BarcelonaEls càlculs interns de la Generalitat estimen que aquest 2019 arribaran a Catalunya més de 5.500 menors estrangers no acompanyats: aquesta xifra representa 1.867 menes més dels que van arribar el 2018, que va tancar amb una xifra de 3.659 nouvinguts. Segons ha pogut saber l’ARA, aquesta projecció de xifres és la que el Govern preveu en un escenari mitjà, és a dir, com a futur més probable. Això vol dir que la conselleria d’Afers Socials tampoc descarta que aquest volum d’arribades acabi sent, fins i tot, superior. De fet, algunes entitats ja calculen que el volum de nois que viatgen sols es podria arribar a doblar.
D’aquesta manera, segons les dades oficials a les quals ha tingut accés aquest diari, la xifra de menors estrangers que entraran en el sistema de tutela de la Generalitat aquest any és vuit vegades més gran que la que es va registrar fa només quatre anys, el 2016: aleshores aquest fenomen migratori va portar a Catalunya 684 menors.
Els mesos de més afluència tornaran a ser els mesos de més calor. La Generalitat preveu que, entre juliol i setembre, haurà d’acollir gairebé 2.500 nois. Així doncs, el ritme de creació de places i centres nous s’haurà de mantenir: només en l’últim any i mig, el departament ha creat 158 centres amb un total de 2.556 places, mitjançant resolucions d’emergència per fer front a aquesta crisi migratòria.
Evitar les nits a comissaria
El Govern, desbordat, intenta millorar la resposta a aquest fenomen, i per això avui presenta una nova Estratègia catalana per a l’acollida i la inclusió dels menors estrangers no acompanyats. Després d’estudiar els perfils i constatar que el 78% dels nois marxen del seu país havent consensuat el viatge amb les famílies, la Generalitat estudia com garantir els drets d’aquests menors sense suport econòmic d’Espanya.
Una de les novetats d’aquest nou protocol, tal com va avançar l’ARA dimecres, és la creació d’un nou centre per evitar que els nois hagin de passar la nit a les comissaries. El nou espai, que funcionarà les 24 hores del dia, comptarà amb professionals del sector social i amb Mossos d’Esquadra que faran una primera atenció dels nois, els identificarà, i els derivarà cap a un centre o un hospital.
Aquesta és una de les mesura estrella, però no és l'única. El departament ha intentat recollir totes les propostes de la resta de conselleries, els sindicats, les entitats i els ens municipals que participen del procés d'acollida i aquest divendres al matí ha presentat un centenar de propostes, que se centren en superar la fase d'emergència i posar el focus sobre la inclusió social. "Aquest any volem posar el focus en la creació de més places a pisos perquè creiem que és un model que funciona", ha explicat el conseller d'Afers Socials, Chakir El Homrani, en referència a l'atenció als menors que compleixen els 18 anys. El conseller també ha aclarit que un altre dels punts a millorar sensiblement i que es recull aquest compendi de mesures és el de "facilitar la regularització administrativa" d'aquests menors.
Per la seva banda, les entitats del tercer sector han valorat positivament les propostes. "Responen al que s'havia demanat i al que hem treballat", apunten veus del sector. Tot i això, les entitats critiquen que la conselleria no ha parlat de diners: "Ens falta saber la dotació econòmica per tirar endavant tot això, perquè no volem tornar a passar per la situació dels últims mesos", avança un portaveu d'aquestes entitats, que recorda que "han patit endarreriments en els pagaments i que això ha generat molta inseguretat a aquestes empreses".
El 50% dels nouvinguts entén el català o el castellà
La meitat dels menors estrangers no acompanyats que arriben a Catalunya asseguren que entenen el català o el castellà. Així ho constata l’últim estudi de la Generalitat. El nivell de coneixement de la llengua, però, varia en funció del país de procedència i és més comú entre els menors marroquins que no pas entre els subsaharians.
De la mateixa manera, les dades indiquen que gairebé el 46% dels nois i noies que arriben tenen cursats els estudis secundaris o bé la FP. Per contra, hi ha un altre 28% que no té acabats els estudis primaris i un 9% que admet que no sap llegir o escriure. A més, sis de cada deu d’aquests menors asseguren que ja han treballat al seu país.