Més de 100.000 catalans han mort a les llistes d'espera de dependència des del 2007
L'Observatori de la Dependència denuncia que cada cop l'administració opta més per serveis 'low cost'
BarcelonaMés de 103.000 catalans han mort mentre engreixaven les llistes d'espera perquè se'ls reconegués el grau de dependència o rebre una prestació. Coincidint amb els 18 anys de l'aprovació de la llei de la dependència al Congrés dels Diputats, l'Observatori de la Dependència ha presentat un balanç agredolç d'aquesta iniciativa perquè "el seu potencial continua sense desenvolupar-se". En el conjunt espanyol, des de l'1 de gener del 2007 (quan va entrar en vigor) fins ara se n'han beneficiat 3,7 milions de persones –la majoria gent gran, però també adults i menors amb discapacitats superiors al 33%– i 900.000 persones més han mort en l'espera.
L'informe, elaborat per l'Associació Estatal de Directores i Gerents dels Serveis Socials a partir del portal de transparència de l'Imserso, indica que el 3,5% de la població espanyola necessita suport per a la seva vida. De fet, cada any augmenta el percentatge de ciutadans que demanen una prestació, a causa sobretot de l'envelliment. Ara bé, malgrat els esforços, els terminis de resolució s'allarguen gairebé un any a Catalunya. Això provoca que hi hagi persones dependents i famílies desateses, sense serveis ni prestacions econòmiques per poder cobrir les necessitats, i que cada dia 30 persones morin sense haver rebut cap servei.
Segons les dades de l'Observatori, a l'àmbit estatal, només Catalunya i Andalusia sumen prop de la meitat de les persones mortes a la llista d'espera. "Òbviament, això passa a causa del gran nombre de persones que es troben a les seves llistes d'espera i pels temps de gestió tan lents en la tramitació dels expedients", s'afirma a l'informe, que augura que a tot el conjunt espanyol, quan acabi l'any, haurà mort un dependent desatès cada 15 minuts.
El president de l'Associació, José Manuel Ramírez, ha lamentat a Efe que la llista d'espera al sistema de dependència es redueixi "a costa de reduir les quanties de les prestacions". Així, ha afirmat que les comunitats autònomes (les administracions competents) aposten per serveis que qualifica "de baix cost", com són el copagament per a una plaça de residència o els ajuts a les cuidadores familiars. A parer seu, aquestes opcions resulten "poc eficaces" per cobrir les necessitats de les persones beneficiàries. En xifres, la mitjana espanyola de despesa per persona atesa ha passat de 8.145 euros l'any 2010 a 5.986 euros. Això suposa un 26% menys d'inversió, malgrat que en aquests anys han crescut els costos de servei.
Incompliment de l'Estat
Tot i que la llei de la dependència fixa que l'Estat n'ha d'aportar la meitat dels costos, aquests no hi han arribat mai, ni tan sols amb l'últim pla de xoc. Aquesta mancança ha obligat les comunitats a incrementar la seva part, fins a cobrir el 60% del total, mentre que l'aportació dels usuaris es manté en un constant 20%.
Pel que fa a Catalunya, la Generalitat inverteix 1.438 euros per dependent, una xifra que suposa 80 euros més que la mitjana de les comunitats, però que queda lluny dels 1.820 euros que hi destina La Rioja i els 1.530 de la Comunitat de Madrid.
Precisament, la consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, va presentar la setmana passada un pla per simplificar els tràmits d'avaluació de grau i de l'assignació d'una prestació per escurçar els terminis d'espera tres mesos al llarg de tot l'any vinent. Avui dia, són 190.000 els catalans dependents en la llista d'espera. Aquesta és també la demanda de l'entitat professional, que reclama que no s'hagin de repetir els procediments per a noves demandes.