Menys 'topless' a les piscines que a les platges

BarcelonaEl topless i el nudisme són pràctiques habituals a les platges, però encara ara hi ha certa reticència al fet que les dones vagin amb els pits a l'aire a les piscines. De fet, aquest estiu és el primer en què oficialment les dones tenen suport legal per anar amb els pits a l'aire, donar el pit o portar un banyador integral (que cobreix cames i braços, i fins i tot el cap per a les dones) després que el departament d'Igualtat i Feminismes comuniqués als ajuntaments que prohibir-ho és una discriminació.

Tot i que cap de les dones entrevistades per aquest reportatge declara que hagi tingut un problema per fer topless en una piscina, no totes s'hi senten còmodes: “És com anar pel carrer fent topless”, opina Valentina Floris, usuària de les Piscines Picornell de Barcelona, on fa anys que es permet a les dones anar amb el tors nu, tot i que les que fan topless són, a simple vista, una minoria. Maria Elena Bencós tampoc no se sent igual de còmoda a la piscina que a la platja, perquè considera que la piscina “és més familiar”.

Hi ha el factor de la vergonya de topar fent topless amb algú conegut o ser l'única fent-ho. “Si no veig ningú fent topless, jo tampoc en faig”, concedeix Mari Carmen Ibáñez, una altra habitual de les piscines que prefereix no portar la part de dalt del banyador però que se sent condicionada per la presència d'altres companyes. Ho diu mentre descansa en una gandula al costat d'una altra dona que també ensenya els pits.

Pressió estètica

La pressió estètica que recau sobretot en les dones també és una variable que entra en joc a l'hora de deixar els sostenidors del biquini a l'armari, perquè se senten observades i jutjades i pensen que no compleixen els cànons de bellesa establerts. “Jo no faig topless perquè no tinc pit, estic operada”, diu asseguda Pilar Lahoz, que vesteix banyador per evitar que li toqui el sol a la cicatriu. Elise Ruffat, en canvi, ha deixat aparcat temporalment el topless, tant en platges com en piscines, perquè està embarassada.

L’edat, per a algunes dones, també és un factor determinant. “Jo tinc 72 anys i no vull espantar ningú –diu rient Pilar Roig, una altra banyista de les Piscines Picornell–. A més, als meus temps no es portava i la meva mare era estricta. En canvi, la meva filla sí que fa topless”.

L'exemple matern

Valentina Floris era de més jove una habitual del topless, però, ara, amb dues filles adolescents, explica que es tapa perquè no vol que per voler imitar-la tinguin alguna mala experiència de "comentaris i coses pitjors", i compara aquesta situació amb la seguretat que li donava el seu marit "de quasi dos metres" quan ella anava amb els mugrons a l'aire.

La Laura i la Grace, turistes del Regne Unit, expliquen que elles no es treuen la part de dalt del banyador perquè “a Anglaterra està prohibit”, però s'equivoquen. Tant Anglaterra com Espanya prohibeixen l'exhibicionisme, però no el topless. A l'altra banda de la piscina, tres amigues fan topless. Totes tres prefereixen no dur un teixit que consideren innecessari i no entenen que pugui ni tan sols qüestionar-se: “El top és incòmode, per què els homes poden no portar-ne i nosaltres no? Per què quan es parla de topless es fa referència només a les dones, si els homes també van amb el pit descobert?”, sentencien amb malestar.