Un menor, investigat durant un any sense proves

BarcelonaEl 19 de juny del 2020 una jutge acorda l’internament en un centre de justícia juvenil d’un menor estranger en situació de desemparament, a qui es relaciona amb un robatori violent a un altre jove –ja major d’edat– als voltants de l’estació de Sants de Barcelona. A sobre de la taula de la jutge només hi ha la versió de la víctima i la de l’arrestat, absolutament contraposades, i la d’un testimoni que corrobora el relat del noi detingut. Tot i així, decreta l’internament. Un mes després l’Audiència de Barcelona ordena l’excarceració del noi per falta de proves. El cas, però, queda obert a la Fiscalia de Menors, que és qui s’encarrega de la investigació de tots els casos que afecten adolescents d’entre 15 i 18 anys. Un any després, el ministeri públic també ha decidit arxivar la investigació. El criteri és el mateix que ja havia exposat l’Audiència el juliol del 2020: “No resulta degudament acreditat” que el noi cometés el robatori violent, diu la resolució del ministeri públic.

La Fiscalia, que és l’organisme que va impulsar inicialment la investigació contra el jove, i que ara l’arxiva, admet que tant a la jurisdicció de menors com a la d’adults de vegades hi ha casos en què no hi ha prou proves per continuar la investigació o bé no són concloents. Fonts del ministeri públic asseguren que a l’hora de prendre una decisió sempre “es vetlla per l’interès del menor”, però també s’han de tenir en compte els mateixos criteris que a l’hora d’empresonar un major d’edat: la gravetat del delicte comès, el risc de reincidència i el risc de fuga, que és més gran sempre que una persona no tingui un domicili conegut, com passa amb els menors estrangers en situació de desemparament.

L’advocat del jove, Andreu Van den Eynde –que en aquest cas actuava com a advocat d’ofici–, critica la “contundència” amb la qual va actuar el sistema judicial en un primer moment contra el menor, tenint en compte el resultat de la investigació, que ha acabat amb l’arxivament del cas. “El dret penal d’autor encara intoxica alguns casos de persones que compleixen determinats estàndards”, assegura el penalista, que considera que a Justícia encara hi ha un biaix a l’hora d’abordar perfils com els dels menors estrangers sense arrelament.

Versions contradictòries

L’Audiència va ordenar l’excarceració del jove detingut el juliol del 2020 per l’existència de versions “contradictòries” entre la suposada víctima del robatori i el jove arrestat. Ja llavors el tribunal deia que s’havia de tenir en compte que el relat de la víctima també estava viciat d’entrada perquè també havia acabat detingut per agredir la resta de nois que suposadament –sempre segons la seva versió– l’haurien agredit. Tenint en compte aquest fet, i que la policia tampoc havia identificat el detingut com un dels integrants del grup agressor, l’Audiència considerava que no hi havia proves “prou sòlides” per mantenir-lo internat.

Una pràctica “improcedent”

La resolució de l’Audiència de fa un any també picava la cresta a la jurisdicció de menors per haver adoptat una mesura tan contundent contra el jove sense tenir prou proves en contra seva. El pronunciament era especialment dur en el fet que al noi se l’hagués portat a declarar a la seu judicial emmanillat, una pràctica que el tribunal troba del tot “improcedent” tractant-se d’un menor d’edat. En el seu escrit, l’Audiència recorda que tant la Convenció sobre Drets dels Infants del 1990 com la jurisprudència del Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg obliga els estats a evitar que es doni “un tracte degradant” als menors. Per això el tribunal insta la jutge a “evitar recaure en aquesta pràctica” que “vulnera els drets del menor”, tret que hi hagi una raó de pes per adoptar-la.