Mercè plebiscitària

BarcelonaGuerra de banderes al balcó de l’Ajuntament de Barcelona quan falten dos dies per a les eleccions catalanes. Si bé a primera hora d’ahir semblava que tots els focus els acapararia l’absència a la missa de l’alcaldessa, Ada Colau, el duel de banderes al balcó de l’Ajuntament va acabar ocupant el primer lloc del podi mediàtic. Davant la mirada atònita de govern i oposició, el líder d’ERC, Alfred Bosch, va penjar per sorpresa l’estelada al balcó del consistori. Acte seguit i com a resposta a la performance, el líder del PP, Alberto Fernández Díaz, va decidir penjar la bandera espanyola al balcó.

El primer tinent d’alcalde, Gerardo Pisarello -que després va justificar-se a través d’un tuit assegurant que no s’ho esperava i que li havia sortit l’“ànima republicana”-, va intentar evitar que el popular desplegués la bandera espanyola. El públic de la plaça Sant Jaume va censurar el gest de Fernández Díaz, a través de xiulets i càntics a favor de la independència, mentre Bosch demanava calma.

L’escena va durar pocs minuts i les dues banderes van ser retirades immediatament, però la polèmica ja estava servida. “Estem a favor de la llibertat d’expressió, però que es faci al balcó és una altra cosa. Em sap greu que s’intenti utilitzar electoralment en el dia de la festa de la ciutat”, va lamentar Colau, que va titllar l’escena d’“anècdota”. Al seu torn, Bosch va defensar que “l’estelada és un símbol d’esperança i de futur” i va afegir que no es va sentir ofès pel fet que Fernández Díaz pengés la bandera espanyola. “Cap bandera ofèn a ningú”, va insistir.

L’oposició, indignada

Alberto Fernández Díaz -l’altre protagonista del dia, que ja va dur a terme una escena semblant quan es va retirar el bust de Joan Carles I al saló de plens- va explicar que era “previsible” que aparegués una estelada i que no tenia pensat quedar-se de “braços plegats”. “És el moment d’expressar amb normalitat que et sents català i espanyol”, va sentenciar. La resta de partits de l’oposició van censurar l’acte i van reivindicar un clima de “respecte”. “No té cap sentit que des del balcó es donin espectacles com el de les banderes”, va expressar el líder de CiU i exalcalde de la ciutat, Xavier Trias, que va assenyalar que “la democràcia és ordre”.

Carina Mejías (Ciutadans) va anar un pas més enllà i va titllar de “lamentable” la picabaralla i va reivindicar que “els actes oficials han de ser actes festius en què tothom se senti representat”. Per la seva banda, el líder socialista, Jaume Collboni, va demanar clima de respecte a la festa major de Barcelona, però també “per a totes les creences religioses”, per criticar l’absència del govern de Barcelona en Comú a la missa de la Mercè.

I és que, per primer any, l’alcalde de la ciutat no assisteix a la missa de la Mercè, en defensa de l’aconfessionalitat de les institucions. Consegüentment, i en no tractar-se d’un acte oficial, els regidors dels altres partits no van lluir la tradicional banda vermella que els distingeix, com sempre havien fet. Durant l’homilia, el cardenal arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, va voler fer notar que estava molest per l’absència de Colau i va defensar que “la presència de les autoritats posa en relleu que s’està assistint a un acte que pertany a la religió, però també a la cultura de la ciutat”.

Sistach també va posar una pinzellada plebiscitària a l’homilia, assegurant que “no correspon a l’Església proposar una opció concreta”, però sí defensar “la legitimitat moral de totes les opcions polítiques que es basin en el respecte de la dignitat inalienable de les persones i dels pobles”. “Cal tenir presents els valors que han d’estructurar la societat: la justícia i l’atenció als més febles”, va insistir.

1,8 milions de persones

Com a declaració d’intencions, el govern de Barcelona en Comú va treure les tanques que sempre havien envoltat la plaça de la Mercè. Per primer any no hi va haver cap manifestació ni protesta a les portes de l’església, com sí que succeïa habitualment.

Però, a banda de les anècdotes del dia, el resultat final de la Mercè és que 1,8 milions de persones han participat en les festes sense incidents, segons va informar ahir, orgullosa, l’alcaldessa.