Menys de la meitat dels metges parlen en català amb els pacients

BarcelonaEl català desapareix de les consultes mèdiques: només un 26,4% dels pacients es dirigeix exclusivament en català al seu metge, una xifra que ha baixat 12 punts en quinze anys. I, ara, un estudi elaborat pel Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) diu que menys de la meitat dels facultatius (47,8%) utilitzen el català de manera habitual per comunicar-se amb els pacients. Tot això, però, malgrat que un 87% dels metges afirmen que entenen aquesta llengua i un 69,1% que la parlen.

Segons l'anàlisi Estudi sobre les necessitats i coneixements lingüístics dels metges a l’assistència sanitària, basada en una enquesta que l'any passat van respondre més de 1.300 professionals, el 45,3% dels metges no han fet encara cap curs de català, tot i que un 92% d'aquests professionals diu que hi té interès i creu que seria útil. Entre els principals obstacles per fer la formació, els enquestats assenyalen la falta de temps i d'ofertes. De fet, un 47,8% afirmen que aprenen la llengua amb el contacte amb els pacients en el dia a dia a la consulta.

Ara bé, les xifres relacionades amb aquest contacte constaten que només el 47,8% dels metges utilitzen el català de manera habitual per comunicar-se amb els pacients durant les consultes. Amb diferències generacionals: els metges més joves, sobretot la franja d'entre 30 i 44 anys –que coincideix amb els percentatges més elevats de professionals nascuts fora de Catalunya–, són els que parlen menys català amb els seus pacients. De fet, el 75,7% dels metges de 60 anys o més utilitza el català habitualment i, en canvi, a la franja de 30 a 44 anys només ho fa el 30,1%. 

També segons l'enquesta, el 55,3% dels metges enquestats es dirigeixen inicialment als seus pacients en català, però un 63% canvien automàticament de llengua si la resposta és en castellà. A la inversa, un 43,1% s'adrecen al pacient en castellà i, d'aquests, un 45,6% canvien de llengua si la persona a qui estan atenent respon en català. Dels metges que s'adrecen en català als pacients, només un 20,8% continuen si comproven que el pacient els comprèn, i, dels metges que inicialment parlen en castellà, el 41,4% el mantenen si perceben que se'ls entén.

Més interès fora de la UE

Segons aquesta enquesta, el català és la llengua materna del 37,6% dels metges que exerceixen a Catalunya, mentre que el castellà ho és del 52,2%. L'ús del català, però, és més habitual entre companys que no pas durant la jornada assistencial amb pacients, i arriba a un 55,6%. Sobre l'interès dels facultatius en aprendre català o millorar-lo, el 67% dels metges nascuts fora de Catalunya diuen que volen perfeccionar les seves competències en llengua catalana. En el cas dels que arriben de països extracomunitaris, el 80,1% afirmen que volen millorar el seu nivell de català. Pel que fa als nascuts a altres comunitats de l'Estat i a països de la Unió Europea, els percentatges se situen en el 50,4% i el 55,7% respectivament. 

La realitat, però, és que l'ús del català a les consultes mèdiques ha caigut en els darrers anys. L'arribada de població immigrada en pot ser un motiu, però també la gran mobilitat dels professionals i el relleu generacional. En els pròxims anys es calcula que hi haurà un 20% de vacants en medicina i infermeria a Catalunya, i s'espera que l'arribada de professionals de fora continuï.

Demanen més oferta formativa

Amb aquests resultats, el Col·legi ha reclamat a la conselleria de Salut una oferta formativa gratuïta, flexible i interactiva perquè els metges que ho vulguin, aprenguin català i que, a més, es tingui en compte l'aprenentatge de vocabulari específic de l’àmbit sanitari i assistencial. També ha demanat el "compromís" de les entitats contractadores amb aquesta formació, que preveu que habitualment es desenvolupi en horari laboral. Segons els resultats de l'anàlisi, els enquestats consideren que "l’oferta actual no és adequada ni prou accessible".

Del total de places que ofereix el Consorci de Normalització Lingüística (CNL), el Col·legi planteja reservar-ne 1.600 només per als metges que cada any arriben a Catalunya procedents d’altres països, especialment per als extracomunitaris que, malgrat tenir "bona predisposició" per millorar les competències en català, presenten nivells més baixos d’habilitats lingüístiques, tant actives com passives.