Menys de la meitat dels professors utilitzen habitualment el català per dirigir-se a tota la classe

BarcelonaEl català està en clar retrocés a les aules i es parla cada vegada menys. "Volem revertir aquesta situació i volem fer-ho ja, hem de passar a l'acció", ha dit el conseller Josep Gonzàlez-Cambray aquest matí, durant la presentació de les dades i d'un nou pla d'acció de promoció del català als centres educatius. La situació del català en l'educació preocupa especialment al Govern ara que hi ha posat dades.

Segons els càlculs de l'executiu, l'ús del català entre l'alumnat de 4t d'ESO per dirigir-se als professors ha passat de ser d'un 56% l'any 2006 i un 53% el 2013 a només un 39,4% aquest 2021. I el que encara amoïna més la conselleria d'Educació: els professors que utilitzen "sempre" o "gairebé sempre" el català a classe també van a la baixa. Actualment la xifra ha caigut de gairebé un 64% el 2006 i un 61% el 2013 a un 46,8% avui. "Constatem un ús poc freqüent en els diferents contextos d'aprenentatge i una tendència entre els professors, i que aquesta situació també es dona en els temps no lectius, als menjadors, a les extraescolars i al pati", ha dit el conseller.

L'ús habitual del català també cau en picat entre els alumnes a l'hora d'interactuar a classe per fer activitats, per exemple. Si el 2006 el 67,8% dels alumnes deien que les activitats de grup les feien en català "sempre" o "quasi sempre", ara només el 21,4% manifesten que fan servir aquesta llengua. "Fins ara teníem percepcions i ara tenim dades", ha dit Gonzàlez-Cambray en referència a aquestes xifres, que formen part d'un informe que encara no s'ha acabat del Consell d'Avaluació de Catalunya. "Hem d'actuar com més ràpid millor. És una qüestió de país", ha insistit.

Es crearan grups impulsors del català

“És evident i reconeixem que no s’ha fet prou els últims anys i identifiquem i reconeixem que hem de passar a l’acció”, ha admès Gonzàlez-Cambray. La situació no agrada al Govern i, per revertir-la, ha presentat un pla de promoció del català a les aules que hauria d'ajudar a millorar les dades. Es tracta d'un pla que serà obligatori per a tots els centres i que començarà a aplicar-se aquest mateix curs. En quatre anys el departament espera que ja s'estigui aplicant a tots els centres públics i concertats de Catalunya.

El pla es basa en "grups impulsors" del català, que es formaran amb mestres, professors i directius dels mateixos centres. Començarà amb un programa pilot de 200 centres i s'escalarà en 1.000 centres cada any i durant quatre anys fins a assolir la totalitat dels centres a Catalunya. El conseller, però, no ha volgut detallar quina partida econòmica es destinarà a aquesta nova mesura d'impuls al català: "Ho anirem veient a mesura que apliquem el pla, però el que sí que puc dir és que ens hem dotat de la partida necessària als pressupostos del 2022", ha resumit. "Els 120.000 professionals de la docència d'aquest país hi passaran i així sensibilitzarem i els donarem eines per mantenir l'ús del català", ha argumentat Gonzàlez-Cambray, sobre el paper que tindran els grups impulsors a l'hora de dissenyar les estratègies de cada centre i compartir-les amb el claustre perquè s'implementin.

Ara mateix, segons ha explicat el conseller, encara s'està fent la recopilació de dades i l'elaboració d'indicadors sobre el que passa amb els usos del català a les aules. Després hauran de fer la tria dels primers centres en els quals es començarà el pla. "Seran escoles, instituts, centres de formació professional, centres públics i també concertats", ha detallat Gonzàlez-Cambray. El segon trimestre del curs 2021-2022 es crearan els "grups impulsors" i durant el tercer trimestre es començarà a aplicar.

Paral·lelament, els departaments d'Educació i de Recerca i Universitats també treballen per assegurar que els graus universitaris del sector educatiu i el màster de professorat tinguin els continguts que calen "perquè els docents surtin preparats i amb les eines necessàries per aplicar el model d'escola catalana", ha dit el conseller. A més, el Govern té la intenció que el pla tingui resultats avaluables, amb dades i indicadors per tenir controlada la situació del català a les aules en el futur.

A principis de setembre, el conseller ja va admetre en una entrevista a l’ARA que l'ús del català a les escoles era preocupant. “No tots els professors imparteixen les classes en català”, va dir, i ja va anunciar “un projecte” per acompanyar i formar els docents, un projecte que aquest dijous s'ha concretat. La polèmica sobre l'ús de català a les aules, a més, podria fer-se més gran quan el Tribunal Suprem resolgui, amb tota probabilitat, que les escoles de Catalunya han de fer el 25% de les classes en castellà, tal com va sentenciar fa uns mesos el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Un pla transversal per al català

Durant la presentació de les dades i el pla a educació, que s'ha fet a la seu del departament de Cultura, la consellera del ram, Natàlia Garriga, també ha volgut deixar clar que la situació "de feblesa" del català no es limita només als centres educatius. En aquest sentit, Garriga ha subratllat que els plans del Govern per a la promoció de la llengua també s'estendran a la resta de departaments, per tractar el tema de manera transversal. "Entrem en una nova etapa de la política lingüística", ha dit la consellera. "No vull ser alarmista: la llengua catalana té febleses però també té oportunitats", ha matisat, alhora que ha assegurat que el seu departament treballarà en aquesta "qüestió de país" per millorar la situació i l'ús del català en tots els àmbits.