Dones que salven dones: una xarxa per superar la violència
El suport emocional i la independència econòmica són els pilars del programa de la Fundació Surt
BarcelonaLa Mercè Ordovás somriu quan recorda el dia que va trepitjar la Fundació Surt per primer cop. Explica, de manera anecdòtica, que ningú va demanar-li el DNI, un gest que, a desgrat seu, s'havia anat repetint al llarg del procés que finalment l'havia portat fins allà. "Em va tranquil·litzar", confessa sobre la inesperada rebuda, i afegeix: "Venia d'un procés de portar el carnet a la boca, on tot era molt complicat". Avui, recuperada de la violència masclista que va patir per part de la seva parella, ajuda altres dones que inicien el procés que ella també va haver de seguir.
Dotze dones amb experiències de violència i superació conformen la Xarxa de Mentores del Servei Integral de Recuperació i Empoderament (SIARE) de la Fundació Surt. La Mercè és una d'elles. Col·labora amb l'entitat de manera voluntària aportant les seves vivències personals a altres usuàries en fases poc avançades de la recuperació. Remarca que la seva tasca gira entorn de l'acompanyament, basat en un "efecte mirall", i no pas en la teràpia. El procés és gradual i avança a mesura que es construeix la confiança entre la dona i la mentora: "Al principi els dones petits elements perquè tornin a recuperar l'espai".
L'empoderament personal i molt especialment el laboral són claus en el procés. La fundació promou la incorporació al mercat de treball com a pas imprescindible per a la recuperació plena després d'una situació de violència masclista. La lluita per visibilitzar la violència econòmica és una prioritat perquè és una de les violències més quotidianes, tot i que Ordovás reconeix que sovint queda oblidada perquè és la més difícil de demostrar.
"Assegurar el terreny material, l'espai, el treball, i donar solvència és imprescindible en la recuperació d'una dona", sosté la mentora. A totes les usuàries se'ls projecta un espai d'inserció laboral després de valorar la seva formació i trajectòria individual. "Algunes dones necessiten més temps, altres tenen més recursos per sortir abans d'aquesta situació, i cal reconèixer la individualitat de cada dona”, subratlla.
Denuncia, a més, que en el món laboral el treball es precaritza en els sectors ocupats per dones, de manera que els seus salaris són "menyspreats" en aquelles famílies en què hi ha un agressor. Això, desgraciadament, en el millor dels casos. En moltes situacions de violència, l'agressor veu l'entorn laboral com una amenaça pel control [que exerceixen sobre la dona], fet que porta que moltes deixin de treballar i que les condemna a dependre econòmicament d'ell. Sovint les dones que viuen relacions violentes no les trenquen per falta d'independència financera, justament un dels eixos que acostuma a ser la pota més feble dels processos de superació.
Un problema de salut pública
Ordovás ho té clar: "La garantia que una dona que pateix violència masclista surti d'un centre recuperada i empoderada depèn dels diners". La mentora i la infermera assegura que això passa, en primer lloc, per reconèixer la violència masclista com un problema de salut pública. "No té ni raça, ni nivell econòmic, ni professió. Totes en podem ser víctimes i per això és un problema de salut", reivindica.
La mentora de la Fundació Surt considera essencial dedicar més recursos al tractament de les dones que han patit violència masclista i replantejar l'atenció que se'ls dona ara. "Com que no hi ha professionals dedicats específicament a això, una infermera atén la pacient un cop i després ha de tornar a agendar una visita. No pot fer un treball directe amb la pressió assistencial que hi ha", critica. I adverteix: "No pots tractar temes com aquests com si estiguessis empaquetant tomàquets perquè estàs abordant allò més íntim d'una persona, i es mereix un temps i un espai".
