Més enllà de Rubiales: conductes que també són assetjament a la feina
El 17% de les situacions les protagonitzen un company de feina o un superior i la majoria de víctimes són dones
BarcelonaEn la majoria d'empreses l'escena del president de la Federació Espanyola de Futbol (RFEF), Luis Rubiales, fent un petó no consentit a la futbolista Jennifer Hermoso hauria acabat amb una sanció o un acomiadament. Tot i que el gest de Rubiales es pot considerar un cas extrem, el secretari de política institucional de la UGT a Catalunya, Carlos de Pablo, és molt clar: "Aquest episodi és una constatació del que passa cada dia en major o menor mesura en moltes empreses".
L'afirmació del representant sindical no és infundada. El 40% de les dones de l'Estat han patit algun episodi d'assetjament sexual durant la seva vida, i en el 17% dels casos l'assetjador ha estat un home del seu entorn laboral, segons l'última Macroenquesta de Violència contra la Dona del ministeri d'Igualtat. La mateixa problemàtica també l'evidencia la primera enquesta mundial sobre violència i assetjament a la feina, que va publicar l'Organització Internacional del Treball a finals del 2022: un de cada cinc treballadors ha patit algun tipus d'assetjament laboral. D'aquests, un 6% van ser víctimes d'assetjament sexual a la feina (l'equivalent a 205 milions de treballadors) i la majoria eren dones. Tot i que aquestes dades són contundents, només reflecteixen una petita part de la realitat. "És molt difícil de quantificar, i si ens donessin una xifra oficial no me la creuria perquè hi ha molta por a explicar-ho", critica la presidenta de la Fundació Internacional de la Dona Emprenedora (FIDEM), Joana Amat. En el mateix sentit es lamenta la responsable de violència masclista de CCOO, Elena Olías: "Per desgràcia hi estem molt acostumades i, tot i que cada vegada en som més conscients, molts comportaments sexuals no desitjats continuen sense denunciar-se". Els motius són diversos, però un dels predominants encara és la falta de coneixement sobre quines conductes, a priori quotidianes, es poden considerar assetjament sexual.
Més enllà de situacions tan evidents com el petó forçat de Rubiales a Hermoso, el Protocol per a la Prevenció i l'Abordatge de l’Assetjament Sexual elaborat pel Consell de Relacions Laborals de Catalunya defineix amb claredat algunes de les accions que són susceptibles de ser considerades una conducta d'assetjament sexual. Tot i això, el document, en què també han participat UGT, CCOO, PIMEC i Foment del treball, adverteix que aquests són només alguns exemples. "Les conductes amb connotacions sexuals inclouen un ventall de comportaments molt ampli i abasten des d’accions aparentment innòcues o que són una vulneració de la privacitat fins a accions que són manifestament greus i constitueixen per si mateixes delicte penal", recorden.
Verbal
- Difondre rumors, preguntar o explicar coses sobre la vida sexual i les preferències sexuals d’una persona.
- Fer comentaris o bromes sexuals obscenes.
- Fer comentaris grollers sobre el cos o l’aparença física.
- Oferir o pressionar per concretar cites compromeses o per participar en activitats lúdiques no desitjades.
- Fer demandes de favors sexuals.
No verbal
- Mirades lascives al cos.
- Gestos obscens.
- Ús de gràfics, vinyetes, dibuixos, fotografies o imatges d’Internet de contingut sexualment explícit.
- Cartes, notes o missatges de correu electrònic de contingut sexual de caràcter ofensiu.
Físic
- Acostament físic excessiu.
- Arraconar o buscar deliberadament quedar-se a soles amb la persona de manera innecessària.
- El contacte físic deliberat i no sol·licitat (pessigar, tocar, massatges no desitjats).
- Tocar intencionadament o accidentalment les parts sexuals del cos.
Moltes empreses, sense protocol
Ara com ara hi ha dues lleis (la 17/2015, del 21 de juliol, d'igualtat efectiva entre dones i homes, i la 3/2007, del 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes) que obliguen les empreses a disposar d'un protocol per a la prevenció i abordatge de l'assetjament sexual. Tot i que l'incompliment d'aquesta obligació pot comportar sancions, encara hi ha moltes empreses que no compleixen la llei. Segons explica la responsable de violència masclista de CCOO, "l'any passat, només durant els tres mesos previs al Dia Internacional per a l’Erradicació de la Violència envers les Dones vam recollir 21 denúncies d'empreses de Catalunya que no complien la norma".
A aquesta manca de protocol cal afegir-hi un obstacle més: segons els representants d'UGT i CCOO, en general les empreses que tenen un protocol actuen quan es detecta un cas, però moltes vegades el problema són les dificultats per reconèixer que s'està produint una situació d'assetjament. "Continua havent-hi una resistència cultural i social a l'hora d'acceptar que una conducta d'aquest tipus és assetjament sexual i en moltes ocasions encara es posa en dubte la versió de la víctima", lamenta De Pablo. I Olías hi insisteix: "Hi ha comportaments que no són tan evidents i que un cop algú es decideix a denunciar-los són molt difícils de demostrar". Olías també alerta que la por a denunciar per possibles represàlies o per com pot canviar el tracte amb els companys també és un dels factors que fan que no es denunciïn els casos fins que no arriben a ser molt greus. "És un tema de pedagogia. La dona ja entra en una feina amb una condició on s'accepta que són tocables, que es pot fer el que es vulgui amb elles. Per molts plans d'igualtat que hi hagi, això és molt difícil de denunciar sense un ambient que et protegeixi, perquè tothom té por de perdre el lloc de treball", adverteix la presidenta de Fidem.
Pel que fa als perfils relacionats amb les situacions d'assetjament sexual a la feina, la responsable de CCOO explica que, tot i que són comportaments que es viuen cada dia, en el cas de les víctimes predomina el perfil de dona que treballa en una feina aïllada i no té contacte amb els companys, com pot ser una treballadora de la llar o una professional dedicada a l'atenció domiciliària. En canvi, no hi ha un perfil concret d'assetjador. "A vegades pot ser un cap que aprofita la seva superioritat, però també hi ha molts casos en què l'assetjador és un igual o un company d'un rang professional inferior". De fet, segons l'última Macroenquesta de Violència contra la Dona del ministeri d'Igualtat, en un 6,5% dels casos d'assetjament sexual l'autor era un cap o un supervisor, mentre que en el 12,5% de les situacions l'assetjador era una altra persona de la feina.