Menys vacances a l’estiu, una idea aparcada (per ara)

BarcelonaQuan aquest dijous el milió llarg d’alumnes catalans tornin a les aules farà 82 dies que en van sortir. Són, doncs, gairebé tres mesos seguits de vacances, pràcticament una anomalia si es comparen amb la resta de calendaris escolars europeus. Però obrir aquest debat a Catalunya és obrir la caixa dels trons perquè s’hi lliguen debats -i interessos- que van molt més enllà de les aules: des dels drets laborals dels docents fins a les dificultats de conciliació familiar, passant pel clima o les desigualtats en l’accés a les activitats de lleure. Un sudoku d’opinions difícil d’encaixar i posar d’acord. El departament d’Educació admet que la llarga aturada estiuenca no és positiva per als alumnes, però és prudent: no farà cap canvi sense el consens de la comunitat educativa.

“Cap estudi internacional diu que aturar tres mesos sigui positiu”, afirma Carles Martínez, director general de Polítiques Educatives. Diu, de fet, que és partidari de “generar una nova mirada” i no limitar-se a “petits retocs” en el calendari, i que cal “adaptar-se a la realitat social actual”. Què vol dir, això? Martínez apunta que és “viable” canviar properament el calendari escolar per escurçar l’aturada d’estiu i repartir aquests dies durant el curs, però deixa clar, també, que és necessari “un marc de consens amb la comunitat educativa que racionalitzi un calendari que incrementi l’equitat del sistema”.

Ara per ara, aquest consens no hi és. Ho deixen clar els actors consultats per l’ARA que, si bé reconeixen que el model actual no és l’òptim i s’obren a negociar canvis, no es posen d’acord en com estructurar el calendari. La idea més repetida és que els dies que es guanyarien començant abans l’escola, es recuperarien allargant les vacances de Nadal o establint una setmana blanca a finals de febrer. És el que l’any 2009 va deixar escrit el Consell Escolar de Catalunya: “És necessari escurçar els períodes de vacances dels alumnes, especialment les vacances estivals, i racionalitzar la resta de períodes lectius”. Aquest organisme consultiu, que agrupa tots els actors de la comunitat educativa, defensava que calia acostar-se als models europeus i “ajustar-se millor als criteris educatius”. L’informe avalava així la setmana blanca, la principal i última modificació que s’ha fet al calendari escolar català. El 2009, l’aleshores conseller Ernest Maragall va anunciar que el curs següent, el 2010-2011, començaria abans i que les classes s’aturarien una setmana al febrer. La mesura va generar molta confusió, i més encara quan a la tardor del 2010 hi va haver canvi de govern i, ja amb Irene Rigau a la conselleria, es va retallar la partida per subvencionar les activitats alternatives a les classes. “Poc lleure i molts avis”, titulava l’ARA el febrer del 2011. Mai més s’ha repetit.

La conciliació, un factor clau

A l’hora de parlar de canvis en el calendari escolar la majoria de veus apunten que, en el fons, el gran problema és el calendari laboral de pares i mares, que dificulta la conciliació familiar. “Si l’alumnat té 14 o 15 setmanes de vacances cada any i les famílies 4 o 5, és obvi que mai podrem cobrir totes les vacances dels nens”, afirma Belén Tascón, presidenta de la Fapac, la federació que agrupa les associacions de famílies de les escoles. La representant de les famílies defensa que, en paral·lel als canvis a les escoles, també cal que el Govern i les empreses flexibilitzin el mercat laboral i permetin no treballar, fer teletreball o reduir hores a la feina en períodes d’aturada a les aules. És, en altres paraules, el que apunta Daniel Rubio, un lector de l’ARA, al fòrum de debat del diari: “Parlem més aviat d’un problema de mercat laboral i familiar que no pas educatiu”. En el mateix mur, el David explica: “És difícil conciliar feina i tantes vacances. És gràcies als avis i als casals -a vegades a preu d’or- que podem tirar endavant”. La Marta afegeix, en aquest sentit, que repartir les vacances pel calendari seria una mesura d’estalvi per a les famílies: “No has de pagar tants casals de cop a l’estiu”.

Ara bé, hi ha qui considera que els tres mesos de vacances actuals no són una mala fórmula. Ramon Font, portaveu del sindicat de mestres USTEC-STEs, dona alguns arguments: el primer, que trencar la rutina tant de temps “pot ser positiu per a la maduració dels alumnes”; el segon, que les altes temperatures a l’estiu a Catalunya “no donen gaire marge” per avançar les classes; i el tercer, que “mai la funció de l’escola ha estat cuidar els nens de les famílies”. “L’escola no és un pàrquing. Entenc que les famílies no saben on portar els nens al setembre, però que hagi de ser a l’escola és molt qüestionable”, afirma. I afegeix una quarta idea: si els nens tornen abans a l’aula suposarà que els mestres i professors també retallin vacances a l’estiu -ara comencen a treballar l’1 de setembre per preparar el curs-. “Seria un cop de martell a la moral del professorat, un col·lectiu que fa 10 anys que pateix retallades”, assegura. Des de CCOO, però, no ho veuen igual. “Si recuperem els dies que perdem a l’agost i setembre, no seria una retallada de drets laborals”, afirma Manel Pulido, de la sectorial d’educació de CCOO. El més important, diu, és prendre la decisió pensant en els alumnes i vigilant, alhora, que “no empitjorin les condicions laborals dels docents i dels treballadors del lleure”.

En tot cas, els dos sindicats donen la culpa de la ineficiència del model actual al fet de basar-se en les festes religioses. “La inestabilitat de la Setmana Santa ens perjudica tot el curs”, lamenta Font. Pulido també reclama fixar un calendari estable per fer-lo “raonable i coherent”.

I els experts, què hi diuen? La Fundació Jaume Bofill i la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica van elaborar fa pocs mesos una proposta d’horaris escolars que planteja fer les mateixes hores de classe però redistribuint-les (retallar el temps de migdia, avançar el final de les extraescolars i eliminar la jornada intensiva). L’informe, que ha tingut força bona rebuda entre la comunitat educativa i al departament, no debat l’organització del calendari. Diversos estudis previs de la Fundació, però, deixen clar que són dos temes que van lligats: “Els països que opten per tenir menys setmanes de classe solen tenir jornades diàries més llargues -per exemple, Bèlgica, el Canadà, França, Islàndia, Irlanda, Luxemburg i Espanya. [...] L’OCDE valora més positivament l’opció de distribuir les hores en més setmanes de classe, de manera que es disposa de més flexibilitat en l’organització de la jornada escolar i això permet incloure activitats no lectives al dia escolar”. Espanya és el segon país de la UE amb més hores lectives a l’ESO i el tercer a primària: la llei espanyola estableix un mínim de 175 dies lectius, i deixa a criteri de les comunitats com es reparteixen.

Aquest debat, però, no és damunt la taula a Catalunya. Els horaris i calendaris escolars són un factor decisiu en l’organització familiar, per la qual cosa qualsevol canvi impacta en la resta de la societat. I justament per aquest motiu és tan difícil trobar un model que satisfaci totes les parts. Com diu el reconegut pedagog Ángel Pérez Gómez, “hi ha molt de no-escola en l’horari escolar i hi ha molt d’escola en l’espai i el temps posteriors a l’horari escolar”.

Un dels països amb més vacances

França: cada 7 setmanes, 2 de lliures

A França el curs escolar va començar el 2 de setembre, però d’aquí un mes i mig els alumnes tornaran a tenir vacances. És el que es coneix com el 7+2: per cada set setmanes de curs, dues de vacances. Sense comptar els dos mesos de vacances d’estiu. De fet, França és un dels països on els escolars gaudeixen de més vacances: aquest curs no aniran a l’escola durant 16 setmanes. L’objectiu del 7+2 és que els alumnes descansin, però algunes veus contràries expliquen que això no fa res més que tallar el ritme escolar. A més, les famílies han de fer mans i mànigues per tenir-los ocupats o per trobar algú que se n’ocupi. La primera opció són sovint els avis, tot i que no sempre és possible. Alícia Sans.

Suècia: vacances més repartides

Cada estació de l’any a Suècia, com passa a la resta dels països nòrdics, té el seu període de vacances. Les d’estiu són les més llargues -tot i que són més curtes que a Catalunya-: entre 7 i 9 setmanes en funció del país. Per norma general, comencen a principis o mitjans de juny i s’allarguen fins a mitjans d’agost: a Suècia i Finlàndia comencen abans que a Noruega i Dinamarca, aquest últim el país amb menys dies de vacances d’estiu. Durant el curs hi ha diversos períodes de descans: una setmana a la tardor, dues per Nadal, una altra al febrer o al març -la setmana esportiva, sovint destinada a anar a esquiar-i, finalment, la Setmana Santa. Núria Masclans

Estat Units: sense un patró fix

Depèn d’on visquis, tindràs un horari o un altre. Les escoles públiques nord-americanes tendeixen a començar l’any escolar a mitjans d’agost o principis de setembre i a acabar-lo entre finals de maig i principis de juny. Però n’hi ha de privades que fan un calendari homogeni al llarg de tot l’any: cada nou setmanes escolars en tenen dues de festa. Tret de l’estiu, quan tenen aproximadament un mes per separar els cursos. Les escoles públiques acostumen a tenir també una setmana blanca al febrer i una setmana de vacances a la primavera, que pot coincidir o no amb la Setmana Santa. L’aturada de Nadal, això sí, és més curta que la nostra.