Mercabarna, l’Hospital de Bellvitge i l’aeroport: radiografia de la Catalunya inundable

BarcelonaLes devastadores inundacions que va viure València fa una setmana han tornat a reobrir el debat sobre la gestió del risc d'inundació que es fa al nostre país, que ha conviscut durant segles amb aquesta feblesa comuna en totes les zones de clima mediterrani. Tot i tenir rius relativament curts, el territori català té un mosaic climàtic i geogràfic que el fa especialment vulnerable davant d'episodis com el dels últims dies, amb pluges torrencials freqüents, rieres i torrents que recorren poca distància, però que experimenten crescudes sobtades i rius que desemboquen o passen per les principals àrees urbanes.

Aquesta vulnerabilitat s'explica perquè al risc d'inundació hi hem de sumar l'exposició a la força de l'aigua de centenars de milers de persones, activitats econòmiques i infraestructures. En concret, un 15% de les zones urbanes i prop d'un 10% de la població de Catalunya es troben en zona inundable i han de conviure amb la possibilitat de rebre l'impacte d'uns aiguats que els experts asseguren que cada cop seran més intensos per l'augment progressiu de la temperatura del planeta.

La delimitació de zones inundables es realitza a partir de les zones que es poden inundar en un període de retorn de 500 anys, que implica que la probabilitat d'inundació és d'1 entre 500; és a dir, d'un 0,2%. Això pot semblar un esdeveniment molt poc probable, però és la mateixa que tenien moltes de les zones pròximes a València que es van inundar el passat 29 d'octubre. Actualment, però, hi ha moltes activitats que es fan dins d'aquestes zones inundables ja conegudes perquè en les darreres dècades s'han executat obres i projectes urbanístics que han donat l'esquena a aquest risc.

Entre aquestes zones inundables hi trobem bona part de la trama urbana de ciutats com Girona, Vilassar de Mar, el Prat de Llobregat o Tortosa. Gairebé tots els polígons industrials de la ciutat de Barcelona emplaçats al costat Besòs de la ciutat, la totalitat del delta de l'Ebre o centres comercials com l'Splau de Cornellà de Llobregat o una part de la Maquinista, a Barcelona, entre d'altres. Però també hi trobem infraestructures i equipaments essencials com l'Hospital de Bellvitge, l'aeroport del Prat, les estacions de tren de municipis com Sant Boi de Llobregat, Balaguer i Malgrat de Mar o el centre de distribució alimentària Mercabarna, que engloba centenars d'empreses i que és crucial per abastir aliments a milions de persones.

Aquests són només alguns dels exemples del nostre país, però hi ha centenars d'equipaments vulnerables al risc d'inundació emplaçats directament en zones inundables com centres de salut, centres escolars o residències d'avis, que, com hem vist darrerament, atenen persones que són especialment vulnerables en cas de riuada. Un cop d'ull als mapes de Protecció Civil permet observar també com hi ha altres equipaments clau en zones inundables, entre els quals més de 200 escoles i universitats com ara el Campus Universitari de Cappont, a tocar del riu Segre a Lleida. Pel que fa als hospitals, només el de Bellvitge té espais dins de zones inundables, si bé d'altres com l'Hospital Josep Trueta de Girona o l'Hospital Sant Joan de Déu de Martorell estan a tocar d'aquestes zones.

Un nou mapa de zones inundables

Davant d'aquesta situació, el Govern ha posat en marxa un pla per revisar a fons el model de protecció davant de possibles inundacions. Aquest dimarts, la portaveu de l'executiu català, Sílvia Paneque, va explicar que s'encarregarà a l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) que completi el mapa de les zones inundables de Catalunya i el tingui a punt durant la primera meitat de l'any que ve. Serà a partir d'aquest mapa que el Govern prendrà les mesures pertinents per garantir la seguretat de la ciutadania; unes mesures entre les quals, ha admès Paneque, hi podria haver el "trasllat, eliminació o reducció" d'aquelles activitats que no puguin protegir-se de les inundacions.

La catedràtica del departament de Física Aplicada de la Universitat de Barcelona (UB) Carme Llasat, que des del 1996 dirigeix el Grup d'Anàlisi de Situacions Meteorològiques Adverses, defensa que cal revisar a fons la legislació. En conversa amb l'ARA, planteja la necessitat, per exemple, de prohibir que hi hagi residències d'avis o centres amb persones amb baixa mobilitat en soterranis de zones inundables. També qüestiona si no caldria desconstruir o desplaçar càmpings com els que hi ha entre Malgrat de Mar i Blanes, a la desembocadura del Tordera.

Llasat lamenta també que fins ara s'ha tingut poc present el risc d'inundació que hi ha a algunes zones de Catalunya com ara el Maresme, que ha patit més de 150 episodis d'inundacions –més o menys greus– des de 1900, i subratlla que és imprescindible que tots els municipis amb zones inundables tinguin un pla municipal de Protecció Civil per fer-hi front. Precisament, aquest dimarts el Govern ha anunciat que destinarà 20 milions d'euros a fer que tots els municipis catalans disposin d'un pla de protecció civil vigent i actualitzat, degudament homologat i implantat, en un període de dos anys. Així mateix, s'ha encarregat a la conselleria d'Interior la revisió dels protocols d'actuació davant catàstrofes i, si és necessari, la modificació de la normativa.

L'impacte del canvi climàtic

El mapes de perillositat i risc d'inundació actuals es van aprovar majoritàriament l'any 2020, després d'haver estat elaborats l'any 2019, però actualment l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ja està duent a terme una reavaluació de la cartografia per adaptar-los al context de crisi climàtica actual. De fet, el Pla de Gestió del Risc d'Inundació (PGRI) vigent ja incorpora estudis que avaluen l'efecte del canvi climàtic sobre les inundacions, que en alguns casos preveuen un increment del risc d'inundació en zones que a hores d'ara ja es consideren prioritàries pel seu risc d'inundació.

En concret, el PGRI identifica com a zones prioritàries d'actuació les conques de la Muga i la Mugueta, les rieres del Maresme i les metropolitanes, la conca del Tordera, la conca del Ter-Daró, la conca les rieres del Garraf, les conques de la Costa Brava i la conca del Besòs. D'acord amb aquests càlculs i estudis, el pla INUNCAT obliga tots els municipis amb risc d'inundació a elaborar plans de protecció civil, però tal com va explicar l'ARA 237 municipis el tenen caducat i 60 no l'han arribat a redactar mai. Palafolls, al Maresme, és un dels municipis que encara no té aprovat un pla de protecció civil, tot i haver patit els efectes del desbordament de la Tordera durant el temporal Glòria del 2020, que va destruir el pont que uneix Blanes i Malgrat de Mar.