anirem prioritzant”, subratlla. A més, paral·lelament, estan ajudant amb els tràmits els veïns que vulguin demanar ajuts a l’Estat per danys en les construccions i continuen demanant al govern espanyol que ho declari zona catastròfica. 

En aquest sentit, l’alcaldessa de Sant Fruitós de Bages, Àdria Mazcuñán, afegeix que el govern espanyol, la Diputació i la Generalitat els estan ajudant, però sol·licita més suport tècnic i econòmic. “Per molt que tinguem una partida de contingència, és inassumible per a qualsevol ajuntament sufragar totes aquestes despeses", admet. Tot i que l'incendi va tenir menys afectació en aquest municipi, també hi ha immobles de la urbanització Les Brucardes engolits per les flames. Però malgrat el terror i el dolor que ha deixat el foc, Mazcuñán es queda amb la part positiva: “Ha sigut brutal la solidaritat de tothom, de veïns, tècnics, bombers... Tothom es va activar molt ràpidament per donar un cop de mà, fent el que fos, i no han deixat de fer-ho fins ara. Em trec el barret”, destaca.