Mercè multitudinària i amb absències

Collboni, com a alcalde accidental, presideix un seguici sense cap representant del Govern

Collboni presidint el seguici de la Mercè sense cap representant del Govern/ CÈLIA ATSET
Maria Ortega
24/09/2019
4 min

Barcelona“Espero que en les pròximes Festes de la Mercè qui us parla sigui l’alcalde”. I qui parlava era el socialista Jaume Collboni, que el setembre de l’any passat, segons les enquestes, tenia ben poques opcions de complir les seves paraules. Però ahir, dia de la Mercè, Collboni era alcalde. De manera accidental, perquè cobria Ada Colau, de viatge a Nova York representant Barcelona a la Cimera del Clima, però era alcalde. I va presidir amb tots els honors el tradicional seguici d’autoritats que va de la plaça de la Mercè, després de la missa, fins a l’Ajuntament, en una edició de la festa que, malgrat la pluja intensa de dissabte, va repetir les xifres d’assistència de l’any passat -més d’1,4 milions de persones comptant-hi les 90.000 del Piromusical- i va tornar a ser descentralitzada: ha trepitjat sis districtes en 17 escenaris i ha consolidat espais com el Parc de la Trinitat i la llera del riu Besòs.

Se sabia que Colau no seria al seguici ni al balcó de l’Ajuntament. Però ningú s’esperava que tampoc el president de la Generalitat, Quim Torra, ni cap representant del Govern -ni el president del Parlament, Roger Torrent- acompanyarien l’alcalde accidental en la passejada prèvia a la diada castellera. Collboni la va fer, en un fet insòlit en la història democràtica de la ciutat, acompanyat de la resta de regidors però no del president de la Generalita,t que, segons fonts del Govern, havia d’assistir a altres reunions i es va sumar a la festa ja a la plaça Sant Jaume. “S’ha trencat una tradició de 40 anys”, lamentava Collboni al ser preguntat per l’absència del president i després de remarcar que no en sabia el motiu. Tampoc la regidora Elsa Artadi, de Junts per Catalunya, el va saber explicar al ser preguntada per la mateixa qüestió. Collboni va celebrar que, amb tot, la Mercè havia aconseguit, altre cop, erigir-se com un “parèntesi” en la discussió política municipal i de país.

Ho va ser relativament, perquè les detencions d’independentistes de dilluns van marcar les valoracions tant dels grups unionistes com dels independentistes en l’habitual ronda de rodes de premsa per obrir el curs polític a la ciutat, en què també es van colar les declaracions sobre la decisió del Suprem d’avalar l’exhumació de Franco. La política municipal, de fet, hi va passar pràcticament de puntetes amb només alguna crítica a l’absència de Colau o a la manera com l’alcaldessa es posiciona davant el Procés. Si els grups independentistes li demanen més lideratge, els unionistes li qüestionen que no hagi tret el llaç groc del balcó.

Cs va exigir la dimissió de la regidora de Junts per Catalunya Elsa Artadi perquè, segons la formació taronja, dona “suport als que exerceixen la violència”. La seva portaveu, Luz Guilarte, va felicitar la Guàrdia Civil per haver detingut “integrants de comandos separatistes” que, va dir, presumptament estarien en possessió de material que permetria un “atac terrorista”. Els regidors de Cs no van sortir al balcó, com tampoc ho havien fet l’any anterior, perquè hi havia el llaç groc. També el PP va criticar la simbologia, tot i que Josep Bou sí que hi va sortir “per respecte”.

Cs i el PP també van coincidir a deixar clar que acataven la sentència sobre Franco. Un Bou teatral va fer el símbol de silenci per deixar clar que aquesta és l’única resposta que es pot donar al Suprem davant la imminència de la sentència al Procés. Artadi (JxCat) i Ernest Maragall (ERC) van remarcar l’absència de Joaquim Forn, empresonat a Lledoners, i el fet que la ciutat hagi sabut combinar la festa d’aquests dies i la protesta per les detencions. “Ens estem entrenant pel que sabem que haurem d’assumir les pròximes setmanes: l’exigència de llibertat”, va dir Maragall que, tot i encapçalar l’oposició, no va criticar l’absència de Colau, sinó que va posar en valor la importància d’emprendre accions per fer front al canvi climàtic i, per tant, d’assistir a la cimera de Nova York. I Artadi va carregar contra Cs per tuits com el de Lorena Roldán en què vinculava el clam que el president Quim Torra va fer als CDR -“apreteu ”- amb les detencions d’ahir. “És gravíssim”, va dir després de remarcar que estudiarien quines conseqüències poden tenir.

Missa fora de programa

Manuel Valls, de Barcelona pel Canvi, era un dels -molts- regidors que havien de viure ahir la seva primera Mercè però es va convertir en un altre dels absents. Està de viatge de noces. La seva número dos, Eva Parera, es va sumar a la petició que també va fer el PP que la missa de la Mercè torni a formar part del programa oficial de festes. Collboni ho va rebutjar i va tancar files amb els comuns, que són els que van decidir desvincular la litúrgia de la festa. El programa, va defensar, ha de ser laic, i després qui vulgui que vagi a missa. Ahir hi van assistir regidors de totes les formacions.

La festa consolida la descentralització

La pluja, sobretot la que va caure amb força dissabte, ha marcat l’edició de les Festes de la Mercè d’aquest any, que van començar divendres amb el pregó de Manuela Carmena. Finalment, la festa s’ha imposat a la pluja. La Mercè d’aquest 2019 ha tancat amb unes xifres de participació molt semblants a les de l’any passat: 1,3 milions de persones, a les qual s’han de sumar les 90.000 que, segons fonts municipals, es van aplegar a l’avinguda Maria Cristina per veure el Piromusical. Segons el tinent d’alcalde de Cultura, Joan Subirats, només es van haver de suspendre una vintena d’actuacions que, en la majoria de casos, es van poder veure en algun altre horari. L’escenari més concorregut va ser el Parc de la Ciutadella i l’avinguda Lluís Companys, per on el consistori calcula que hi van passar unes 176.462 persones. La platja del Bogatell, amb 135.000 assistents als concerts, i l’avinguda Maria Cristina, amb 125.000 persones en quatre dies, han sigut els espais més massius. I la Mercè ha consolidat escenaris que s’han sumat a la festa amb la voluntat de descentralitzar-la, com el Parc de la Trinitat, dedicat a la cultura africana, que ha aplegat 15.000 persones - xifra, això sí, força més baixa que la de l’any passat- i la llera del Besòs, amb un sol dia de programació i dedicada a Pallassos Sense Fronteres, per on van passar unes 11.000 persones.

stats