El nombre de menors que han comès una agressió masclista creix un 40% en dos anys

BarcelonaRepresenten un percentatge molt petit respecte als més de 3.200 menors que passen pel circuit de Justícia Juvenil en un any -segons les dades estadístiques del departament-, però es tracta d’una realitat cada vegada més freqüent. “Fa sis o set anys era un tipus delictiu inexistent, però cada vegada ens hi trobem més. Tot i les campanyes de sensibilització, continuen vigents molts estereotips”, explica el coordinador de l’equip de medi obert a Tarragona i les Terres de l’Ebre de la direcció general d’Execució Penal i Justícia Juvenil, Jordi Burcet.

Des del 2016, el nombre de joves que han comès un delicte relacionat amb el masclisme ha crescut un 40%. Es tracta sobretot de delictes sexuals. La majoria de joves que els han comès estan en llibertat vigilada i passen per un programa individualitzat de tractament.

Els tècnics intenten fer una feina de “reconstrucció” emocional, perquè superin aquests estereotips, siguin conscients del que han fet i puguin afrontar una relació sana de parella i també en l’àmbit de la llar, perquè les conductes agressives o de control tampoc no es reprodueixin en aquest espai.

Falta de suport afectiu

No hi ha un perfil concret dels menors que cometen una agressió masclista, però tots comparteixen una mancança: “La dificultat de mostrar afecte en els nois està creixent”, explica Burcet. No és només que hi hagi un “aprenentatge” deficitari pel que fa a sexualitat a casa, sinó que els joves tampoc han viscut una relació d’afectivitat dins de la família i reprodueixen aquestes mancances a l’hora d’estar en parella o d’encarar la sexualitat.

Segons Burcet, l’altre gran problema és la supervivència dels clixés entre aquests joves. “La figura dominant del noi, la gelosia, el control, la recerca de noies sexis i predisposades, es reprodueixen molt”, explica el tècnic, que també alerta que es busquen referents en la pornografia.

L’abordatge sempre és individual. S’avalua el risc, es treballa amb els pares, es fa una intervenció psicològica i s’inclouen trobades grupals per treballar un mateix aspecte amb joves que han comès un delicte semblant. A Tarragona, per exemple, s’han destinat recursos del programa del Pacte d’Estat contra la Violència Masclista per fer un taller de teatre social entre víctimes i agressors menors.