Més de 10.400 víctimes en l'any més mortífer a les rutes migratòries del Mediterrani

BarcelonaL'any que s'acaba, amb un Nadal marcat pel rescat de gairebé 600 migrants en 24 hores a les Canàries, també ha estat l'any en què el naufragi d'un cayuco amb una seixantena de persones a bord va fer témer des del primer moment que es tractava de la tragèdia migratòria més gran documentada a l'arxipèlag. Unes xifres que constaten el terrible balanç anual de l'ONG Caminando Fronteras. L'informe Monitoratge del dret a la vida 2024, que l'entitat ha presentat aquest dijous, situa el 2024 com el més mortífer des que recompten les víctimes de les rutes migratòries per arribar a Europa travessant el Mediterrani (2016). Des del gener fins al 15 de desembre del 2024, quan van tancar el recull de dades per a l'informe, en aquestes rutes han mort 10.457 persones, l'equivalent a 30 cada dia.

L'ONG ha analitzat 293 tragèdies en les diferents rutes migratòries. Entre elles hi ha 131 embarcacions que van desaparèixer sense deixar cap rastre. Entre les víctimes hi havia 421 dones i 1.538 nens i adolescents, unes xifres més altes del que se solia registrar en anys anteriors, quan la gran majoria de migrants que intentaven arribar a Europa per mar eren homes. La presència de dones i infants ha crescut encara més en determinades rutes: segons ha explicat la fundadora de Caminando Fronteras, Helena Maleno, en una entrevista a Catalunya Ràdio, el 20% de les víctimes mortals que intenten arribar a Ceuta per mar són nens i adolescents.

Com ja havia passat en anys anteriors, la ruta més letal (no només al Mediterrani, sinó a escala mundial) és l'Atlàntica cap a les illes Canàries: aquest any hi han mort o desaparegut 9.757 persones. Caminando Fronteras ha detectat més embarcacions que havien sortit de Mauritània, una ruta que s'ha "consolidat com el principal corredor migratori cap a les illes" i que s'ha cobrat 6.829 víctimes en dotze mesos. L'ONG també apunta que s'han consolidat rutes especialment perilloses com l'atlàntica cap a l'illa d'El Hierro i la ruta algeriana cap a les Balears, que suposen encara més risc tenint en compte la distància i la dificultat del trajecte.

"Un dol sense cossos"

Maleno, que ha coordinat l'informe que fa balanç del 2024, també ha incidit en la necessitat de trobar les persones desaparegudes després d'un naufragi. Des del 15 de desembre n'hi ha 442 d'il·localitzables i s'ha referit al patiment dels familiars que esperen tenir-ne notícies. "Moltes famílies són catalanes, viuen a Catalunya, estan buscant els seus desapareguts i pateixen un dol sense cossos, sense poder-los enterrar amb dignitat. Això també marca la vida de les comunitats a Catalunya", ha advertit.

Segons el seu parer, la causa principal d'aquest augment de morts al Mediterrani és "la inacció dels governs". De fet, una de les conclusions de l'informe que l'ONG ha publicat aquest dijous és que "els serveis de rescat avaluen arbitràriament les condicions de risc de les embarcacions, malgrat que saben que cap compleix els estàndards mínims de seguretat nàutica". Per a l'entitat, "aquesta arbitrarietat dona com a resultat demores o inacció davant d'embarcacions clarament en risc, cosa que ha provocat naufragis i morts evitables".

"Moltes tragèdies són evitables, no és veritat que per creuar una frontera t'hagis de morir i no és normal que això estigui acceptat", ha afegit Maleno. L'activista també ha valorat que l'omissió del deure de socors als migrants s'ha "establert com una forma de control migratori": "Ens hauria d'avergonyir".

El govern canari insisteix en la via judicial

Precisament aquest dijous, el portaveu del govern canari, Alfonso Cabello, ha advertit que l'executiu CC-PP continuarà endavant amb la via judicial contra el govern espanyol per les competències en estrangeria i immigració, concretament en referència als menors migrants. A parer seu, "s'està fent una mala interpretació de la normativa que fa que les Canàries assumeixi tot el pes en matèria migratòria".

Aquest any hauran arribat a les Canàries més de 45.000 migrants, uns 5.000 més que el 2023, i segons l'executiu entre ells hi ha més de 6.100 menors no acompanyats. Davant d'aquestes dades, Cabello ha reclamat "una resposta per part del conjunt de l'Estat" per encarar-ho. "Esperem que la responsabilitat i aquestes dades facin remoure consciències i puguem superar la confrontació política que impedeix arribar a un acord", ha afegit.