Més autonomia i més drets estudiantils: les claus de la nova llei d'universitats

MADRIDDesprés de setmanes de negociació amb universitats i partits polítics, l'anomenada llei Castells s'ha convertit en la llei Subirats, un text personalitzat sota la batuta de l'actual ministre d'Universitats, Joan Subirats, que simplifica el que va heretar del seu predecessor, Manuel Castells. El resultat és la llei orgànica del sistema universitari (Losu), que parteix de la base que "el sistema ha de ser igual [per a les universitats], però ha de reconèixer la diversitat", ha dit Subirats: "Respon a l'autonomia de les universitats". El text anterior havia estat sota el punt de mira precisament perquè era molt "rígid" a ulls dels rectors de les universitats, i perquè "limitava" els drets estudiantils, segons els alumnes. A Catalunya, el projecte de Castells havia generat especial rebuig entre la comunitat universitària.

Subirats ha presentat el nou text en roda de premsa aquest dilluns i ha apuntat que esperava que arribés "les pròximes setmanes" al consell de ministres. Entre les novetats principals destaca la concreció de les diferents figures contractuals, com ara la dels professors associats. A causa de les limitacions per substituir els professors que es jubilaven, les universitats han acabat cobrint necessitats estructurals amb els associats, que inicialment van ser pensats per incorporar professionals especialistes perquè fessin classes puntuals. Ara la Losu vol posar fre a l'abús dels professors associats i en limitarà la docència a 120 hores lectives en un curs. L'altra figura que també canvia és la del professor visitant, que podrà tenir un contracte d'un màxim de dos anys i no serà ni renovable ni prorrogable. A més, es crea la figura del substitut, que substituirà el PDI (personal docent i investigador) amb dret de reserva del lloc de treball.

De fet, pel que fa a la reducció de la temporalitat –és un dels objectius de la reforma–, la norma rebaixa del 40% al 20% el professorat docent i investigador amb contracte laboral temporal, i també estableix que el professorat funcionari arribi al 55% (ara se situa en un 51%). En aquest sentit, queden exclosos de la categoria de temporals els ajudants de doctor i, per tant, no s'afegeixen als associats, substituts o professors visitants. Això permetrà a les universitats contractar els que vulguin, ha apuntat Subirats.

La norma també dona autonomia a les comunitats perquè les seves universitats puguin contractar investigadors que estan acreditats per l'agència d'avaluació espanyola Aneca però que no han obtingut una plaça de funcionari. En aquest cas, el rectorat podria contractar-los per la seva experiència professional sota un contracte "fix i indefinit", segons es desprèn del text.

Carrera acadèmica

El ministeri vol millorar "la capacitat de reclutar" joves perquè en només vuit anys es jubilarà el 53% del professorat de les universitats espanyoles. L'objectiu és dissenyar una carrera acadèmica més curta, perquè des de l'inici dels estudis de doctorat fins a estabilitzar-se com a professor passin deu anys. Com? Primer, amb un contracte predoctoral de quatre anys per fer la tesi. Després, es podrà accedir a una de les places de contracte postdoctoral o ajudant de doctor durant sis anys, i no caldrà que estiguin acreditats per l'Aneca. Passats aquests deu anys, el professor tindria l'acreditació per a qualsevol figura permanent i, per tant, passaria a formar part del sistema universitari.

A més, durant el seu primer any els professors ajudants de doctor hauran de fer un curs de metodologies docents amb l'objectiu de millorar la formació. Justament per millorar la formació no només entre el professorat, sinó també a la societat, la llei planteja programes de curta durada anomenats microcredencials, que poden tenir durades variades amb continguts equivalents a entre 4 i 30 crèdits. 

Més pes dels estudiants

L'alumnat, que va criticar amb duresa la proposta de Castells, tindrà una representació del 25% en els òrgans de govern de les universitats, com ara els claustres i els consells de la facultat. L'actual llei no assegura cap percentatge. A més, per primer cop a la història la norma reconeixerà el dret de la vaga acadèmica dels estudiants. El Síndic de Greuges va ser el primer òrgan que va proposar la necessitat de regular el dret a l’aturada acadèmica. Però, segons la norma, aquest dret no impedirà que els professors puguin programar exàmens, excepte si ho estableixen els estatuts de la universitat afectada. A més a més, segons es desprèn de la norma, els estudiants també podran participar en el disseny del calendari educatiu amb l'objectiu de millorar la conciliació. "No pot ser que una persona que faci un grau hagi de fer classes a les 10 del matí fins a les 7 de la tarda", apunten fons del ministeri d'Educació. 

Governança en mans de les universitats

Un dels elements que més polseguera havien aixecat entre els membres de la conferència de rectors espanyols, la CRUE, era "l'excessiva reglamentació" del text de Castells. Finalment, el modificat per Subirats deixa la porta oberta perquè siguin els claustres de les universitats els que decideixin sobre temes vinculats amb les funcions dels campus, l'estructura dels òrgans i l'elecció del rector, que tindrà un mandat fixat per la llei d'un màxim de sis anys. Així, el text de Subirats elimina els límits que s'havien dibuixat amb la llei Castells i la governança queda en mans dels estatuts de les universitats, que seran les que regularan el claustre, el consell de govern i el consell d'estudiants, entre altres.

Inversió de l'1% del PIB

La normativa també recull una millora de la inversió pública al sistema universitari amb l'objectiu d'arribar a l'1% del PIB. "Es destinarà com a mínim l'1% del producte interior brut a l'educació universitària pública", recull el text. En aquests moments, la inversió total equival al 0,7%. Com ha recordat Subirats, el finançament de les universitats ha disminuït un 20% els últims anys i el sistema no ha recuperat el nivell d'inversió que tenia el 2009, just abans de les retallades. A tall d'exemple, només a Catalunya la Generalitat va retallar 144 milions l'any 2011. De fet, aquest compromís amb la inversió afecta de ple les comunitats, que són les que aglutinen el pes del finançament de les universitats.

"Si no en millorem el finançament, demanem coses impossibles al sistema", ha dit Subirats. A més, s'estableix que caldrà destinar un mínim del 5% del pressupost de la universitat a la recerca, com ja establia el text de Castells.

Igualtat d'oportunitats

Tal com perseguia Castells, amb qui Subirats ha mantingut contacte aquestes setmanes, un dels eixos vertebradors de la norma és la igualtat de gènere i d'oportunitats. La norma establirà l'equitat de gènere als òrgans col·legiats, a les comissions d'avaluació o selecció a través de la paritat entre dones i homes, entre altres. Amb tot, un cop el text arribi en segona volta al consell de ministres, haurà d'aterrar al Congrés de Diputats, on els diferents partits polítics hi podran presentar esmenes. "[La norma] Està molt parlada amb els partits", apunten des del ministeri que capitaneja Subirats.

Una "oportunitat perduda"

La Conferència de Consells Socials (CCS) –on estan representats els de totes les universitats públiques i els consells i patronats d'universitats privades– ha reaccionat a l'avantprojecte de la Losu, i ha considerat que "és una oportunitat perduda i allunya Espanya dels sistemes comparables", a més de disminuir la participació de la societat en el govern universitari.

Per a la CCS, la nova llei segueix sense abordar la transformació profunda que necessita l'actual model de governança universitària per "aconseguir una veritable autonomia operativa i institucional" i no reflecteix les directrius marcades per la Unió Europea i l'OCDE. Segons la Conferència, els models d'èxit internacionals estan caracteritzats per la intervenció de representants de la societat civil, externs a la universitat, en les responsabilitats de gestió, transparència i rendició de comptes de la universitat, entre les quals l'elecció del rector per concurs de mèrits. Tanmateix, el nou avantprojecte no hi fixa cap postura i deixa en les comunitats autònomes i en els equips rectors la definició d'aquests aspectes. En conseqüència, lamenten, els interessos de la societat, a qui ha de servir la universitat, continuen allunyats del centre de la reforma. Així mateix, critiquen que la Losu "segueix sense garantir la dotació de recursos necessària" dels Consells Socials perquè puguin exercir de manera adequada el control de la gestió, transparència i rendició de comptes de la universitat a la societat.

Des de la CCS insisteixen que, si no es porten a terme els canvis estructurals que la universitat necessita, Espanya continuarà sent una excepció en el món de les universitats modernes i l'excel·lència del servei públic d'educació superior seguirà "inevitablement compromesa".