Més del 95% dels maltractaments a la gent gran queden amagats: "Prefereixen viure amb por que sols"

BarcelonaCada cop n’hi ha més, però les denúncies per maltractament a gent gran encara són molt poques, i es calcula que només afloren el 4% dels casos, tot i que una de cada sis persones de més de 65 anys pateix agressions. Com passa amb la violència masclista o intrafamiliar, les víctimes estan atrapades en contradiccions perquè les agressions venen del seu nucli de confiança i temen represàlies, han normalitzat les agressions o pateixen un deteriorament cognitiu, segons exposa el Moviment per aturar el Maltractament a les Persones Grans, que aplega 91 entitats.

"Sovint prefereixen viure amb por que sols". La frase, per explicar la infradenúncia, la pronuncia Carla Casas, coordinadora de l’Equip d’Atenció a la Vellesa de l’Anoia (EAVA), un equip especialitzat del departament de Benestar Social i Atenció a la Ciutadania del Consell Comarcal de l’Anoia. La por, diu, és "la vergonya a què diran, a no saber on anar si es denuncia o a no voler fer mal al fill" que maltracta. La unitat, pionera a Europa i que ja s’ha reproduït al Bages, va arrencar el 2015 amb l’objectiu d’"acompanyar" víctimes i el seu entorn per intentar "restablir els vincles" i complir així el desig majoritari de mantenir la família unida, partint de la base que en aquesta mena de maltractament l'agressor també pateix.

Hi ha poques estadístiques específiques sobre la violència exercida contra el grup de més de 65 anys, per això els set anys de funcionament d’aquesta unitat anoienca és un bon termòmetre. En aquest temps s’han atès 247 persones en una tendència clarament a l’alça que només es va trencar el 2020, marcat pels mesos de confinament. 

Amb les dades a la mà, es pot afirmar que la violència contra la gent gran s'ha d'inscriure en el masclisme estructural, perquè vuit de cada deu atencions de la Unitat van ser a dones (82%), quan només representen poc més de la meitat en el grup de més de 65 anys, mentre que els agressors són majoritàriament homes. Un dels mites que trenca l’estadística anoienca és que la víctima no és una persona gran incapacitada, sinó que la gran majoria (60%) són plenament autònomes, un 17% tenen un grau de dependència lleu, un 18% moderat i només un 7% tenen una greu discapacitat. 

Enganyades econòmicament

Les dades de la Unitat coincideixen amb les que ha presentat la Diputació de Barcelona de l’anàlisi dels usuaris del servei de teleassistència. En l’últim any s’han detectat 283 casos, el que suposa un augment respecte al 2021. D’aquests, en gairebé sis de cada deu casos es van detectar maltractaments psicològics, seguits de lluny del físic i de l’econòmic. En aquesta última tipologia, Casas assenyala com les persones grans reben coaccions, amenaces o són enganyades per fer canvis de testament o retirar diners dels seus comptes corrents. Una treballadora social municipal reitera que molts cops els arriben usuaris que expliquen com els fills o els nets els estan "matxacant" perquè els cedeixin el control de les dades bancàries, en el que qualifica d’un "espoli sibil·lí" perquè es fa sovint amb el pretext que "ningú els enganyi". I en molts casos hi accedeixen pel bé del benestar familiar o pel pes de la responsabilitat amb els descendents.

Un dels "èxits" de la unitat, explica Casas, és la filosofia de treballar en xarxa amb tots els serveis públics i privats, com residències, salut, serveis socials, botigues, perruqueries, entitats bancàries. Els professionals, i també la mateixa gent gran, fan una feina de sensibilització en aquests establiments per donar-los les claus de com detectar maltractaments i saber on canalitzar-los. Les alertes es van activar, per exemple, amb un cas que es va donar gairebé alhora en un ambulatori i un banc: els sanitaris van notar com una dona que n'era usuària habitual va deixar d’anar-hi i els caixers van advertir que aquesta mateixa dona treia grans quantitats de diners del seu compte acompanyada d’una cuidadora. 

Amb tot, i malgrat l’imaginari que culpa les cuidadores professionals, és la família la que perpetra el maltractament. Tant les dades de l’Anoia com de la Diputació assenyalen que els agressors són els fills, d’entre 30 i 60 anys, seguits de la parella i fins i tot dels nets. La categoria Altres, on es poden incloure tots els que no són ni familiars ni veïns, suposa el 16% del total. Tot i que és testimonial (juntament amb l’abandonament), Casas subratlla el creixement de l’agressió sexual sobretot en dones, que perpetren la parella o el fill. En aquests casos hi ha una gran prevalença d’addiccions o de trastorn mental en una part o l'altra o en totes dues.

Amb motiu aquest dijous delDia Mundial de la Presa de Consciència sobre l'Abús i el Maltractament a les Persones Grans, les entitats del Moviment signen un manifest en què reclamen un telèfon gratuït i confidencial on poder denunciar els maltractaments, una justícia ràpida contra les agressions al col·lectiu i campanyes de conscienciació i sensibilització de la societat. Casas afegeix en aquesta carta de desitjos una llei específica, a l'estil de la que protegeix menors d'edat i dones, i uns pressupostos públics per crear serveis especialitzats per deixar "de mirar cap a una altra banda".