Més denúncies que mai per violència masclista

Barcelona21.870 dones van ser víctimes de la violència masclista l'any passat a Catalunya, segons les dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). En total es van presentar als jutjats catalans 22.952 denúncies, la xifra més elevada registrada fins ara. Tant el nombre de víctimes com de fets denunciats han crescut un 17,5% respecte del 2016.

En deu anys el nombre de denúncies per violència masclista ha crescut un 24,6%, segons les dades del CGPJ. Tot i l'increment, l'advocada especialista en casos de violència masclista Carla Vall assegura que els casos que arriben a la justícia són només "la punta de l'iceberg" d'una xacra molt més gran. Recorda que l'última macroenquesta europea sobre la matèria feta el 2015 ja constatava que un 45% de les dones havien sigut víctimes d'un cas violència masclista, "molt lluny dels percentatges de casos denunciats".

El que també ha augmentat són els menors denunciats. L'any passat es van presentar 25 denúncies; tot i que la xifra és baixa en comparació amb el nombre total de denúncies presentades als jutjats catalans, cada cop els presumptes autors són més joves: més de la meitat dels menors denunciats tenien entre 16 i 17 anys i eren de nacionalitat espanyola. En tres dels casos, els presumptes agressors tenien menys de 14 anys i la denúncia es va haver d'arxivar.

Sis de cada deu víctimes denuncien els fets

Tot i que encara són poques les dones que acudeixen directament als jutjats per denunciar les agressions -l'any passat ho van fer 1.468 dones-, cada cop més la policia inclou dins dels seus atestats la denúncia de la víctima. Va ser així en un 64% dels casos. Segons Vall, no és només que les dones encara tinguin molta por de denunciar, "perquè encara imperen molts estigmes en la condició de víctima i en el per què es denuncia", sinó que també hi influeixen "la manca de recursos, les situacions de desigualtat" que pateixen les víctimes respecte dels seus agressors i, sobretot, els molts obstacles que hi continua havent.

L'advocada assegura que calen més recursos de l'administració i proposa incloure una partida concreta en els pressupostos per a aquesta matèria: "Fins que no hi hagi cases d'acollida per a les víctimes és impossible que algunes dones denunciïn [les agressions]", diu Vall, que també reclama "descol·lapsar" els jutjats.

Una altra de les problemàtiques que Vall observa és la manca de "formació i sensibilització" en el món judicial i policial. Una quarta part de les denunciants van demanar una ordre d'allunyament sobre el seu presumpte agressor. Però, segons les dades del CGPJ, una mica més de la meitat de peticions es van denegar. De fet, un any més els jutges van acabar denegant més mesures d'aquest tipus que no acordant-ne. Tot i així, el nombre d'ordres d'allunyament denegades als jutjats va baixar un 9% respecte a les dades del 2016.

Un dels motius que explica la denegació de les ordres d'allunyament és que algunes víctimes prefereixen no declarar en contra dels seus agressors o acaben desistint d'emprendre un procés penal. Segons les dades del CGPJ, una de cada deu víctimes va acabar renunciant a declarar contra el denunciant o va retirar la denúncia presentada quan el procediment ja estava en marxa. Vall assegura en aquest punt que també cal que la policia conscienciï les víctimes de la necessitat de comptar amb l'assistència d'un advocat quan presenten una denúncia perquè quedi constància de si es tracta d'un cas de maltractament aïllat o d'una successió d'agressions, per exemple. La lletrada conclou que les víctimes encara se senten molt "desprotegides" pel sistema.

L'estadística assenyala que cada cop hi ha més consciència en l'entorn de la necessitat de posar en coneixement de la justícia els casos de violència masclista. Un centenar de familiars van denunciar un cas pròxim als jutjats l'any passat i 233 ciutadans més van comunicar que havien sigut testimonis d'una agressió masclista, tot i que es tracta d'un volum molt baix en comparació amb el total de casos denunciats.