Un mes després de la DANA: "Hem passat de flotar en fang a viure en un desert de pols"

Barcelona"Hem passat de flotar en una riuada de fang a viure en un desert de pols", resumeix Fran Pérez, veí d'Alfafar. Han passat trenta dies des que la DANA va arrasar el País Valencià i que l'aigua descontrolada es va endur vides, cases, comerços, cotxes i qualsevol cosa que es trobés pel camí. "És veritat que ara hi ha molt menys fang, però tot està destrossat", continua. Al seu poble, així com a molts altres municipis afectats, una de les principals preocupacions és la pols. Fa que els veïns hagin de sortir de casa amb mascareta i que de nit, per la falta d'enllumenat, la visibilitat sigui nul·la i sigui pràcticament impossible circular en cotxe. La sensació d'impotència és forta. "Sentim que s'està dient que estem tornant a la vida normal... I aquí ni vida normal ni hòsties: el nostre poble ha mort i l'ajuda arriba amb comptagotes. Tardarem anys a recuperar-nos", lamenta Pérez, assegurant que ell és dels que menys ha patit els efectes de la catàstrofe, ja que l'aigua "només" se li va emportar el cotxe i la moto.

Un mes després dels desbordaments de rius i barrancs que van inundar 87 municipis el País Valencià, encara hi ha quatre persones al registre de desapareguts sense localitzar. Encara hi ha famílies buscant els seus; gent que va entregar les seves mostres d’ADN i esperen una trucada que els confirmi que han trobat el seu ésser estimat. La possibilitat de trobar més desapareguts va reduint-se, però aquesta mateixa setmana els cossos d'emergències han identificat una nova víctima mortal a Vilamarxant, a tocar de Vila-roja. La xifra de morts al País Valencià ja ha escalat fins a les 230, i cal recordar que la mateixa catàstrofe va deixar set víctimes més a Castella-la Manxa i una a Andalusia.

Malgrat tot, la intervenció dels equips d’emergències no s’ha aturat i continua havent-hi un fort desplegament, sobretot a la comarca de l’Horta Sud. A hores d'ara encara hi ha 9.728 agents entre Policia Nacional i Guàrdia Civil i 8.499 militars amb vehicles aeris i aquàtics i mitjans per treure aigua i fang. A més, també hi ha activats 743 bombers i més de 800 voluntaris de Protecció Civil de tot l'Estat.

Viure amb insalubritat

Ja els primers dies de la tragèdia es va alertar del risc per a la salut que podia suposar l'acumulació de fang, aigua i humitat per als veïns. A Alfafar, explica Pérez, ja s'ha retirat el fang del carrer, però encara hi ha molts garatges i baixos que n'estan plens. "Això és insalubre. Fa pudor, s'omple de mosquits i de bacteris", alerta. El mateix passa al Parc Alcosa, un dels barris més vulnerables d'aquest municipi. "El risc per a la salut és la pols que hi ha al carrer. En general, tot és molt brut, molt poc salubre. Ho pots notar. I ho tradueixes dient que «és la pols», però en realitat és tot l'ambient", lamenta Toni Valero, veí de la zona. Explica que aquesta percepció esquitxa l'aigua corrent. "Veus l’aigua i no saps si parlar-hi o què. Té totes les gammes del color verd i se suposa que és potable", denuncia Valero.

A Picanya la vegetació va propiciar que tot el terreny s'enfangués moltíssim, però l'aigua no va aconseguir emportar-s'ho tot riu avall com va passar a altres municipis. Mèrida Torres relata que aquesta circumstància els ha ajudat a recuperar-se "una mica més fàcilment" que alguns dels seus veïns, si bé encara queden zones, sobretot les més properes al barranc, on les cases més baixes continuen plenes de fang i són "totalment intransitables". En el cas d'aquesta població, el fet que hi hagués una empresa de construcció local va fer que no es tardés tant a retirar el fang.

En canvi, a la majoria de municipis afectats, el fang va acabar al clavegueram. "A Alfafar estan treballant per destapar totes les clavegueres, però van trigar molt a venir amb maquinària especialitzada i és un procés molt lent", es queixa Pérez. Segons els serveis d'emergències valencians, a hores d'ara s'està treballant amb 140 camions cisterna per desembossar la xarxa i, apunten que les poblacions més crítiques encara són Paiporta – la que es considera la zona zero de la DANA–, Catarroja i Benetússer.

"Traves" per anar al psicòleg i diners que no arriben

La situació catastròfica que s'allarga en el temps tampoc no perdona l'impacte en l'estat anímic i la salut mental dels veïns. La gent està destrossada perquè no hi ha absolutament ningú que no hagi perdut res en les inundacions. "Els carrers estan deserts de gent perquè no hi ha res a fer, només desesperança", diu Pérez. Ell explica que l'ajuda psicològica està arribant principalment a través dels voluntaris, i denuncia que aconseguir-la al sistema públic suposa "moltes traves": "Et donen hora a un hospital d'un altre poble i no deixen que t'atenguin per telèfon. Com volen que anem fins allà si ningú té cotxe?". Hi coincideix la Mèrida, que diu que al seu voltant "la gent està desfeta".

Els danys que ha deixat la DANA a l'Horta Sud també són econòmics. La majoria de comerços que es trobaven en baixos encara avui no han reobert i hi ha persones que han perdut la feina per culpa de les circumstàncies en què s'han trobat després de les riuades. "Molta gent no està podent anar a treballar perquè encara no té cotxe. A més els comerços estan destrossats i no tenen res per tornar a començar", afirma Pérez. Ell treballava en un local del centre comercial Bonaire que també va quedar inundat: "La botiga ha quedat destrossada i m'han acomiadat, segons ells, per no anar-hi i no passar el període de prova".

Des de ben aviat després de les inundacions es van anunciar ajudes econòmiques a escala personal i per a empreses per fer front als danys que havia deixat la DANA, i les xifres de peticions demostren que són més que necessàries. Ja hi ha registrades 15.805 sol·licituds d’ajudes directes per pal·liar danys personals, en habitatges i establiments. També hi ha 19.724 peticions d’empreses i autònoms davant d’Hisenda. Ara bé, moltes d’aquestes sol·licituds no estan rebent resposta per ara i en alguns casos es fa complicat acreditar els danys que s'han patit. És el cas de la Mèrida, que explica que encara no té resposta del consorci d'assegurances sobre la seva moto, però amb el cotxe "encara és pitjor, perquè demanen fotos dels desperfectes". Desesperada, es pregunta: "Com volen que faci fotos si no l'he aconseguit trobar i la DGT no el localitza? Jo sé que és sinistre total, però fins que no el trobi, és tot molt difícil".

Veïns organitzats

El pas de les setmanes també ha fet que cada vegada es vegin menys voluntaris al carrer. "També és normal, la gent necessita treballar", defensa Pérez. En aquest sentit, Valero critica la falta de coordinació de l'administració per fer arribar l'ajuda als més vulnerables i explica que al barri han estat els veïns els que s'han organitzat per ajudar-se a "buscar resposta a les coses més immediates, com dormir sobre un matalàs, que són coses elementals". Ell forma part de diverses associacions veïnals i diu que buscar una coordinació amb l'administració des dels moviments socials en aquesta situació és inútil. "Vols participar, intentes organitzar-te, mires i no hi ha una contrapart ni res. L'administració hauria de donar facilitats perquè això es pugui estabilitzar i normalitzar, però el que veus és un abisme, no hi ha res", critica. Ho resumeix així: "Davant de la catàstrofe, la societat civil ha fet un pas endavant, però l'administració no l’ha fet".