“Són nois que han viscut situacions molt complicades i l’esport els pot ajudar”

És divendres a la tarda i a les pistes de futbol sala que la secretaria general de l’Esport té a Esplugues de Llobregat és dia de partits. En el programa Football4hope hi participen un centenar de menors no acompanyats -també coneguts com a menes - residents en diferents centres de Catalunya. A la pista se senten moltes indicacions en àrab -la gran majoria han arribat procedents del Marroc- i a les grades els observen els educadors. Alguns equips venen de lluny: Vilafranca del Penedès, el Masnou, Malgrat de Mar... Són centres d’acollida que en molts casos estan col·lapsats i que en les últimes setmanes han estat d’actualitat, lamentablement, per haver rebut atacs de connotacions xenòfobes. A Football4hope, l’encarregat que tot funcioni ordenadament és Jaume Gassó, entrenador de futbol i coordinador del projecte des del mes de setembre passat. Tot i que es tracta d’una iniciativa impulsada per una entitat catalana, Sport2live, també té el paraigua internacional de Nike i de la Fundació Rei Balduí.

Què feu exactament a Football4hope?

Organitzem dos entrenaments a la setmana als quals poden venir un màxim de deu nois de cada centre d’acollida. Tenim un preparador físic, llicenciat en INEF, que supervisa aquests entrenaments, i després el cap de setmana es juguen els partits. Tot i que l’objectiu del programa és molt més social que competitiu, el fet d’organitzar una lliga, amb una classificació amb tots els equips, és un al·licient més.

Què aporta el programa a aquests menors no acompanyats?

Per començar, una manera de socialitzar-se: que facin un esport d’equip, que coneguin nois d’altres centres que han passat per la mateixa situació que ells. Després, a nivell esportiu, la idea és que aprenguin unes nocions bàsiques de futbol i fer una activitat que els repercuteixi positivament en la salut.

Quina és la resposta dels joves?

Són nois que, tot i ser molt joves, ja han viscut experiències molt complicades, tant en els països d’origen com en el trajecte que els ha dut fins aquí. Ara que estan en centres d’acollida però sense l’acompanyament de les famílies, el futbol pot ser un manera d’integrar-se en aquest nou entorn o, almenys, d’oblidar-se una mica dels problemes que tenen en la seva vida diària.

Suposo que el futbol deu ser una bona via per trobar punts en comú amb aquest nou entorn.

Sí, esclar. La majoria són molt futboleros. Han jugat al carrer des de petits, i això ho notem perquè tenen una bona base tècnica. Els educadors dels centres ens diuen que el dia que tenen partit ja es comencen a preparar una hora abans, o sigui que suposo que estan contents amb el programa, encara que no ho verbalitzin.

Com a entrenadors, quin tipus de relació establiu amb ells?

Jo he entrenat en el futbol base de diferents clubs -el Sants, el Júpiter i el Santboià- i ja tenia una certa experiència amb nois immigrants acabats d’arribar. A vegades costa entrar-hi, perquè, com deia, els ha tocat viure experiències molt complicades i els costa confiar en tu, és normal. A més, la barrera idiomàtica és molt gran, i no oblidem que són adolescents; és una edat delicada. Però quan hi estableixes una bona relació són molt agraïts. En aquest sentit, creiem que el futbol i l’esport en general els pot ajudar. Si em preguntes per l’experiència personal, està clar que és una feina molt més social que la que puc fer al club on entreno.

Parlem de nois que en molts casos han hagut de superar moltes peripècies per arribar a Espanya i que han recorregut grans distàncies. Com arriben, físicament?

La veritat és que normalment tenen una forma física força bona. Ells han passat situacions de cert risc i han hagut de sobreviure com han pogut. Els nois subsaharians, per exemple, solen estar molt bé físicament. La idea és que a través dels entrenaments i de la feina del preparador físic adquireixin bons hàbits.

Abans parlaves d’integració, però les activitats de Football4hope estan dirigides exclusivament a menors no acompanyats. ¿Us heu plantejat que en un futur puguin competir amb altres equips?

Sí, aquesta és la idea perquè, al final, entenem que per a aquests nois el futbol pot ser una eina integradora. Hem parlat amb clubs i col·legis de la zona [en referència a Esplugues de Llobregat], perquè seria interessant que poguéssim fer alguna jornada conjunta.

Les últimes setmanes s’han produït alguns atacs xenòfobs a centres d’acollida de menors no acompanyats. Vosaltres que treballeu amb aquest col·lectiu, quina valoració podeu fer d’aquests incidents?

Des del nostre punt de vista, són actes de violència i racisme que no podem tolerar, com a societat. La nostra experiència amb els nois és que són nens menors d’edat que volen tirar endavant, que respecten i es respecten. Els hem de donar suport.

Quin futur voldríeu que tingués Football4hope?

Som a la primera edició i ja veiem petites evolucions. Ara voldríem que tingués continuïtat. Que a nivell organitzatiu tingués un calendari consolidat, i que continués sent útil per als nois que hi participen.