Més de 200 entitats s'uneixen per la remunicipalització de l'aigua a Barcelona

BarcelonaMés de 200 organitzacions i entitats han respost a la crida del Moviment per l'Aigua Pública i Democràtica i han signat un manifest a favor de la remunicipalització de la gestió de l'aigua a Barcelona i la seva àrea metropolitana. "Un dret humà essencial per a la vida com és l’aigua i el sanejament mai hauria de ser un negoci", han denunciat des del col·lectiu durant la roda de premsa d'aquest dijous, en marc del Dia Mundial de l'Aigua, on s'han donat a conèixer bona part dels grups adherits a la iniciativa.

Les entitats, entre les quals destaquen la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), l'Aliança Contra la Pobresa Energètica, el Sindicat de Llogateres i la Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona, aposten per "recuperar la governança d'aquest bé comú" i dotar-lo d'una gestió pública, democràtica, amb participació ciutadana de l’aigua a la ciutat i preservar els ecosistemes aquàtics, fonts de vida.

En aquest sentit, insten els municipis i el Consell de l'Àrea Metropolitana de Barcelona a quatre demandes concretes: aplicar el dret humà a l'aigua i el sanejament, preservar els ecosistemes fluvials que alimenten el territori, implementar aquest model públic de gestió de l'aigua, i crear un Observatori Ciutadà de l'Aigua Metropolità com a espai de control ciutadà. També han demanat als partits polítics que incloguin la remunicipalització d'aquest "bé comú" en els seus programes electorals. "Els partits s'han de posicionar: han de dir si estan a favor de l'interès general de la ciutadania o si es posicionen a favor dels interessos privats", han subratllat.

Crítics amb Agbar

El moviment és crític amb el paper de l'empresa públic-privada liderada per Aigües de Barcelona (Agbar), que gestiona el subministrament a l'àrea metropolitana, amb una concessió anul·lada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el 2016. "L'empresa va cometre diverses irregularitats: no s’havia justificat que la gestió mixta fos la millor opció, es va adjudicar a dit la part privada de l’empresa mixta i la valoració dels actius afavoria escandalosament Agbar", ha recordat la plataforma.

Així doncs, la recerca d'adhesions al Compromís per a l'Aigua Pública i Democràtica seguirà oberta fins a la resolució del Tribunal Suprem, que estudia un recurs presentat per Agbar. En cas que es ratifiqui la sentència, i tal com han advertit aquest dijous, les entitats exigiran a les administracions que remunicipalitzin l'aigua "sense més dilacions". I és que, segons la plataforma, aquest procés no tindrà "cap cost" per les arques públiques, ja que per acomplir la sentència del TSJC és Agbar qui hauria de pagar 211 milions d'euros a l'administració.

Mentrestant no arriba aquest moment, han reclamat als partits que "no aturin l'onada" de remuncipalitzar la gestió de l'aigua que ja ha arribat a 23 municipis catalans. El primer va ser el poble de mil habitants Figaró-Montmany, situat a la ribera del riu Congost. A finals del 2018 Terrassa, la tercera ciutat de Catalunya amb 200.000 habitants, va fer el mateix.

Un discurs comú

Durant l'acte, la majoria de organitzacions presents han pronunciat un breu discurs per argumentar perquè és necessària aquesta remunicipalització de l'aigua. Gairebé totes les intervencions han girat al voltant de la premissa que l'aigua, com a dret universal, no ha de ser motiu de negoci. "El model actual d'Agbar genera pobresa i endeutament. Si entenem que l'aigua és un dret no podem entendre que estigui a càrrec d'una empresa privada que només busca negoci en la seva gestió", han assenyalat des de l'Aliança Contra la Pobresa Energètica.

En la mateixa línia, el PAH ha afirmat que "el dret a un habitatge digne ha d'incloure també el dret als subministraments bàsic".

Moltes de les entitats han relatat que coneixien diversos casos de famílies a qui els hi havien tret l'aigua i que coneixien perfectament el malament que ho havien passat. "És una vergonya que això passi", han afegit des de l'organització Stop Precarietat.