Més eines per castigar l'odi als pobres

BarcelonaL’Eduardo estava dormint en un caixer de Gràcia l’abril de l’any passat quan una parella hi va entrar per treure diners. Una empleada que també era a dins es va queixar en veu alta de la pudor que feia el local perquè un altre sensesostre s’hi havia orinat. Com si se li hagués encès alguna cosa diabòlica al cap, el noi va reaccionar insultant l’Eduardo, li va fer perdre una dent d’un cop de puny i el va apallissar a puntades de peu. Al cap d’uns minuts la parella va marxar tranquil·lament i van entrar a comprar en una botiga de la vorera del davant. La sentència deixa clara la “gratuïtat i la impunitat” de l’agressió: “L’acusat entenia que el perjudicat era un individu que no havia d’ocupar el caixer, perquè era indigent i alcohòlic, que es mereixia la desqualificació de porc i la brutalitat de la seva conducta agressiva”. Tot i la contundència de l’argument judicial, a l’agressor només se’l va poder responsabilitzar d’un delicte contra la integritat moral i una falta de lesions. Setze mesos de presó que l’Audiència de Barcelona va acabar rebaixant a nou.

El problema és que no el van poder jutjar per un delicte d’odi, perquè de moment el Codi Penal no reconeix la pobresa com un dels motius de discriminació, com sí que passa, per exemple, en els casos de les agressions que es cometen per l’orientació sexual de la víctima, l’origen, la ideologia o la religió. Per això, a proposta del delegat de delictes d’odi de Barcelona, Miguel Ángel Aguilar, la Fiscalia General de l’Estat ha demanat que es modifiqui el Codi Penal perquè la discriminació per la situació socioeconòmica de la víctima formi part dels agreujants que es recullen dins dels delictes d’odi: “El catàleg de motius de discriminació és insuficient i deixa algunes víctimes fora”, diu el ministeri públic en la seva memòria del 2016.

Protegir els més vulnerables

En la seva argumentació, el ministeri públic també recorda que, paradoxalment, tot i aquesta falta de reconeixement, les persones que viuen al carrer són “el sector de la població més desprotegit i en més risc d’exclusió social”. Una vulnerabilitat que també descriu Ferran Busquets, el director d’Arrels Fundació, que treballa en l’atenció d’aquest col·lectiu. “Algunes persones actuen contra la gent que viu al carrer per la seva feblesa”, assegura Busquets, que celebra la petició de la Fiscalia i espera que aviat es pugui reformular la llei. Considera que es tracta també d’una bona via per lluitar contra la “impunitat” que envolta aquest tipus de delictes. “Saben que la persona que tenen al davant no té cap capacitat de defensa i se n’aprofiten, és com si ataquessin un infant o una persona malalta”.

Des de fa anys, les organitzacions que treballen amb les persones sense sostre intenten fer aflorar i perseguir, amb l’ajuda de la Fiscalia i dels cossos policials, les agressions físiques i psicològiques contra les persones que viuen al carrer. El cas més recordat és el de Rosario Endrinal, la dona cremada viva en un caixer de Sant Gervasi el desembre del 2005. Als dos joves que van abocar-li 25 litres de dissolvent inflamable al damunt i van calar-li foc amb un cigarret els van condemnar a 17 anys de presó. Els acompanyava un menor d’edat que va fer d’esquer perquè la dona, confiada, obrís la porta als seus botxins. Va acceptar vuit anys d’internament i cinc més en llibertat vigilada.

Un dels problemes amb què topen les organitzacions i la justícia és que la majoria de les agressions no es denuncien. “Sovint ens n’assabentem perquè la Fiscalia actua d’ofici”, explica Busquets, que reconeix la dificultat perquè les víctimes denunciïn. “Molts no en parlen i han normalitzat que els ataquin”, diu el director d’Arrels, que calcula que la meitat de les persones que viuen al carrer són víctimes d’una agressió. Tot i això, les dades oficials demostren que la majoria dels casos no arriben als jutjats. Segons la memòria de la Fiscalia Provincial de Barcelona, l’any passat es van denunciar tres casos d’aporofòbia.

Busquets creu que el col·lectiu necessita més suport i proposa que s’habiliti un punt d’informació o un telèfon gratuït al qual puguin trucar en cas de patir una agressió. També reclama “més formació i sensibilitat” entre els cossos policials que donen la primera assistència al carrer, entre els investigadors que identifiquen els motius d’una agressió i entre els jutges que les valoren.

També robatoris

Segons fonts de la Fiscalia, la majoria dels delictes que es produeixen contra les persones que dormen al carrer són agressions físiques o insults, però de vegades també s’hi barregen robatoris, no perquè la víctima tingui res de valor, sinó com una arma més per menysprear-la. Fa dos anys un jutge va condemnar a gairebé tres anys de presó un home que va atacar un indigent en un caixer. A més d’amenaçar-lo amb un ganivet i estomacar-lo, li va robar una ràdio i alguns euros. Tot i condemnar-lo per un robatori amb violència i amenaces, ni la Fiscalia ni el tribunal van tenir eines per poder perseguir i castigar el motiu real de l’agressió, un delicte d’odi als pobres, com el que es reclama que reconegui ara el Codi Penal.