Augmenten els ajuntaments que posen traves per empadronar

BarcelonaCom a mínim 37 municipis de Catalunya posen traves a l’hora d’empadronar ciutadans que tenen problemes per presentar un contracte de lloguer o viuen en un infrahabitatge o al carrer. Entre aquestes localitats hi ha tres capitals, Tarragona, Lleida i Barcelona, que aquest any entra en aquesta llista, així com el gruix de les ciutats metropolitanes. Però també n'hi ha de més petites, com Alcanar, Ripoll, Tremp, Tortosa o Salt. En conjunt, aquests municipis representen el 40% de la població de Catalunya. Les negatives afecten persones adultes, immigrants i autòctons, així com menors d’edat i extutelats per la Generalitat que, com que no estan registrats al padró, se’ls dificulta l’accés a l’educació, la sanitat, les prestacions socials o la renovació del permís de residència.

La nova Xarxa d’Entitats pel Padró ha alertat que la situació ha “empitjorat” respecte a la investigació que van fer l’any passat, quan es van detectar una trentena de consistoris que vulneren el dret a l’empadronament. La llista no és exhaustiva i no inclou tots els consistoris que no empadronen, sinó aquells que les entitats han pogut comprovar de primera mà, ja que hi ha molts afectats que no denuncien. De l'estudi de camp es detecta que els consistoris fan servir una gran varietat de traves, criteris i circuits.

“No complir amb el padró surt gratis i genera efecte contagi”, ha dit Maria Creixell, de la coordinadora Obrim Fronteres, que també ha lamentat la total “impunitat” amb què actuen els ajuntaments, fins al punt que n’hi ha que fan bandera de no empadronar tothom. “Els discursos de la por frenen els empadronaments”, ha dit en referència a la normalització dels postulats de l’extrema dreta.

El racisme institucional

Com eviten els ajuntaments l’empadronament? Acollint-se a l’autonomia local, cada consistori planteja els seus criteris, dissenya circuits poc clars o reclama noves exigències sense cap raó objectiva per dilatar els processos i aconseguir que el demandant acabi cansant-se i marxant a una altra localitat a provar sort, ha matisat Laia Costa, advocada de la Fundació Ficat. L’arbitrarietat del funcionari de torn se suma, a més, al “racisme institucional” contra les persones migrades, fins al punt que les entitats han constatat que si una "persona blanca" les acompanya sovint la resposta és positiva. 

Les negatives injustificades per la llei de règim local i les instruccions estatals fan que entre els ajuntaments hi hagi una “competició” per veure qui empadrona menys. És el “dúmping de l'empadronament”, en paraules de Francesc Mateu, del Fòrum de Síndics i Síndiques Locals, que ha assenyalat que aquesta situació s’acabaria si tots els consistoris seguissin una guia comuna. Costa ha explicat que hi ha ajuntaments que no fan públics els protocols o obliguen a sol·licitar cita per la web, sense tenir en compte la bretxa digital, o eviten donar cita de manera “immediata i àgil”, cosa que allarga un tràmit administratiu que, segons la llei, s’hauria de resoldre en tres mesos.

A més, les entitats també subratllen que els formularis dels empadronaments no tenen en compte totes les situacions d’exclusió residencial i social amb què es troben ara famílies migrades i autòctones, que a causa dels elevats preus de l’habitatge es mouen constantment buscant pisos barats. “No pot ser que no s’empadroni les persones que estan rellogades en habitacions perquè es considera una excepcionalitat quan actualment ja no ho és”, ha retret Costa. 

Restriccions a Barcelona

Respecte a l’any anterior, Barcelona ha entrat en la llista d’ajuntaments que posen traves, arran de la decisió de revisar els 40.000 empadronaments sense domicili fix i de començar a desempadronar les persones registrades a les seus d’entitats. En conseqüència, els terminis s'allarguen, i això fa que hi hagi milers de persones esperant que els equips de carrer puguin fer l'informe previ de comprovació del domicili abans de fer efectiu l’empadronament.

Des de la Xarxa, que han insistit que no volen "fer un acarnissament públic d'aquests ajuntaments", advoquen perquè s'apliquin els mecanismes per sancionar els consistoris que no compleixen la llei. Es tracta, han dit, de "voluntat política", perquè es podria incloure l'exigència d'empadronar per entrar dins dels contractes programa que signa la Generalitat amb el món local o denunciar per la via penal per "prevaricació" o amb la llei d'igualtat de tracte i no discriminació.